Majors de 15 anys

Jun Ortiz Garcia_3r C Col·legi Mare Janer
Era un dia normal de sisè de primària. Em vaig despertar, vaig esmorzar, em vaig rentar les dents, vaig preparar-me la motxilla i vaig anar a l’escola, com cada dia. Quan vaig arribar a l’escola vaig saludar els meus amics i vam començar a parlar de les nostres coses. En aquell moment va sonar el timbre i vam entrar a classe. Al cap de poc, vam sentir un soroll molt fort, al principi no sabíem de què es tractava, però després de sentir-lo un altre cop vam saber que eren trets de pistola. Ens vam amagar com vam poder, però ja era massa tard. En aquell moment, tots vam saber què és el que passaria.

Llorenç Samitier Sánchez_3ème I Lycée Comte de Foix
Ja arribava el final de l’any, el nou començament o almenys era el que pensàvem. Estàvem tan il·lusionats com sempre, pensant que començaríem noves metes i nous propòsits que donaríem el cent per cent de nosaltres mateixos, encara que sabíem que no. Més tard vam quedar tota la família a casa dels padrins com sempre. Estava tota la família reunida. Cada any ho celebràvem en un parador a Espanya, era com un regal per final d’any per a nosaltres, aquest any va ser diferent. Però em semblava igual de divertit, a taula hi havia tot un banquet, no hi faltava res. Aquell cap d’any m’ho vaig passar genial. Ho recordaré sempre.

Joel Viana Alves_3ème I Lycée Comte de Foix
El recordo com si fos ahir, va ser el més especial, per a mi, va ser el millor… Tot perquè estava al teu costat… Tu vas ser qui em va ensenyar el que era el futbol. No m’importaven els regals del pare Noel, sinó que per a mi el més important era estar al teu costat. Actualment, els Nadals ja no són el mateix, ja no hi ha aquella il·lusió ni aquell sentiment tan especial, tot només perquè tu ja no estàs amb mi. Has estat el millor que m’ha pogut passar en aquesta vida… Ja fa 5 anys des de la teva pèrdua. La meva il·lusió ja no és la mateixa i mai ho tornarà a ser com abans, tot gràcies a tu… Avi. Sempre viuràs dins meu.

Ivo Goicoechea_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Feia molt que esperàvem aquell dia. Mentre s’acostava el gran moment, el nerviosisme ens envaïa. Ho sabíem, no teníem moltes opcions, però lluitaríem fins al final. Sentíem el cor bategar cada vegada més fort, més ràpid… La respiració se’ns tallava i el pànic s’apoderava de nosaltres. Entre sospirs, ens miràvem expectants. Crits d’emoció i, tot d’una, un silenci absolut va assolar la multitud. Ja no podíem fer-hi res. En acabar, vaig rebre una trucada. A l’altre costat, la curiositat de qui espera una bona notícia s’obria pas. Amb un fil de veu, vaig aconseguir respondre:
–Ho sento, mama. Hem perdut la final.

Lara Sofia Cunha_3r D EA Segona Ensenyança Ssanta Coloma
Era de matinada i encara estava fent el maleït treball de la universitat que havia d’entregar a primera hora. Cafè a la mà, la Teresa va seure un altre cop davant de l’ordinador. Encara no havia començat a escriure quan va sentir un cop fort que provenia del passadís de la residència. Li feia por la foscor, però aquell soroll l’havia deixat encuriosida. Va fer un sospir i va sortir al passadís per descobrir què passava. Va trobar una porta oberta i va entrar en aquella habitació a la recerca de respostes. L’endemà, una foto de la Teresa penjava a cada racó de la facultat amb una paraula escrita en majúscules: “DESAPAREGUDA.”

Ignasi Mañanicua_4t Col·legi Sagrada Família
Tot començà a les valls més aïllades i feréstegues del Pirineu, al llindar de dues nacions i on durant l’hivern és poc probable de sobreviure-hi. És en una d’aquestes muntanyes on van succeir tres assassinats en estranyes circumstàncies i tots relacionats per l’interès de ser l’únic i legítim propietari d’aquesta muntanya. Els fets ocorreguts en una fosca època on Andorra començava a tenir un fort desenvolupament econòmic degut, en part, al contraban i a l’aparició de les grans estacions d’esquí. Una d’elles estava previst que s’ampliés cap a Tor, aquest territori on el malnom el deu a l’avarícia de l’home per posseir cada cop més.

Alba López_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
Era un dia massa tranquil, estava a casa sola, cosa que em preocupava, ja que som una família nombrosa i era estrany que no hi hagués ningú. Vaig sortir de l’estatge. Vaig mirar per fora de les finestres i els carrers estaven completament buits. Vaig decidir posar-me a dormir a veure si algú venia més tard i em despertava. A l’aixecar-me, res de nou havia passat, tot estava completament igual, podia sentir la mateixa sensació d’abans. No estava entenent res. De sobte tot es va posar negre. No veia res. Em vaig aixecar un altre cop per uns crits. Era la meva mare dient que arribaria tard a l’escola si no m’aixecava. Sols era un somni.

