Majors de 15 anys

Naiara Orlanda_3ème F Lycée Comte de Foix
Era l’any 1995 i l’Anna estava en plena desesperació, perquè tenia un esdeveniment molt especial de moda. Solament havia començat a cosir i encara li faltava acabar els altres dissenys. No tenia més temps i l’esdeveniment començava en menys de quatre hores. L’Anna va recordar que tenia un vestit que mai havia presentat i que era perfecte. L’Anna va començar a córrer per tot l’apartament, fins que va trobar el vestit que era tan important. Solament li quedava una hora per tenir-ho tot preparat i presentar-lo. Havia arribat el moment que tant esperava, va pujar a l’escenari i es va preparar per mostrar el seu disseny especial, era el seu moment.

Ainhoa Iturbe Bonet_3r B EA Segona Ensenyança d’Ordino
Aquest 2020 no ha sigut precisament el millor any: a principi d’any van descobrir un virus a la Xina, tothom pensava que no arribaria a Andorra, fins que va arribar. El nostre país és molt turístic, no es pot limitar l’accés a la gent que entra; els residents van començar a caure malalts, sens acabaven els recursos sanitaris, no hi havia una cura, totes les escoles estaven confinades. Fins que arribà l’estiu, final de curs, tornar a la “normalitat”. A final d’estiu ja s’estaven fent controls perquè els alumnes poguessin començar el curs com cada any. Comencen les escoles, una classe confinada, una altra, una altra…

Mariona Isla Mateu_3r B EA Segona Ensenyança d’Ordino
Era a casa amb tota la meva família i vaig decidir anar a dormir. L’endemà em vaig despertar sol a casa, no hi havia ningú. El problema no era que estigués sol sinó que m’havia de prendre un xarop i no en tenia; i no tenia amics ni a qui trucar. Quan vaig veure que no hi havia ningú a casa em vaig espantar molt, estava molt malament, em trobava sol, cansat, no podia fer res. Vaig estar tot el dia plorant, ja que aquesta situació podia amb mi, cada vegada estava pitjor, però no tenia mòbil per trucar a ningú. Aquella tarda estava molt malament, no podia ni respirar; em vaig quedar adormit i no em vaig despertar mai més.

Sergi Guitart Ribó_3r B Col·legi Mare Janer
No sabia què hi feia allà, tampoc sabia com hi havia arribat. Ho veia tot borrós, ni tan sols podia distingir els colors. Veia formes i figures difuminades, gent corrent desesperada, fugint d’alguna cosa. Edificis enderrocats, mares amb els seus fills en braços demanant pietat. Semblava que éssers d’un altre planeta ens ataquessin, com si l’únic que volguessin fos fer mal a tothom. La ciutat on jo havia nascut s’havia convertit en un camp de guerra. I tot per l’afany de poder.
La gent ja no buscava menjar ni tampoc diners. Necessitaven refugi de la gran quantitat de mentides i falses promeses que els havien explicat els polítics.

Marc Sánchez Sala_3r B Col·legi Mare Janer
Compro una càmera, gravo els vídeos i els penjo a internet. Com que ningú els mirava, vaig decidir utilitzar la tècnica del clickbait. Posar un títol atractiu encara que no tingués res a veure amb el vídeo. I per què no fer-ho també al microrelat? Un nen caminava pel carrer quan, de sobte, uns homes el van segrestar, però se’ls va escapar un detall. Van endur-se’l, el van tancar dins de la furgoneta i es van dirigir als afores de la ciutat. La furgoneta va explotar.
No enteneu la història? Us pot haver agradat o no, però ja l’heu llegida. Aquest és el poder del clickbait. Aquí teniu el títol per a poder comprendre-la: ‘El nen bomba’.

Luciano Peña_1ère MCV Lycée Comte de Foix (Edició 2020-2021)
Maleïda quarantena. La PlayStation em va canviar la vida, vaig jugar ininterrompudament a la consola amb els meus amics. Jugàvem a jocs de futbol, tirs o guerra. Tots els dies m’aixecava i feia els deures del matí fins al migdia. Quan ja els tenia acabats engegava la consola i em posava a jugar, m’oblidava de tot i de tothom, perdia el control de l’hora, dels dies, dels mesos… les nits van anar ocupant el dia, ja no em movia del sofà, les hores d’estudi es van esvair i les meves vivències es resumien a la tàctica del joc per poder vèncer. Al recordar aquells moments voldria recuperar el temps perdut però ja he fet tard!

