Majors de 15 anys

Èric Martínez_3r D EA 2A Ensenyança Santa Coloma

Un esquirol que buscava un refugi i alguna cosa per menjar per poder passar l’hivern es va trobar un ocell que també buscava el mateix. Es van fer molt amics i van decidir buscar junts un espai prou gran per a tots dos. Amb l’agilitat escaladora de l’esquirol i el desenvolupament pel cel de l’ocell, van trobar un refugi a la copa d’un pi. Havia arribat el moment de buscar provisions. Ho van aconseguir i durant aquell hivern s’ho van passar molt bé junts. Gràcies a aquell dia que es van trobar i l’amistat que es va anar consolidant durant aquell hivern sent companys de refugi, es va crear una amistat per a tota la vida.

Carla Puig_3r C EA Segona Ensenyança d’Ordino

Feia hores que estàvem en aquell cotxe. El viatge se’m feia llarguíssim. Els núvols eren negres i el cel s’enfosquia. El sol brillant que coneixem podia notar que tot era fred. No sentia cap ocell cantar: tot era foscor en els meus pensaments. Quan vaig arribar al meu destí, ho vaig entendre. Em vaig fer la pregunta que feia hores que rondava pel meu cap. Era això un somni?  Vaig baixar del cotxe i vaig veure la llum. M’hi vaig endinsar i, per fi, ho vaig entendre. No era viva, la meva consciència descansava en pau i el famós viatge acabava d’acabar amb el meu cos enterrat sota una terra calma. I aquí acabo jo: dins d’un túnel de foscor.

Max Peris_3r C EA Segona Ensenyança d’Ordino

Recordo quan era jove i començava batxillerat. Tenia una colla d’amics amb la que passava el temps. Quan estava amb ells em sentia lliure, no tenia cap preocupació. A l’escola no era el millor; era un nen problemàtic a qui no li importaven els estudis. Una nit vaig tornar a casa, però, i vaig acabar discutint amb els meus pares. Vaig agafar la moto per intentar fugir d’allà, per ser lliure, però enmig del túnel la roda de darrere va patinar i vaig sortir disparat. En aquell moment va semblar que es parés el temps. Quan vaig tornar d’aquell somni vaig entendre el valor de la meva vida i què havia de fer per aprofitar-la.

ADA MARTÍNEZ_3ème LYCÉE COMTE DE FOIX

Sé que els de dalt manen, menteixen i decideixen amb la finalitat de controlar-nos. També sé que la ignorància i la manca d’informació estan més que presents en el món. La por i el silenci d’alguns també hi són presents i arruïnen els esforços dels altres. També sé que hi ha gent que lluita per aconseguir un món més just i més lliure. També sé que hi ha moltíssima gent que diàriament passa fam, que mor per malalties i que si visqués en un altre lloc encara estaria viva. Hi ha molta gent pobra i amb dificultats en les seves vides. Però la vida és així, injusta i plena de complicacions, i pocs són els que poden fer-hi alguna cosa.

IAN MARCOS CUMBRERAS_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Hi havia una vegada un Charmander sol sota la pluja, la flama de la seva cua s’estava apagant. El vaig anar a rescatar perquè em feia pena i el vaig posar en un lloc calent. Vaig trucar a un amic que sap de medicina, em va dir que el posés vora el foc i li fes un xarop amb herbes medicinals. El dia següent ens vam fer molt amics i vam anar cap a casa meva. Un dia jugant a futbol al pati de casa ell no arribava a agafar les pilotes de dalt del teulat… Aleshores va passar una cosa màgica, es va fer més gran, més alt i ara sí que hi arribava. Després de veure aquella sorprenent escena vaig decidir canviar el seu nom pel de Charizar.

POL MORA ARRUFAT_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX

Sense consultar les previsions meteorològiques, un grup de familiars i amics ens vam aventurar a fer una caminada al Casamanya. Tot anava bé, faltava poc per arribar al cim, quan a l’horitzó vam veure un núvol que amenaçava de cobrir Andorra. Era una tempesta fortíssima. Havíem de girar cua immediatament. Vam començar a córrer avall. Afortunadament, uns campistes ens van mostrar un camí més curt. Al cotxe, la ràdio advertia d’unes pluges torrencials i forts vents huracanats. Ja a casa, i encara espantats, esperàvem que la tempesta s’esvaís. Calmat el temporal, vam veure a les notícies que tot havia quedat en un ensurt, sense víctimes.