Ainara Calero_3ème C  Lycée Comte de Foix
Un dia assolellat a la sabana africana va néixer un elefant, però no era un elefant comú, era tot blanc. Els elefants de la manada es van sorprendre en veure’l tan blanc, així que es van allunyar i no el van acceptar entre ells. La seva mare va restar al seu costat, però tota la resta va marxar, temien que algun depredador s’apropés a veure’l i els posés a tots en perill. De seguida que va començar a caminar, ambdós van haver de buscar menjar però malauradament una manada de lleons els van atacar i el petit acabat de néixer va perdre la seva mare. Va quedar sol, trist i sense saber on anar… Llavors vaig despertar de la migdiada.

Joel Parramon_3ème C Lycée Comte de Foix
Sento el despertador i em llevo, em dutxo, esmorzo i vaig a l’institut. Surto del centre escolar i vaig a entrenar, torno a casa i m’adono que tinc deures. Estudio i faig els deures, sopo, em preparo la motxilla i me’n vaig a dormir. I així cada dia fins al cap de setmana, esperant vacances i que arribi l’estiu. Passen dies, setmanes, mesos, i quan te n’adones ja tens vint anys. Vas a la universitat, estudies i en surts graduat. Llavors, et busques una feina, treballes durant quaranta anys fins a jubilar-te. Aleshores passen anys i més anys, i sense adonar-te’n en tens vuitanta i recordes quan eres jove i no gaudies de la teva vida.

Roger Iglesias Aguareles_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
La Merche va començar el seu treball en una escola. Primer semblava una mestra molt dolenta i llavors els nens la tractaven fatal. En realitat, era molt bona professora i els volia fer una broma. Però, com que els nens ja l’havien fitxat, la pobra va sofrir perquè no li deixaven fer classe, se n’anava plorant, la tractaven malament… Un dia, quan va arribar a casa, trista com tots els dies, es va posar a escoltar música fins al proper dia. L’endemà era el seu aniversari. Es pensava que els nens passarien d’ella com sempre, i quan va entrar per classe els nens la van felicitar i li van dir que no farien mai més el que li estaven fent abans.

Luana Da Fonseca Pereira_3r D EA 2A Ensenyança d’Encamp
La Mariana comença una relació amb el Manuel, però el que ella no s’esperava és que és molt enganxós. Llavors la Mariana li diu que no sigui tan enganxós, però ell s’ho pren malament i la deixa. La Mariana està molt trista i decideix sortir amb les seves amigues. Quan arriba, li diuen que el noi ja té una nova xicota i la Mariana comença a plorar. L’endemà, la Mariana es troba amb la Lourdes, la nova xicota del Manuel, la insulta i li pega tan fort que l’envia a l’hospital. El Manuel se n’assabenta, va corrents a la casa de la Mariana i discuteixen. L’endemà, la Mariana demana perdó a la Lourdes i acaben sent amigues.

Rocio Agea_3r A EA 2A Ensenyança de Santa Coloma

Un diumenge estàs sol a casa, els teus pares estan al carrer donant un tomb, et truca un amic perquè surtis una estona. Et dutxes, et vesteixes i surts. Vas a la plaça del poble on has quedat amb els teus amics. Són les set de la tarda i et truca la teva mare. Et diu que el teu pare acaba d’entrar a urgències. Li dius als teus amics que has de marxar a l’hospital a veure el teu pare. Te’n vas corrent. Arribes, et trobes la teva mare que et diu que li ha agafat un infart i que ha d’estar uns dies ingressat. Estàs molt cansat i només vols dormir. Tanques els ulls i desitges que això passi i s’ar­regli i marxes a casa amb el teu germà.

Neus Pujol_3r A EA 2a Ensenyança de Santa Coloma

–Mare, per què només et veig a tu i a la tata?
–No tenim ningú més!– em va respondre amb un to indiferent– Som només nosaltres tres. Em vaig quedar paralitzada com si m’haguessin donat una puntada en tot el pit. La decepció es va apoderar de mi. Me’n vaig anar al llit amb molta pressa. Jo tenia esperança de conèixer algun familiar, però no podia ser. La mare em va voler tranquil·litzar, però no va servir de res. Feia una setmana, li havien trucat d’una gossera per anar de voluntària, com ella bé sap, cuidar gossos és el que més m’agrada en aquest món. Em vaig adonar que la millor família era la canina, juntament amb la meva, és clar!

