Majors de 15 anys

Mia Sánchez_3ème I Lycée Comte de Foix
Tota aquella aigua que cau des de dalt que sembla pedres cristal·lines que quan rep els reflexos del sol es converteix en una meravella de colors, m’emociona. Tots aquells colors que apareixen de lluny prop del mar semblen un quadre pintat. Aquell color beix forma muntanyes de sorra com pinzellades lleugeres. Quan t’endinses en aquell color verd, sembla que et porta a una altra dimensió, a un altre món. Tota aquella aigua transparent s’expandeix per la immensitat de l’oceà. Aquell cercle brillant s’enfonsa dins el forat negre que té al voltant. El miracle de la natura ens ofereix espectacles que mai imaginaríem i que ens captiven.

Òscar Domínguez Hinojosa_3r B Col·legi Mare Janer
Estava sol, trist, apartat de la societat, des que ella va morir. Quan un dia, caminant a la deriva de la tristesa, vaig trobar aquell gos que em salvaria la vida. Aquell animal semblava trist i sol, igual que jo. Tenia la sensació que ell volia que el seguís, i això vaig fer. Vam arribar a un descampat on no hi havia ningú, només una porta sola al mig del no-res, que ell esgarrapava amb emoció. Només tocar-la es va obrir. Sense pensar-m’ho la vaig creuar deixant enrere aquell món trist i… En creuar-la, vaig aparèixer en un món diferent. On era ella i, amb llàgrimes als ulls, ens vam abraçar per no tornar-nos a separar.

Guillem Díaz_3r B COL·LEGI MARE JANER
Era una tarda tranquil·la, jo era a casa meva amb uns amics, estàvem tan cansats de jugar que ens vam adormir. A mitja nit un soroll ens va despertar. En Xavi ja sabia què és el que passava, però no ho va dir. De reüll, vaig veure una llum que venia de casa dels meus veïns, però ells se n’havien anat de vacances. El Xavi estava nerviós però no li vaig donar importància. De sobte, un home amb passamuntanyes va aparèixer. En Xavi es va posar al davant i va dir que nosaltres no hi teníem res a veure, però l’home estava molt nerviós, va treure un revòlver i em va disparar. I així és com vaig descobrir que hi ha amistats perilloses.

Laura Martínez Claverol_3r B EA 2A Ensenyança d’Ordino
Com cada matí es desperta amb el petó de la seva dona, es vesteix, esmorza amb els seus fills i els porta a l’escola. Content i amb ganes de menjar-se el món va a la seva consulta. Quan arriba es posa a revisar el correu. En un dels missatges s’adona que han arribat les proves d’un molt bon amic seu. Nerviós per saber el que diuen les proves, truca al seu amic i el fa venir a la consulta perquè li va prometre que mirarien els resultats junts. Asseguts davant de l’ordinador obren el fitxer i es confirmen els pitjors pronòstics: al seu estimat amic només li queden tres mesos de vida.

Igor Rafael Marinho Ferreira_3rB EA 2A Ensenyança d’Ordino
Una dona arriba a casa seva i ho troba tot desendreçat. No se sent res a part de la televisió. Ja està començant a imaginar-se històries com que li han robat o alguna cosa pitjor, quan veu que hi ha gotes d’un líquid vermell a terra. Està esverada i crida per tota la casa el nom d’algú, però no li contesten. En aquell moment es preocupa encara més, decideix seguir el rastre del líquid i arriba a la sala d’estar. Veu el seu fill ajagut al sofà, ple de sang i mort. Fa un crit i el noi es desperta d’un espant. Feia migdiada després d’haver-se menjat un bon plat de macarrons amb molta salsa de tomàquet.

Laia Martínez_4t  Col·legi Sagrada Família

Quan vaig arribar, jo era un tap de suro i, a més, sud-americà. Els meus nous companys parlaven tots català i jo no els entenia. Va ser molt dur integrar-me, però, a poc a poc i amb molt d’esforç, vaig aconseguir fer-me un forat en l’equip, i ara, per fi, soc aquí: sé que aquest partit serà decisiu per al meu futur. Si surto al camp, avui podré demostrar el que puc fer, podré començar una carrera fulgurant i em podré dedicar per sempre a la meva passió: el futbol. Ara és la meva, anuncien una substitució… Espero impacient que pronunciïn el meu nom… «Messi», sento dir. I continuo esperant en la banqueta. Potser al pròxim partit…

Jana Mitjana_4t  Col·legi Sagrada Família

Sento un so, em talla la respiració. Apago el despertador, que fa la mateixa melodia un cop darrere l’altre, sense pausa. Aquest so et perfora el cervell. Em frego els ulls, miro el mòbil i veig a la pantalla festa d’inauguració. Quedo estra-nyada, inaugura què? Ignoro aquest fet, em preparo com cada dia. Me’n vaig a esmorzar, no hi ha res, el món està en contra meu. Miro l’hora, uf ja puc estar corrent que si no, no arribo. Agafo el pany de la porta i sento el buit. Obro els ulls, estic als núvols, cada cop agafo més velocitat. L’aire em dona cops per tot el cos. No s’acaba mai, és infinit. La vida es redueix en un nom i un cognom.

