Majors de 15 anys

Eric de Matos Domínguez_3r D EA 2A Ensenyança d’Encamp
M’encén que la gent s’apropi a mi per interès. No tinc amics, en la meva vida només hi ha gent que m’utilitza i després em deixen tirat. Som vint germans i a tots ens passa el mateix. El fet que em deixin tirat és el que més m’emprenya, perquè jo soc allà per ells en qualsevol moment i a qualsevol lloc per ajudar-los i després no rebo ni un bon dia, ni un com estàs… només passen de mi i com un burro torno a caure en el parany i mai aprenc dels meus maleïts errors.
Potser és per la meva roba blanca i taronja. A classe ningú em vol veure ni tenir-me a prop. Els professors em persegueixen pels patis i passadissos. Odio ser tabac.

Flavio Vieira_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX
Amics és una paraula que tothom coneix, però que no qualsevol sap definir. Tothom pensa tenir-ne però no sempre és així. És una paraula amb doble sentit. Tothom pensa en algú que sempre estarà al costat, algú que sempre t’ajudarà si necessites alguna cosa. Però, la realitat no és aquesta. No tothom està dispost a fer el que sigui per ajudar un amic quan realment ho necessita. El que hauríem de fer més és pensar en nosaltres mateixos i no dependre de ningú altre, perquè no sabem en quin moment ens poden fallar. Per sort, no tots som iguals i hi ha moltes persones que valen la pena. Personalment, jo agraeixo tenir els amics que tinc.

Miquel Alberca_3r B Lycée Comte de Foix
El taekwondo és una art marcial que requereix molta disciplina. Es pot millorar de diferents maneres encara que la millor és entrenar molt. El color del cinturó identifica el nivell d’una persona. Aquest va des del nivell més baix, és a dir el cinturó blanc, fins al nivell més alt, el negre. Hi ha dues maneres de canviar de color de cinturó. La més òbvia és anar superant els exàmens en uns intervals de temps que augmenten exponencialment la dificultat de l’examen. L’altra forma és guanyant campionats o competicions. Si guanyes un campionat, et donen punts per poder canviar de color. Les dues opcions són vàlides per demostrar progrés.

Érik Bosch_4t Col·legi Sagrada Família
La vida, una cosa que tothom té, però que poca gent valora i en sap gaudir, perquè moltes vegades hi ha gent que no gaudeix o no té la vida que vol o desitja. Però amb l’ajuda d’altres persones “amics, família” pot ser molt més fàcil disfrutar-la i aprofitar-la. Perquè la vida a vegades costa molt de valorar i molts cops la valorem quan ens queda poc temps per viure o estem en una situació molt complicada. Per això la vida s’ha de disfrutar sempre al moment, i aprofitar al màxim que puguis i fer tot el possible perquè en aquesta vida no hi ha res per sempre. I el temps, com de fet la vida, és un cosa limitada i que no podem comprar.

LucÍa Adorador_4t Col·legi Sagrada Família
Coneixes una persona, ja sigui en xarxes socials o perquè formeu part del grup d’amics de l’estiu, l’últim és el meu cas. Era juliol, jo tenia un nou grup d’amics, un d’ells em va cridar l’atenció, era divertit i agradable en el parlar, a la vegada era el noi més guapo que mai havia vist. Durant l’estiu, vam anar quedant, i a mi em començava a agradar. Un mes després, m’arriba la notícia que se’n va fora a estudiar, que té nòvia i que no el podré veure fins al novembre. L’últim dia abans d’anar-se’n, em quedo pensant, com podré viure sense ell, plorant, desitjant estar amb ell, en aquell moment vaig saber que estava enamorada.

Luca Cerqueda Lastovkina_3ème B Lycée Comte de Foix
Us imagineu la ciutat de París encaixada dins d’Andorra; la Tour Eiffel amb muntanyes al voltant dominant-la completament, l’Arc de Triomphe i la Place de l’Étoile amb l’enorme quantitat de cotxes que hi circulen. Imagineu-vos el que pensarien els francesos d’aquest manlleu. Us adoneu de l’impacte mediambiental que això suposaria? París, desapareixent sobtadament amb els seus habitants i ressorgint a Andorra. França podria declarar la guerra a Andorra per haver-los capturat París i els parisencs. I, com es defensaria Andorra? Potser amb homes muntats sobre vaques i cavalls o més aviat amb els tractors com a tancs… Seria un caos!

Erika Queiros Cardoso_3ème B Lycée Comte de Foix
Si aquell dia nevat, ventós i gèlid, jo no hagués agafat aquell bus de les set i quaranta-cinc del matí, si no m’hagués quedat dempeus al costat d’uns nois rossos i alts, si a l’hora de baixar del bus no hagués ensopegat i m’hagués agafat del braç d’aquell noi, mai no m’hauria calgut anar a l’hospital i alhora tampoc mai no hauria conegut aquell noi magnífic, únic i increïble. No m’hauria casat i anat de lluna de mel. Mai no hauria conegut la universitat estatal de Califòrnia ni parlaria anglès perfectament. Va representar ser tan transcendent ensopegar aquell dia 8 de novembre a les set i quaranta-cinc del matí al carrer Beethoven.