Sebastian Salazar_4t C Col·legi Mare Janer
Un dia gris, gelat, aclaparador, posem rumb cap a una terra a la qual som complets estranys. Pugem al bus, els meus pares esgotats, els meus germans amb aquesta esperança cap al desconegut, i jo, a l’expectativa d’aquesta aventura. En asseure’ns, un grup de persones natives entren a aquest bus parlant un idioma foraster desconegut per a nosaltres. En aquest moment, totes les meves pors comencen a menjar-se la meva seguretat, obren lloc a milers d’interrogants, a tot allò que podria sortir malament. Avui, pensant en aquell dolorós moment que vam viure amb la meva família, m’adono que era cert: després de la tempesta surt el sol.

Judit Rodríguez Castejón_4t C COL·LEGI MARE JANER
Vivim pendents dels rellotges. Paro, miro el meu fixament i m’adono del temps que passem pensant on anirem de cap de setmana, què estudiarem quan arribem a adults, quants dies falten per vacances i un llarg etcètera. Perdem el nostre dia pensant en el següent. Aterrem al món real! El futur sembla que esborri el present. Imaginem la nostra vida somiada però no fem el primer pas per viure-la. Estem pendents del que arribarà i no gaudim del moment. Nois, deixem la sort de banda! L’endemà no existeix, cada dia hi posem els ingredients de la recepta del futur perfecte. El present té data de caducitat i mai en sabrem les xifres exactes.

Inés Rodríguez Benlliure_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Vaig conèixer una parella feliç, bonica i perfecta. Vivien en un poble petit i pobre. Però eren estimats per la gent del poble, i els agrada estar allà. La parella tenia una filla sana i forta. La vila era molt a prop del mar però no s’esperaven que passés això. Un dia els homes de la zona van sortir a pescar. Les dones i els nens es van quedar a casa. De sobte, la gent del poble es va sorprendre quan la mare i la filla van aparèixer a la riba del mar sense vida. El pare no es va immutar, però ho va dissimular. Ell havia tirat al mar la seva dona i filla des del precipici del costat, com s’havia de sorprendre?

Noor Dunia Rodrigues Haciane_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Ell sempre va ser molt feliç, un nen molt responsable, amb unes notes espectaculars, ben educat, una família pendent d’ell, i molt bé econòmicament. Tenia una vida perfecta, l’únic problema era el seu sobrepès. Sempre el van acostumar a estimar-se a ell mateix. Quan va començar secundària, mai va dir res, l’únic que feia era entrar amb un somriure a casa. Però ningú podia veure el patiment d’aquell nen: tristesa, por, autolesions, autoestima baixa. Com patia bullying en secret perquè ningú ho sàpigues, per no preocupar, per semblar tan perfecte, com sempre. Un dia, em vaig trobar el meu fill a terra, s’havia apagat la seva llum.

Léo Benet_3ème J Lycée comte de foix
L’actual campiona del món: França. De l’altra banda s’enfrontaven el favorit de la competició: Brasil i Portugal, liderada per Cristiano Ronaldo. Els dos millors jugadors de futbol es jugaven en aquell partit el passaport per poder accedir a la final tan desitjada i aconseguir la seva primera copa del món. El partit de Portugal estava bastant igualat, encara que va acabar guanyant Portugal amb dos gols de Ronaldo als minuts 42’ i 84’. De l’altre costat Argentina va guanyar fàcilment amb un hat-trick de Messi als minuts 32’, 57’ i 79’. Els dos cracks mundials es podran veure a la final.

Joao Simoes_3ème J Lycée comte de foix
Per les vacances d’estiu vaig anar a Portugal, a veure la meva àvia, i els meus amics del poble. Un dia, el meu amic Pol em va invitar per anar a fer un partit amb els amics. A l’arribar em vaig sentir malament, però no li vaig donar importància. Va ser després de mitja hora que no en podia més i vaig anar a l’hospital. Quan hi vaig arribar, em van fer proves, i li van dir a la meva àvia que podia ser una apendicitis, i amb la meva àvia vam anar a Lisboa per fer una radiografia. Feta la radiografia, el metge ens va confirmar el diagnòstic. Després de la cirurgia, vaig estar cinc dies a l’hospital de Lisboa. Ara ja estic bé!

Martina Lladós_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
D’aquí a no gaire començaré a la universitat i em sento estranya. És l’inici d’una nova etapa per mi, sense la meva família, sense els meus amics i tot això és un sentiment nou.
Recordo quan els pares em despertaven tot just abans d’anar al col·legi, em deixaven un got de llet sobre la taula i em desitjaven un gran dia, era una sensació magnífica. Suposo que al principi és molt dur estar lluny de casa teva, de la gent que t’estima… però després penso que aviat començarà un canvi innovador en la meva vida, on coneixeré gent nova, faré grans amistats, aprendré coses que em serviran per al futur i viuré una etapa plena de moments.