BILAL EL AMRAOUI_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX

Avui he somiat… Treballo en una cafeteria i avui l’amo no hi era a l’hora de tancar. Normalment, plego a les deu però com que havia de tancar jo, he hagut d’esperar dues hores més. Estava cansadíssim i només tenia ganes d’estirar-me. Visc lluny de la feina, així que arribant a casa, sense ganes ni de sopar i rebentat, m’he adormit. No m’he ni adonat de quan ni d’on he jagut. Somiava que estava en un supermercat abandonat, de nit. He pogut veure alguna cosa que es movia dos passadissos més enllà, m’hi he apropat. Un personatge desfigurat amb cara de pocs amics s’ha abalançat sobre mi i m’ha clavat un ganivet. De sobte, he despertat.

PAULA BRAGANÇA MOREIRA_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

La Paula va despertar-se amb mal de cap, al mar, no recordava res del que havia passat. Va sortir de l’aigua i va tornar a casa seva. A l’entrar a casa tots els familiars la van mirar desconcertats. Pensàvem que t’havies mort. La Paula no sabia què dir. La casa es va cremar i no vam poder evitar-ho, però tu sí, has pogut sortir abans que les flames et matessin, corrents has anat al mar plorant i t’has donat un cop al cap, quedant així, inconscient. La Paula va tornar al mar per veure si recordava alguna cosa però no va funcionar. Va tornar, i va desitjar que fos tot mentida. A l’arribar, els seus familiars ja no hi eren.

PATRIK RYZAK_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Qui soc? Qui ets? Com soc? Això s’ho pregunta tothom quan neix, perquè jo m’ho estic preguntant, o he nascut? He sigut creat? Què és realment néixer? Soc realment només un concepte, una Il·lusió creada per la mà d’un autor que només pensa en la glòria, la fama i els diners? O és que Déu m’ha creat, que jo soc un ésser nascut de Déu. Quin déu? Tinc una mare? Com és? Com es diu? Com em dic jo? Em posaries un nom? Si us plau, amb qui estic parlant? Què significa un nom? Què significa tenir-lo? Et fa especial? Explica’m, explica’m! Vull ser gran, però què és ser gran? Quina és aquesta sensació, la sensació d’estar a punt de desaparèixer?

ADRIÀ LLOBET ARTUÑEDO_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

El que més m’agradava abans de dormir era escoltar un conte, preferia que l’expliqués la meva àvia. Quan acabava el conte cada nit, començava el relat de les seves aventures, viscudes a la joventut i anècdotes que li havien quedat marcades de la infància. Jo no dormia fins que els seus llavis acariciaven les meves galtes mentre dolçament deia “a descansar”. Uns anys després, no sé què m’agradava més, tenir l’àvia al costat, les seves històries, el petó de bona nit o tots aquells moments que compartíem junts sense importar què fèiem realment. Adoro la meva àvia.

ARNAU JOVÉ MORENO_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Era una nit fosca, caminava pel poble i vaig entrar-hi. Hi havia un home gran mirant-me fixament, em va donar un objecte que tenia a la mà i en agafar-li, vaig caure estès a terra. En aixecar-me, vaig buscar per tot arreu perquè no sabia on era ni què havia passat. De cop, em va venir al cap, no podia desempellegar-me de la imatge. Al terra hi havia un mirall trencat i en mirar el meu reflex, una ombra indefinida ocupava l’espai on hi hauria de ser jo.

ABRIL PALACIO RODRÍGUEZ_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Era un dimecres a la tarda quan la Júlia era al parc, jugant sola. Un nen anomenat Max es va apropar per jugar amb ella. La Júlia, en veure el Max, se’n va anar corrent. En Max no va saber per què tothom se’l mirava. Era un nen molt curiós i ningú jugava amb ell. En Max tenia un problema anomenat autisme, però era molt llest, era un dels més llestos de la classe. Després de dues setmanes, el Max va tornar a anar al parc i es va trobar a la Júlia. Ell va preguntar a la Júlia per què se n’havia anat corrent. La Júlia va callar, però el Max va continuar preguntant fins que la Júlia li va dir que eren germans de diferents pares.

ALEJANDRO MOUTA CORTÉS_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Quan ja és fosc, es diu que un assassí en sèrie surt del seu amagatall i mata a tots els nens i nenes que hi ha al carrer. Això passa des de fa molts anys, però jo mai m’ho havia cregut. Vaig sortir al carrer en una fosca però animada nit de Carnaval, tots estaven disfressats i portaven la cara coberta amb una màscara. Hi havia unes persones que estaven deixant un 4 de piques a diversos llocs solitaris del parc, m’hi vaig apropar i un lleuger ganivet es va recolzar sobre el meu coll. Després d’això no recordo res més, doctor…

IGNASI PALLARES_3ème I LYCÉE COME DE FOIX

Fa molts anys, vaig anar a fer bici sol per les muntanyes de Tarragona, perquè així m’oblidava de tots els meus problemes. S’estava fent de nit i encara havia de tornar a casa. Vaig començar a accelerar el ritme i vaig engegar els llums, i de cop i volta entre dos arbustos em va aparèixer un porc senglar i em va començar a perseguir. Vaig anar el més ràpid possible perquè no m’atrapés, uns dos minuts després va desaparèixer. Jo pensava que ja no hi havia més perill, però enmig del camí vaig caure perquè estava molt cansat, llavors vaig arribar a casa tranquil·lament per explicar als meus pares tot allò que acabava de viure.

