Majors de 15 anys

Joel Ferreira_3r E EA 2A Ensenyança Ordino

Fa unes setmanes estava amb uns amics xerrant al pati de l’escola sobre les xarxes socials, aleshores un d’ells va dir que va veure que hi havia un nou repte que consistia a robar una moto del carrer per fer-se viral, tots li vam dir que era una estupidesa. A pesar d’això, ell va insistir a fer-lo, al final no li vam fer cas. L’endemà aquest amic no va vindre a classe, quan vaig arribar a casa vaig tenir una terrible sorpresa, a la premsa s’estava dient que un nen de 12 anys sense carnet havia robat una moto de gran cilindrada i que l’aventura va acabar en un accident. Ara el meu amic fa tres setmanes que està en coma “gràcies” al repte.

Joan Gilabert_3ème J Lycée comte de foix
Tres amics van decidir anar d’acampada a l’Angonella. En arribar a la collada del Cataperdís van poder admirar les impressionants vistes que hi havia cap al tercer estany. Baixant durant uns quinze minuts més ja es podia començar a apreciar el segon estany. Quedaven aproximadament uns 20 minuts més de baixada. Quan van arribar a baix a vora de l’estany varen al·lucinar de com era de cristal·lina l’aigua. Però un cop va arribar la nit les coses ja no es veien de color de rosa. Dintre de la tenda hi havia la impressió que a fora feia molt de vent. Intentaven dormir però no podien, armats de valor i valentia van decidir sortir.

Hedi Guizzi_3ème J Lycée comte de foix
Era el 18 de desembre, el dia on el món del futbol es podia paralitzar, després de la final del mundial de futbol. El partit seria entre Portugal, liderat per Cristiano Ronaldo, contra l’etern rival, l’Argentina de Messi. Aquest partit era molt important, tant per a Messi, que no té cap Mundial, com per a Cristiano, que tampoc en té, però també per a la seva selecció, ja que Portugal mai no n’havia guanyat cap. El partit era a les nou de la nit. Ara mateix eren les vuit de la tarda i totes les notícies no paraven de parlar del partit, si anaves a un quiosc la gent et parlava del gran partit. Estava frisós de veure aquest esdeveniment.

Jana Rodríguez-Escalona Castro_3r A Col·legi sant ermengol
Quina és la teva època de l’any preferida? L’estiu és quan fa calor, això fa que hi hagi gent a qui li agrada i gent que no. Tots volem anar de vacances a algun lloc de platja, a visitar ciutats… La tardor és de colors ataronjats, grocs, marrons… Cauen les fulles dels arbres, fa fred i calor i no saps què posar-te de l’armari. A l’hivern fa fred, ens hem d’abrigar per no agafar un refredat, hi ha gent que va a esquiar i uns altres es queden a casa. La primavera els camps emplena de flors i fa una bona temperatura mitjana, però si tens al·lèrgies ja no és tan agradable de gaudir-la. Cadascuna de les estacions és especial tal com és.

Laia de la Fuente Morros_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL
Què faig si el vull curar però ell no col·labora?
No t’ha passat mai que intentes ajudar algú però saps que si ell no posa de la seva part no ho podràs fer? Jo ho intento, i per molt que ho provi, mai deixa que l’ajudi. És estrany, però sé que faig el millor per a ell encara que hi ha alguna cosa que fa que ell mateix no vegi el que li passa, potser el que passa és que no ho vol veure. Però això no és el pitjor, el pitjor és que sembla que jo sigui qui no el vol ajudar, i jo m’ho crec, i em sento culpable quan soc la persona menys culpable en aquesta situació.

Oliver Masschelein Contreras_3r C EA Segona Ensenyança d’Encamp
Un dia com qualsevol altre vaig anar a dormir; feia fred, em vaig tapar amb la flassada. Quan em vaig despertar, tot era molt estrany, estava en una piscina termal i cada no sé quant temps m’arribava menjar. Em vaig tornar a adormir. Quan em vaig llevar un altre cop, vaig anar a fer una volta per la casa. Un cop vista sencera, vaig voler sortir al carrer. Vaig intentar sortir per la porta, però no podia, estava bloquejada. Vaig començar a donar puntades i cops. De sobte, la porta va començar a trencar-se i una llum em va enlluernar. Era molt forta. Unes mans em van empènyer cap a fora i vaig sortir del ventre de la meva mare.

Cristian Arrufat Mas_3r C EA Segona Ensenyança d’Encamp
Ella se sentia sola i aïllada de la societat. Allà, en aquella habitació groga, asseguda en una cadira mirant a través de la finestra, observava atentament famílies que passejaven pels carrers acolorits de Nadal. Semblaven felices. Ella també volia viure, volia sortir al carrer a relacionar-se amb la gent, volia respirar natura. No quedava gaire per sortir d’aquell hospital. Era hora de realitzar l’última químio. Els metges van acompanyar-la a aquella sala on li injectaven la medicina. Només quedava un dia… Ja per fi anava de la mà de Déu. L’habitació va quedar buida en una bufada de vent fred d’hivern. Ella volia viure una mica més.