Nolwenn Brard Kestens EA Segona Ensenyança de Santa Coloma
Eren les 7 del matí, sortíem de casa, agafem el cotxe i amb ambient dins del cotxe baixàvem cap a Lleida. Arribem al pavelló atresorades, anem de pressa a escalfar, tornem al vestidor, ens fiquem el mallot i a correcuita tornem cap a pista. Dos minuts abans de competir, ja tens els nervis i les papallones dins la panxa. L’angoixa no deixa concentrar-me i, dos segons més tard, sento el meu nom per megafonia. És el meu moment, em repeteixo al cap una i altra vegada. Tornant de Lleida, la meva mare cansada conduïa i jo i la meva amiga adormides del cansament, va ser una distracció de ma mare quan em vaig despertar dins d’un hospital.

Aritz Oyaga González_3r E EA Segona Ensenyança de Santa Coloma
El pobre Cocchino vivia en un petit ranxo, amb escasses pertinences, i, per tant, no es prenia la molèstia de tancar amb clau a les nits la porta. Un cop, al mig de la nit, va entrar un lladre i va anar dret a l’habitació on Cocchino estava dormint. El lladre, a la foscor, es va posar a temptejar amb les mans buscant alguna cosa per robar. En sentir-ho, Cocchino li va dir:
–Quant m’alegraria que trobés de nit el que jo no aconsegueixo trobar de dia.

Yànic Andaluz Sin_3ème D Lycée comte de foix
Un dia de col·legi com els altres pensava que anava a fer classe i em van fer escriure un relat que havia de ser publicat al Diari d’Andorra. Al principi no en tenia ganes, bé continuo sense tenir-ne però ja que ho he de fer, aprofito per parlar-ne. Quan vam arribar a classe, ens van portar a una sala amb ordinadors. Al principi tampoc sabia què dir; llavors vaig decidir parlar de com vaig arribar a escriure aquest microrelat. No sé tampoc si ho llegirà gaire gent, però bé m’és igual. Sincerament ho he fet per tenir una bona nota i prou. A veure, tampoc és que m’hagi aplicat gaire, però així ja no em molestaran més i feina feta.

Tomás Gea Doonan_3ème D Lycée comte de foix
Em desperto, miro el mòbil, em dutxo, em vesteixo, esmorzo, em rento les dents, faig el llit, netejo l’habitació, vaig a hoquei, el meu equip preferit són els Toronto Maple Leafs, vaig als castells, dino, quedo amb amics, toco la guitarra, jugo a videojocs, m’agrada eu4 i Rome total war, escolto música, les meves bandes preferides són Led Zeppelin i Oasis, faig els deures, sopo, passo una mica de temps amb la família, miro una pel·li, vaig a veure el futbol amb el meu pare, el meu equip preferit és el Barça, arribo a casa, em rento les dents, miro el mòbil una mica i me’n vaig a dormir.

Álvaro Mestra_3r A Col·legi mare janer
Néixer en la foscor em va condicionar el futur. Acostumat al silenci i viure sota terra va transformar la meva ànima, però això no era el que volia. De sobte la meva vida es va convertir en un viatge d’il·lusions i aventures que em permetria trobar la meva essència. Durant aquest viatge vaig aprendre a il·luminar el meu cor i deixar enrere aquella foscor d’on vaig aparèixer. Van ser molts els quilòmetres recorreguts, moltes les experiències viscudes. Sense buscar, vaig trobar la persona que m’enamoraria, però a qui en aquell moment no vaig dir el meu secret. Resulta estrany, però és que jo, Llucifer Morgnistar, soc el diable.

Gerardo Vizmanos Alegre_3r A Col·legi mare janer
Una colla de nens de Nova York es van endinsar al bosc esperant trobar un tresor amagat quan, de cop, va aparèixer un fum gris. Hi havia algú dins, i els va proposar: “Podeu demanar els diners que vulgueu, però a canvi vull un centímetre de la vostra altura per cada 100 $.” Es van quedar parats, el primer nen, amb por, va demanar 100 $ i l’home l’hi va entregar i el nen va perdre 1 cm. Tots van quedar parats, van començar a demanar-ne, 200, 300, 500… fins que un nen va demanar-ne 50.000 $, pensant que l’home de dins del fum gris no l’hi entregaria. Al cap d’uns instants, només hi havia 50.000 $ i del nen no se’n va saber res més.