Jose Hens_1ère MCV Lycée Comte de Foix (edició 2020-2021)
Des de fa uns quants mesos al meu poble circula un rumor que té atemorits els meus pares. La gent del poble no para de parlar d’això, diuen que no és res de greu però a la seva cara puc entreveure la preocupació i tots els dies em diuen el mateix: “Mai deixis sola a la teva germana, passi el que passi.” Els dies van passant i no em separo d’ella. Un dia qualsevol decidim d’anar al parc com de costum però aquest dia qualsevol resulta ser l’últim dia de la nostra vida a la terra. Quan m’adono de les seves intencions ja és massa tard, començo a córrer, a cridar, a plorar i a desesperar-me. Ja han passat 15 anys i encara intento ser…

Míriam Garrote Aroca_4t A Col·legi Mare Janer (edició 2020-2021)

Qui entra a tot arreu, qui no coneix fronteres, qui viatja a milions de quilòmetres per hora si és necessari. Qui està allà encara que tu no la vegis, encara que no la sentis, encara que no vulguis la seva companyia… qui t’escolta, qui t’abraça en moments de dolor, la insubstituïble, l’odiosament perfecta, lliure, forta, valenta, sensible… Tenir una bona persona com tu al meu costat és un gran regal! Conservar-te és una virtut! I jo ser la teva persona especial és un honor!
I pensar que quan et vaig conèixer semblaves tan normal.
Perquè jo sé que tenir-te al meu costat no vol dir ser inseparables, sinó poder estar separades i que res canviï.

Marc Rubio_3rD EA 2A Ensenyança d’Ordino
(Edició 2020-2021)
En Quim va anar a un parc d’atraccions i va pujar a una roda d’uns cinquanta metres d’alçada. A la cadira del costat hi havia una noia molt maca. Es van fer amics i després de pujar a totes les atraccions del parc junts, van tornar a pujar a la roda. En aquell moment el paisatge va canviar completament. Els núvols es van posar roses, es van fer un petó i llavors la noia va desaparèixer. En Quim es va quedar parat i molt sorprès. Els núvols es van posar negres i va començar a ploure. De sobte, es va despertar.

Marc Borrallo_3r D EA Segona Ensenyança d’Ordino
(Edició 2020-2021)
Què està passant? Sento sorolls molt estranys. Sembla un bebè demanant ajuda. Jo no tinc germans i els meus pares estan de viatge. Estic mort de por i penso què podria passar en el pitjor dels casos. No m’atreveixo a baixar al soterrani, tinc molta por. Llavors penso que podria ser un gat o que algun altre animal s’hagués colat. Finalment hi baixo. Tot està molt fosc i també fa molta pudor. Quan obro la porta em trobo amb…

Sara Guerra_3r ESO  Col·legi Sagrada Família (edició 2020-21)
Tot comença, em toca, he de memoritzar i sobretot esforçar-me, he de donar el millor de mi. Em toca fer un mortal. Va, vinga, sense pensar-ho. M’ha sortit bé, ara em toca paral·leles, crec que aquesta competició de gimnàstica artística em sortirà molt bé. Veig els meus pares a les grades animant-me, que bé! Ja l’he acabat, crec que m’ha anat bé però, és clar, depèn dels jurats. Podré quedar almenys en el tercera posició? Espera! Han dit el meu nom, vaig cap als premis, però em desperten i…
Ostres, no, estic a l’hospital, després de l’accident que vaig tenir. Però jo sé que quan em recuperi podré fer aquesta competició tan esperada!

Laura Matilla_3r ESO Col·legi Sagrada Família (edició 2020-21)
Aquella nit em va costar agafar el son. Quan vaig aconseguir adormir-me, una cosa estranya va passar. Tot el meu voltant era completament diferent,  com si hagués retrocedit vint anys. Era a casa. En baixar les escales vaig veure la meva àvia, més jove, més alegre… De cop i volta, un home alt i gros va entrar. Tractava d’esbrinar qui era, em sonava d’alguna cosa, i finalment vaig deduir que era el meu avi. L’havia reconegut per les fotografies que m’havien ensenyat, ja que mai vaig arribar a conèixer-lo. Em vaig posar molt contenta d’haver-lo vist per primer cop en la vida, i… de sobte, em vaig despertar. Aquell somni va fer que pogués veure per uns instants el meu avi.

Guanyador curs 2020/2021
Christian Veloso Rodrigues_4rt A Col·legi Mare Janer
Des de petit m’han dit que no m’ajunti amb males influències. El que jo no sabia era que als 15 anys no em deixarien
anar amb els meus amics, ja etiquetats de males influències, pel fet de no tenir un mínim de diners i no tenir certa importància al país. El que jo no pensava era que una mala influència no només era la persona que fuma, sinó que és aquella amb qui a la teva família no li interessa que hi vagis, per por que no la deixi bé davant la gent important. El que no saben és que les “males influències” no han fet res per merèixer aquesta etiqueta i cada dia sofreixen. I jo em pregunto: qui són les males influències?