Jordi Tomàs Murugo_3ème D Lycée comte de foix
Una tarda, sol a casa, estava mirant la televisió al costat de la llar del foc, quan se’m va passar pel cap que havia d’anar a jugar a futbol. Feia 7 graus sota zero. Al jardí de casa meva, el terra estava gelat amb una capa de rosada. I van arribar els meus pares, i em van dir, què feia allà amb aquell fred. Vaig relliscar i caure a terra, jo tot avergonyit, vaig pujar cap a dalt a casa. I vaig tenir sort, la taula ja estava parada i només em vaig haver de dutxar i sopar. Després, vaig tornar a mirar la televisió, hi havia els meus pares al sofà i jo em vaig ficar entre ells dos i em vaig adormir mirant una pel·lícula avorrida.

Greta Garcia_3ème D Lycée comte de foix
Des que tinc set anys, tinc un gran somni. Que és estudiar als Estats Units, ja que el meu pare va estudiar allà i el que em va explicar em va apassionar. A més a més, sempre que veia les pel·lícules i les sèries americanes feien que encara tingués més ganes d’anar-hi. De moment m’agradaria anar a la universitat d’UCLA, que és considerada una de les millors universitats públiques del món i per tant és bastant difícil d’entrar-hi. La veritat, estaria bastant lluny de casa, però crec que per realitzar un somni cal passar fronteres. Sens dubte per assolir-ho cal esforçar-se molt, però això no vol dir que no pugui realitzar-se.

Serni Ribera_4t C col·legi mare janer
Entro a la sala i ja està tothom assegut, es respira tensió, són tres quarts i mig de quatre, falten cinc minuts perquè l’àrbitre doni per començada la competició més esperada. Estic pensatiu i molt concentrat en la meva preparació. Tot desapareix al meu voltant i en el meu món únicament existim el meu adversari i jo. Al cronòmetre de la pantalla arbitral s’indica que resten cinquanta-quatre segons per l’inici. Em poso les mans al cap per concentrar-me, intercanviem mirades fredament i se sent una veu que crida: “Podeu començar!” El meu oponent i jo encaixem la mà, ell pitja el botó del rellotge digital i comença la partida d’escacs.

Aroa Andaluz_4t C Col·legi Mare janer
Em llevo, esmorzo i aleshores arriba el moment en què em pregunto: qui soc jo? Aquesta és una pregunta una mica complicada per a alguns. En el meu cas, algunes vegades em veig amb certs adjectius i d’altres amb uns de diferents. Quan estic feliç potser penso en adjectius que em descriuen més o menys positivament, encara que igualment m’hi afegeixo alguns defectes. Però, i en cas contrari? Quan no estic animada crec que em centro més en els errors, encara que no m’agradi tenir-ne. Així que, traient una conclusió d’això, crec que ni jo mateixa sé ben bé qui soc, perquè si ho sabés, sempre em descriuria igual i no tindria dubtes.

Sara Hidalgo García_3r B EA 2A Ensenyança d’Ordino

La Marta tenia clar que la nit del 25 de desembre volia fer pollastre farcit. Una setmana abans de Nadal va anar a comprar el pollastre, però quan va arribar al mercat no en quedava cap i això la va fer enfadar. L’endemà va tornar-hi i en va trobar els dos últims, així que se’ls va emportar. En arribar a casa els va ficar al congelador perquè no es fessin malbé i un dia abans els va descongelar. Però llavors es va adonar que no estaven en bon estat. Va anar al mercat i li van dir que no podien fer-hi res, ja que era tard. Això la va disgustar molt perquè sempre per Nadal feia aquest sopar. Aquell any van haver d’anar al McDonald’s.

Marc Ferreira_3r A  EA 2A Ensenyança Encamp
Tots tenim alguna persona a la qual tenim molta confiança. La persona a la qual li expliques tot. Li confies tots els teus problemes personals, etc. Aquest individu és el teu millor amic o amiga. Doncs imagina’t que aquesta persona, a  la qual no vols perdre per res del món, un dia agafa i decideix de començar a explicar les teves coses més personals per fer-te mal. Suposa que es comença a riure de tu, a dir-te coses que sap que et fan mal. Les comenta amb una persona que sap que a tu no et cau gens bé. Aquest serà el dia que vigilaràs amb la gent amb la qual confies. I et costarà molt tornar a fiar-te d’algú per aquest motiu.