ARNAU TORROJA_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Fa molt de temps, quan tenia entre 2 i 4 anys, vaig jugar al meu primer videojoc, Angry Birds Classic per a mòbil. Abans el joc tenia molt pocs nivells, actualment té molts més nivells i dura moltes més hores. Em va agradar molt la mecànica del joc, que bàsicament és llançar ocells contra estructures amb un objecte. Em va agradar tant el videojoc que des de llavors és la meva passió. Més endavant, quan tenia entre 5 i 6 anys, vaig jugar per primera vegada a una consola, la Wii (actualment la consola és meva però abans era del meu pare, que se la va comprar entre el 2006 i 2010). En aquell temps ja havia sortit la successora, la Wii U.

GUANYADOR CURS 2022-2023

Rosa González_3r A EA 2a ENSENYANÇA SANTA COLOMA

És 7 d’octubre i encara no puc deixar de pensar en les últimes vacances d’estiu. Penso en el batec del meu cor quan va adonar-se que estava volant a tanta alçada. Penso en el bebè que tenia darrere cridant cada dos minuts i en la dona que s’asseia al meu costat, que portava unes ungles de gel molt llargues i vermelles, i llegia un llibre poc comú amb un títol molt estrany. Penso en el gust que tenia l’esmorzar de l’avió. El meu cervell no deixa de pensar en la meva cara en sentir l’hostessa anunciant que hi havia una dona assassinada al servei amb marques d’ungles al coll. I ara miro al cel i em pregunto com em vaig poder salvar.

Guanyador curs 2022-2023

Arnau Sansa Pereira_3r Col·legi Mare Janer

Obro els ulls. Ens trobem en un camp ple de flors. Ella està estirada, amb el cap damunt del meu pit. Li estic acariciant els cabells mentre ella canta una cançó d’amor. Els nostres ulls es troben. La imatge canvia. Ara som a la casa que tenim vora el mar. Contemplem com les onades xoquen contra les roques del precipici. Estem sota la mateixa manta. Ens tornem a mirar als ulls. La imatge canvia. Ens trobem al llit. Ella té la pell d’un color pàl·lid. Ens mirem i tinc la sensació que no ens tornarem a veure. Em desperto amb els ulls plens de llàgrimes. Miro al costat del mateix llit esperant trobar-la, però ella ja no hi és.

Aina Torrell Navinés_4t B Col·legi Mare Janer

No hi ha paraules per descriure el moment, per descriure el que sents. Ets allà i tot és diferent, tot és tranquil. Arribes i sempre hi ha algú per guiar-te, algú amb qui et sents segur. Un esport convertit en una passió. Et sents tan bé que, quan surts de l’aigua, l’únic que vols és tornar a entrar-hi i baixar cada vegada més metres per veure nous peixets i noves espècies marines que mai no has vist abans. Tot et fa costat i només sents la teva respiració. Sents pau dins teu i tots els problemes desapareixen, només ets tu. Superes pors i la confiança és màxima en tu mateix. Bombona i submarinista, dualitat estretament lligada.

Ander Canal_3r A EA 2A Ensenyança Santa Coloma
Era una noia que, amb la seva germana, estava mirant les notícies. Van veure que un home s’havia escapat del manicomi i era molt perillós. La noia, que era la germana gran, va voler apagar el llum i anar-se’n a dormir, però va sentir que la porta de casa s’obria. Aleshores, va baixar a la primera planta i el seu món es va apagar. La germana petita, estranyada, va cridar al gos per veure si era ell qui feia aquells sorolls estranys. Aleshores, va veure apropar-se una ombra de manera fugaç i li va llepar l’esquena. Espantada, va baixar a buscar la seva germana, però la va trobar morta. Aleshores, ella va córrer la mateixa mala sort.

Biel Domene_3r A EA 2A Ensenyança Santa Coloma
Era una època dolenta. Un home destinat anar a la guerra per salvar el seu país. Era el 1940, la Segona Guerra Mundial, el van agafar de sorpresa i va haver d’anar a l’exèrcit nazi amb només vint-i-tres anys. Va destacar d’entre tots els seus companys així que el van posar de comandant de primera fila. Quan va ser l’hora de començar la guerra ell estava molt nerviós, ja que veia morir cada dia molts dels seus companys per una bala travessant els seus caps. Així que un dia va decidir donar-ho tot pel seu país i per la seva família, i va liderar un equip per desactivar una bomba en el seu terreny, però va haver-hi una emboscada i va morir.