Daniela Neves_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Jo no tenia males intencions, només havia estat un malentès. Jo era petita i no sabia si els meus pares em parlaven de debò o no. Però jo vaig anar-hi igualment. Quan vaig tornar a casa no entenia per què hi havia tanta gent a casa. Els pares, els avis i fins i tot uns policies estaven allà, palplantats, mirant-me amb cara de pomes agres i alhora alleugerits. Em van castigar directament i jo, sincerament, no entenia el perquè. Quan va venir la meva mare a parlar amb mi, ho vaig entendre tot. Es veu que aquell “i tant bonica, ves al parc i arriba quan vulguis, amb 4 anys ja ets gran per fer el que vulguis”, no ho deien seriosament.

Alejandro Romero_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
El Jordi s’aixeca i es despulla per sentir-se lliure. Mira el llit i no hi ha ningú. Obre la finestra i mira el paisatge. S’apropa a la cuina, agafa els Froot Loops, un bol, llet, i una cullera. Seu a la cadira i amb el mòbil posa música. Es cruspeix ben tranquil els cereals encara adormit i trist perquè feia temps que estava sol. S’acaba els cereals i deixa el bol i la cullera a la pica. Guarda la llet a la nevera i els cereals a l’armari. Va al lavabo, es posa el barnús i agafa el raspall de dents. Es posa la nova pasta de dents que s’ha comprat, se les comença a rentar i escup. Es mira al mirall i crida. Avui és el meu dia! Somriu.

Joan Ros Vargas_3r B Col·legi Mare Janer
Dia 29 d’abril del 2020. Despertar-me amb alegria i veure que el meu padrí ja millorava. Una relació d’avi i net que mai s’acabaria. Recordo aquells dies de treball a la finca donant menjar als animals. En acabar, sempre ens assèiem mon padrí i jo a la quadra a menjar-nos un tros de xocolata i prendre’ns un suc, mentre m’explicava anècdotes seves de quan era jove. Ens passàvem matins i matins junts, el temps passava volant, eren petits moments inoblidables que sempre recordaria. Però de sobte reps la notícia que ens va trencar el cor a tots. Un dia en què tot va canviar. I ara tan sols queden els bons records.

Jordi Herce Casanovas_3r B Col·legi Mare Janer
Recordo quan anava a la guarderia, i ara vaig a l’ESO. Recordo quan jugava als tobogans, i ara ja no vaig ni al parc. Recordo quan jugava als cotxes de joguina, i ara jugo al mòbil. Recordo quan em despertava els caps de setmana a les 12h, i ara ho continuo fent. Recordo els divendres de pizza, i desitjo que això continuï sent així. Recordo els microrelats que m’he llegit per inspirar-me per escriure aquest relat. Recordo quan anava a l’hort a collir patates, ara prefereixo sortir amb els amics. Recordo que he de recordar records, però no em recordo de cap. Recordo que he de fer 640 caràcters i encara he de fer els deures.

Pedro Ferreirinha Martinez_3ème I Lycée Comte de Foix

Avui és dimarts, toca entrenament. Fem un rondo per escalfar. Fem possessió, per després fer una sèrie de xuts de cara a la porteria, acabem amb un partit i cap a casa. Ja som dimecres, avui al camp de la Borda Mateu fem un rondo com sempre, fem dues voltes i a entrenar, són uns entrenaments durs i com sempre acabem fent un partit. Som divendres a les 19.30, avui al camp de Sant Ermengol fem un rondo, entrenem, acabem amb partit i cap a casa. Com cada dissabte fem un partit i el primer és contra l’Atlètic d’Escaldes, al camp d’Ordino a les 17.30. Ens animem amb el crit d’1, 2, 3 FC Santa Coloma! Guanyem i l’Atlètic cap a casa.

Carlos Daniel_3ème I Lycée Comte de Foix

Vaig començar a jugar al futbol a l’escola i em va agradar molt. He jugat en dos equips. Vaig jugar al Sant Julià i al Sant Lòria, però com que ja no existia el Sant Lòria vaig estar un any sense jugar i al cap d’un any em vaig apuntar a l’Atlètic Club d’Escaldes. Em dic Carlos Daniel, soc defensa central i vull continuar essent defensa perquè em va millor. El penúltim partit va ser contra l’Encamp. Vam empatar 3 a 3 perquè l’àrbitre va comptar dos gols que no eren legals. El primer l’havíem salvat a la línia i un altre jugador havia fet falta al porter però l’àrbitre no ho va indicar. En fi, el futbol és així i l’àrbitre mana.