Leonor Campos_3r A EA 2A Ensenyança Encamp
No creus que ens hauríem de donar un temps? Això és el que em va dir aquell dia de pluja, tot ennuvolat i ple de trons. De veritat m’estava preguntant si estaria bé donar-nos un temps!? Amb aquella veu tan trista, tan greu, tan cansada m’ho va preguntar. Jo amb els meus ulls plorosos i plens de llàgrimes, no sabia què dir, què fer ni com reaccionar. Els seus ulls també estaven plens de llàgrimes esperant que jo digues alguna cosa. Perquè ni ell ni jo volíem que això passés, però havia de passar sí o sí. Vaig continuar amb un silenci sepulcral. Cada vegada, plovia més i més fort. El silenci regnava entre nosaltres. Vaig acabar dient: SÍ!

Andrea Fernández_4t Col·legi Sagrada Família
Caminant pel bosc amb el cant dels ocells arribes al costat del rierol, t’asseus sobre d’ una pedra, agafes el llibre i et poses a llegir. Parla d’un futur fictici, on tot ha evolucionat i ha canviat. T’està agradant molt, t’abraça amb les seves pàgines. Comences a veure borrós i tot dona voltes al voltant. Del llibre comencen a sortir una espècie d’enfiladisses que se’t posen a sobre, embolicant-te. Tenen unes pues que se’t claven dins la pell, produint una espècie d’anestèsia que t’adorm. Conjuntament amb elles totes les pàgines del llibre es desenganxen i es posen al voltant teu formant un cercle i ja no ets capaç de veure més.

Pol Fernández_4t  Col·legi Sagrada Família
Just quan acaba de complir els setze anys només pensa en el carnet de conducció i la moto que es comprarà. Resulta que la seva tieta li ha regalat la moto que ell fa tant de temps que esperava però encara no la podia conduir ja que no s’havia tret el carnet de conduir, per tant, decideix que quan acabi la setmana anirà a presentar-se a les proves de conducció de moto per treure’s el carnet i també aprovar l’examen teòric. Mentre va passant la setmana, ansiós, decideix fer un passeig d’amagades amb la moto ja que no podia aguantar un segon més sense ella. Decideix sortir i just al primer revolt de la carretera cau per un barranc.

Rafael Martinho Rodrigues_3r E EA 2A Ensenyança de Santa coloma

Quan passava davant d’aquella casa, ho feia bastant ràpid, ja que des de petit escoltava històries horribles. Només amb recordar els meus amics explicant-les amb màscares per espantar-me, se’m posen els pèls de punta. Però, de cop, vaig sentir una veueta dient “litres”.
Em vaig quedar mirant la casa fins que ho vaig tornar a sentir. Vaig decidir entrar i, en apropar-me a la porta, es va sentir una veu molt greu dient “entra”. Quan vaig entrar tot semblava normal fins que vaig sentir la porta tancar-se, en girar-me vaig veure dos tubs al sostre, dels quals sortien litres i litres de sang mentre s’escoltaven veus rient com si fossin bojos.

Alex Gamito Gonçalves_3r E EA 2A Ensenyança de Santa coloma

Un dia plujós de primavera hi havia un noi que tornava a casa després de tenir un dels pitjors dies de la seva vida. Havia suspès diverses assignatures i a sobre es va adonar que al seu gatet l’havien atropellat. En arribar a casa no hi havia ningú, tot estava buit i fosc. Va intentar encendre alguns llums però cap funcionava. Al cap d’una estona es van encendre els llums del menjador i va començar a berenar. Però, de cop i volta, es van apagar, va sonar un tro i en aquell mateix moment va sonar el telèfon de casa. Va rebre la notícia que tots els seus familiars havien mort.

Agharbi Ferdaus_3ème A Lycée Comte de Foix
Pantera, elefant, flamenc, girafa, paó, tigre, os polar, os panda, panda vermell, os bru, os rentador, iguana, gavina, guepard, jaguar, mico, tauró, salmó, llúdria, colom, colibrí, dofí, isard, ratpenat, hiena, linx, foca, morsa, morena, esquirol, granota, tortuga, pingüí, abella, vespa, serp, cobra, cavall, conill, gat, gos, porc, zebra, manta, papallona, pop, calamar, ximpanzé, lloro, vaca, poni, toro, puma, cavallet de mar, gallina, gall, cabra, estruç… Salze arrissat, hortènsia, falguera, gira-sol, avet, pi, roure, bedoll, boix, cirerer, ametller… Si vols tenir cura dels animals hauràs de ser més sensible amb el planeta!

Bryan Alfarela_3ème A Lycée Comte de Foix
Un dia estava dormint i em va despertar el meu pare, dient-me que marxàvem a la muntanya. Emocionat em vaig preparar per a l’excursió. Al cap de 30 minuts vam arribar i vam instal·lar-nos. El meu germà va començar a jugar amb la pilota, el menjar ja estava a punt i vam anar a degustar-lo. Ell semblava no tenir gana i el vam deixar jugant. De cop i volta vaig veure que estava corrent per agafar la pilota. No em va donar temps de reaccionar, malauradament va caure damunt el foc. Tenia la cara cremada. De cop i volta el vaig abraçar i vaig adonar-me que tot era fruit de la meva imaginació. El patiment s’havia acabat. També el somni.