Guanyador curs 2020/2021
Aaron González_4rt A Col·legi Mare Janer
Tu, tu que sempre has viatjat, no sent un dels passatgers de cada vagó, sinó sent el conductor del tren, com el capità que governa el seu vaixell o com el pilot que enlaira el seu avió. Tu, només tu, que vas néixer entre carbons que  s’incineraven per alimentar el motor, que de petit ja portaves el tren com qui porta una joguina. Tu, juntament amb els teus 86 anys, després d’haver portat tants passatgers al seu destí i d’haver visitat més de 26 països diferents…, tu, que has estat des del 1928 en el tren heretat del teu pare, el teu mestre, avui, avi, dia 6 de gener del 2014 has baixat del vagó arribant a l’última parada. T’estimo.

Nil Roman_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
L’animal era un boig o el boig era un animal, diga-li com vulguis. Ell era especial, diferent de tots els altres nens. Estava tot el dia penjat d’arbres, edificis, barres i tots els objectes a una alçada considerable. Un dia va caure d’un edifici. Va caure de peu sense fer-se mal i li van dir: “Què fas animal i boig!?” Ell va respondre: “Doncs baixar per no arribar tard a classe.” El boig tenia una bona actitud, l’actitud d’un animal i boig.

Melian Figuera_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
La meva vida està arribant al seu final. Cada cop sento que el meu cor batega més ràpidament i amb més força dins del pit. Les dents em tremolen, voldria dir que és per l’aire glaçat del desembre, però no seria veritat. Tinc por, més de la que mai he tingut, però la decisió ja està presa. Miro cap avall, al llunyà riu del fons del penya-segat. Sé que ara és el moment, que l’hora és cada cop més propera. I sé que ningú no em trobarà a faltar i també sé que per fi deixaré de veure els rostres sense vida de la meva família. Miro el meu rellotge, 30 segons, 20, 10, 0. Agafo aire per últim cop i salto.

Neus Folch_3ème E Lycée Comte de Foix
Què és la foscor? Molts de nosaltres diríem que és un sentiment trist, sense veu… Quan ets a les fosques no penses que el paisatge no canvia, l’únic que canvia és la claror. Llavors em plantejo, què passaria si no tinguéssim llum, ens hi acostumaríem? Podríem viure sense llum? Uns sí, altres no? I la vegetació? Com ho faríem sense arbres, flors… Quan ets a les fosques, una esgarrifança circula per tot el teu cos, et sens sol, desprotegit, indefens… La por no juga només amb els més forts o amb els més madurs… Juga amb tots, des dels més petits fins als més grans. Com una cosa tan senzilla pot canviar tant per a tothom?

Helder Vital_3ème E Lycée Comte de Foix
Dues noies, vivint al barri més antic i ric de tot Roma, un grup de joves, confrontant-se als estereotips i problemes de l’adolescència i del món en general, un gran secret que les dues noies comparteixen, amistats tòxiques, relacions tòxiques, expulsions, conflictes, festes, festes il·legals, xarxes socials, problemes familiars, policies, un secret que si surt a la llum, seria com la fi del món per a les dues noies, no solament per a  elles dues, per a tot l’equip que hi ha darrere de tots aquests problemes que envolten tots aquests adolescents. De tots els conflictes que els envolten en aquest món, una vida complicada.

Ian Llao_3r A EA 2A Ensenyança Santa Coloma
Estava a punt d’anar-me’n a dormir quan vaig veure una espècie de forat negre a la meva habitació. Vaig decidir introduir-m’hi i, de cop i volta, vaig aparèixer a una altra habitació. Un mica sorprès, m’adono pel reflex d’un mirall que soc el Goku! Era de bon matí i algú va picar a la porta per dir-me que havia d’entrenar amb en Krilin. No entenia res, però vaig decidir anar-hi. El dia va ser increïble. En tornar a la meva habitació, vaig tornar a veure aquell forat que m’havia portat fins allà i vaig decidir tornar-lo a creuar per tornar a casa, tot convençut que només havia de tornar a tancar els ulls si hi volia tornar.

Fiona del Rio_3r A EA 2A Ensenyança Santa Coloma
L’Aida va sortir de la consulta del metge amb una mala notícia: tenia una malaltia molt greu i li quedaven pocs mesos de vida. Es dirigia cap a casa seva quan es va trobar una papallona. Les papallones sempre l’havien fascinat, es preparen tota la vida per tenir un sol dia per poder volar. Un dia que aprofiten com l’últim que és, sense ni tan sols saber-ho. Es posen maques, amb unes ales grans i de colors vius, aprenen a volar i viatgen a llocs desconeguts. El mateix dia que moren, s’enlairen per primer cop. L’Aida va pensar que tenia dues opcions: passar-se el temps que li quedava de vida plorant o bé fer com una papallona.