Àlex Carrera_3r A Col·legi Mare Janer

Recordo anar al mercat a comprar el sopar. Recordo una parada de fruita. Recordo comprar cinc taronges per sopar. Recordo un sensesostre. El recordo pidolant. Recordo que tothom l’ignorava com si no hi hagués ningú. El recordo trist. Recordo donar-li el canvi de la fruita. Recordo arribar a casa. Recordo la bronca de la família. Recordo anar-me’n a dormir. Recordo despertar-me. Recordo sortir amb amics. Recordo un home amb roba molt cara. Recordo que se’m va apropar. Recordo que era el sensesostre del dia abans. Recordo que em va donar les gràcies pel canvi que li vaig donar, l’havia invertit en una butlleta que resultaria guanyadora.

Eric Costa Torres_3ème F Lycée Comte de Foix
Era un dia normal, com tots els altres. L’Enric estava assegut en un banc, enmig del parc. Li agradava recordar els vells temps, aquella època que ara semblava tan llunyana, la seva joventut. Li agradava pensar en la seva infància, generalment l’època més nostàlgica de la vida d’una persona, un moment de la vida en què no hi havia tantes preocupacions ni obligacions. Recordava els seus pares, quan encara eren relativament joves, i els seus primers amics, amb la major part dels quals havia perdut el contacte feia temps. Era bonic recordar les persones, els llocs, però era el moment de tornar a casa per a l’Enric.

Ferran Fernández_3ème F Lycée Comte de Foix
La història comença un dia qualsevol. Vaig sortir a passejar pel centre tranquil·lament, i de sobte, vaig sentir un soroll molt fort que venia de la meva esquena, un soroll com quan xoquen dos cotxes a gran velocitat, un soroll d’una frenada brusca i seguit d’això un crit esgarrifós d’una dona. Em vaig girar per mirar què havia passat, però ningú semblava haver sentit allò, tothom caminava tranquil·lament mirant el cel. Vaig seguir caminant pensant en allò quan al cap de dos minuts vaig rebre una trucada, de fons només se sentien molts sorolls i una veu lleugera sense aire que em deia: -Vine ràpid a l’hospital, que se’n va.

Emma Rafel_3r C EA 2A Ensenyança d’Ordino

L’any 1999 va ser quan més vam patir, va ser molt dur, tan dur que volia que la meva vida acabés. Els russos ens tornaven a atacar. Bombardejaven per aquí i per allà, mai s’acabava. La meva època d’adolescència va ser     horrorosa: no podia sortir de casa i havia de protegir-me i protegir els meus germans mentre els meus pares sortien a treballar, arriscaven la vida per poder portar-nos menjar. Els dies se’m feien eterns, l’únic que pensava era: la següent ens caurà a nosaltres? Algun dia els meus pares no arribaran? Què hi faria? Per què m’ha de passar això a mi? Per què jo? Per què m’ha tocat a mi aquesta vida? Vull que s’acabi ja!

Julià Reguant_3r C EA 2A Ensenyança d’Ordino

Algun cop us heu preguntat què som, qui som, què fem aquí, quin és el nostre objectiu en la vida, d’on venim? Perquè jo m’ho demano molt sovint. És una de les preguntes que em faig des de fa temps. Hi ha diferents teories, des que ens va crear un déu, fins a la teoria de l’evolució. Si ens centrem en la creació i Déu, Déu va crear tot, però ell d’on va sortir qui el va crear? I l’altra fora si ens decantem per l’evolució, de què vam evolucionar, i del que vam evolucionar de què va evolucionar, o potser tot és una simulació. Com veieu som al punt inicial, és com un forat sense fons ple de preguntes sense resposta.

Nayara Lorenzo Monedero_4t Col·legi Sagrada Família
De sobte obro els ulls, no recordo res, és tot molt fosc, sento sorolls característics dels animals de bosc, el primer que em passa pel cap és agafar el mòbil que és a la butxaca dreta del pantaló, encenc la llanterna i per fi puc mirar amb claredat al meu voltant. Efectivament, estic enmig d’un bosc esgarrifós. Decideixo començar a córrer per sortir d’allà, però semblava un laberint, només veia els mateixos arbres una vegada i una altra fins que vaig arribar a un pont que separava dos grans turons, un pont vell de corda i fusta, a sota se sentia un riu del qual baixava un gran cabal, vaig creuar el pont i de sobte vaig desaparèixer.

Nina Lladós_4t Col·legi Sagrada Família
Estem en una etapa que ja hem d’escollir cap a on es dirigirà el nostre futur, tots tenim la por de deixar casa nostra per anar a estudiar, de saber que no tornaràs a estar mai més amb els companys i companyes de la teva classe, de començar de zero en un altre centre, de no saber a què et vols dedicar en un futur. Estem confosos, amb pressió de treure molt bones notes per anar a la universitat dels nostres somnis. A part, també tenim la preocupació de viure sols i de deixar de veure cada dia els nostres pares. Tot això durarà uns anys però tinc ben clar que és una nova etapa de la nostra vida que haurem de descobrir i disfrutar molt.