Biel Hernández López_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Un dia, a les 7.30 del matí, un explorador que estava observant un mapa es va adonar que podria haver trobat un tresor que els historiadors portaven molt temps buscant. Ràpidament va agafar el cotxe i es va dirigir cap a la suposada localització. Un cop va arribar al punt exacte, es va adonar que realment sí que estava allà, però algú ja s’havia avançat i l’havia agafat. Ell se’n va anar molt decebut. Quan va arribar a casa i va encendre la televisió, va veure que el tresor s’havia trobat aquell mateix dia i que el dia següent es podria anar a veure. Es va sentir molt desafortunat, però a la vegada content per tenir-lo al seu país.

Bruno Samir Hadid Rodríguez_3r B EA Segona Ensenyança d’Encamp
Una nit freda, un satèl·lit dispara un raig que va directe a la Terra i cau justament a sobre d’un noi lluitador de lluita lliure. Quan el llamp impacta, li provoca l’habilitat de supervelocitat. Quan arriba a casa, li agafa gana i menja albergínia, però no se li posa bé i comença a vomitar.
L’endemà al matí s’adorm, però utilitza el seu poder i arriba a la feina en un tancar i obrir d’ulls. Aleshores comença a fer servir aquest poder per coses absurdes. Un dia es torna a adormir, confiant en el seu poder, surt corrent, però arriba massa tard i el despatxen. Molt rabiós, es converteix en supermalvat i destrueix la Terra.

Ruben Pousa Batisa_3ème B Lycée comte de foix
La gent ha anat alguna vegada al circ, jo mai. M’han arribat a donar propaganda sortint de l’escola de primària. També durant el llarg trajecte de vacances a Galícia solia veure algun circ itinerant. He vist circs per la televisió, n’he vist en sèries, pel·lícules i en algun documental. Sempre que veia un circ al poble, volia anar-hi, però els meus pares mai no volien dur-m’hi o perquè no tenien temps o no els inte-   ressava. Havia pensat que el meu avi m’hi podia acompanyar, però mai no va arribar el moment. Avui ja no m’in-   teressa anar al circ perquè penso que m’hi avorriré i que     ja fa temps que no en ve cap a Andorra, tret del Circ del Sol.

Jana Bardera Riba_3ème B Lycée comte de foix
He tingut la sort de poder passar els primers 14 anys de vida vora d’una persona màgica, alegre i entusiasta. Era aquell tipus de dona exemplar per a moltes persones, una besàvia valenta que va ajudar en els seus temps una parròquia sencera. Fa poquet ens va deixar, per volar ben alt, com ella deia: “És la destinada de la vida, un cicle obligatori per a tothom”. Aquestes setmanes, m’he adonat que les lliçons de vida te les ensenya la persona més sàvia, la persona amb més experiència. Avui, li dono les gràcies per l’ajuda que m’ha ofert, pels consells que m’ha donat i per com ha fet que miri el món des d’una perspectiva diferent.

Georgina Esparza Muñoz_3r D EA 2A Ensenyança d’Ordino

-Jack, passa’m la pilota -em crida el William.
-No, passa-me-la a mi! -diu el Pol.
I justament quan estic a punt de passar-la, la meva mare fa un crit que provoca que em desconcentri, i la pilota se’n va directa al carrer. Me’n vaig corrents al seu darrere, quan de cop uns llums m’il·luminen la cara, i tot seguit, un cop impacta contra el meu cos.
No sé si fa hores, dies, setmanes, mesos o fins i tot anys que estic estirat en aquest llit. El pitjor és que només estic adormit, però soc conscient de tot el que diuen i de tot el que passa al meu entorn.
I l’últim que recordo és sentir una màquina que sempre sona, sonar per últim cop.

Robert Espina_3r D EA 2A Ensenyança d’Ordino

Em trobo a l’aire, pensant com he arribat a aquest punt, d’aquí a poc arribaré a terra, s’haurà acabat tot, serà el final. Tot això pel meu pare. Un dia discutíem molt fort, em sentia tan malament que vaig refugiar-me a la meva habitació, vaig plorar més de dues hores. No vaig sortir en dos dies, fins que el meu pare em va interrompre. Es va disculpar dient que s’havia passat i que no ho tornaria a fer. Com a compensació m’ha portat a un parc d’inflables on m’ho estic passant genial. Per mala sort se m’acaben les dues hores que el meu pare ha pagat i quan acabi l’últim salt haurem de tornar a casa.

Claudia Vidal Sosa_3r C Col·legi Mare Janer
Recordo que la mare m’explicava anècdotes. Recordo que érem molt feliços allà a l’estranger. Recordo tots els meus cosins. Totes les cases que tenen allà. Recordo els avis agafant-me quan tan sols tenia tres anys. M’explicava que els encantava passar el temps a la seva casa del camp amb els animals i la naturalesa. Recordo les imatges dels tiets amb els cosins al jardí. Recordo els moments feliços de la meva mare amb els seus germans. Recordo les vaques i els cavalls al jardí de casa. Però no recordo ben bé la cara dels avis. Ara me’ls imagino i m’agradaria anar-los a visitar algun dia, i veure si són tal com me’ls imagino.