Majors de 15 anys

Pedro Lopez Prieto _3r B EA 2a Ensenyança d’Encamp
Em desperto, decideixo anar amb la meva família de vacances, ja som al cotxe, comencem a moure’ns. Hi ha un accident a l’autopista. Decideixo ajudar però és massa tard: pena, tristesa i vacances arruïnades. Les intento gaudir però no puc. Intento dormir, però no puc. Vaig a la platja per animar-me, però no puc. S’acaben les vacances, vaig a un bar, m’emborratxo, em poso a conduir: camí equivocat, cop de volant i accident. Em venen a rescatar, a ajudar, però és massa tard, no puc continuar. El que em venia a rescatar està trist. Veig una llum blanca, però no puc despertar, em passa tota la meva vida pels ulls: bona, plena i tràgica.

Ruben S. Magalhaes _3r B EA 2a Ensenyança d’Encamp
Hi havia una vegada un empresari que es deia Josep i tenia una vida perfecta. Tenia una empresa de mobles mundialment famosos, els millors. Com que tenia tants diners va construir un gratacel molt alt al qual va batejar amb el nom de Mob-le. Un dia era al pis més alt del gratacel fent una reunió molt important per a la seva empresa, els accionistes insistien de no sortir d’allà fins que resolguessin els problemes de l’empresa. Després de parlar durant molt temps sobre la decisió, de sobte van sentir un soroll estrany, van mirar per la finestra i van veure un avió que s’acostava a tota velocitat i anava directa cap a ells…

Sara Obiols Alarcón_3r A Col·legi Sant Ermengol
Asseguda  a la terrassa llegint, prenent un cafè i una magdalena, observant i veient com passava la gent gaudint del moment sense pensar en res. La brisa feia que els cabells volessin i de sobte una gota va caure. Una gota que va mullar una pàgina del meu llibre i va començar a ploure. Vaig córrer i amb els vidres entelats de les ulleres vaig ensopegar, vaig notar com una mà m’agafava; quan vaig aixecar la mirada, uns ulls clars m’observaven amb preocupació i amb un somriure es va allunyar, cada cop estava més lluny… Llavors vaig entendre el que el meu avi em va dir: Valèria, tira endavant, perquè per por a perdre ens perdem.

Míriam Serra Ruipérez_3r A Col·legi Sant Ermengol
Comença un dia trist, plujós i humit. Sense tu al meu costat res no té sentit.
Et veig arribar i em sento emocionada.
Em moro de ganes de dir-te que t’estimo …
Però no ho faig! Tinc por…
Els meus ulls reflecteixen la frustració.
Mai no reuniré la força per ser feliç!

Sofia Abrantes _3ème E Lycée comte de Foix

Des de jove m’havien inculcat uns principis molt conservadors, els meus pares eren religiosos, i segons ells, jo havia de seguir la tradició, és a dir, casar-me amb una dona i tenir descendència. El fet de tenir nòvia mai m’havia cridat l’atenció, les noies no em despertaven cap sentiment d’atracció, em trobava millor entre amics, i especialment amb un. No vaig admetre la meva orientació fins a plena adolescència, on les hormones es van  revolucionar. Un dia vaig observar el meu millor amic coquetejant amb una noia i vaig sentir com el meu cor es trencava i una ansietat envaïa tot el meu cos, m’acabava d’adonar que era homosexual.

Abril Garcia_3ème E Lycée comte de Foix

La patata Willy no volia acabar com tots els seus amics. Va decidir escapar-se de la casa, però la cosa no seria fàcil, ja que la casa era gran. El seu amic el Tomato havia acabat com tots els altres, dins de la cassola. Ho havia planejat tot, quan ningú mirés ell sortiria del bol i s’aproparia a la finestra que sempre estava oberta. Després saltaria i ja estaria al jardí, la part més important de la casa, on es trobava la Lily, la gosseta. Quan arribés allà hauria de córrer  molt i sortir de la casa per sota del tancat. Quan va intentar sortir del bol una mà el va interceptar i el va portar cap a una sala tancada. El forn.

Aina Guiu_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
No us ha passat mai que de cop i volta un gat es queda mirant-vos fixament sense moure un pèl? Doncs a mi sí, una vegada estava dormint tan tranquil·la i de sobte obro els ulls i em trobo el gat de la meva àvia assegut al meu davant mirant-me fixament. Aquells ulls que fan quan és de nit i hi ha una mica d’il·luminació, aquella brillantor que fa que semblin càmeres. A partir d’aquell moment, mai més vaig mirar un gat amb els mateixos ulls. Això fa que moltes vegades em quedi pensant, i si els gats en realitat són robots que ens envia l’FBI per gravar-nos i robar-nos dades? En realitat els gats són uns animals molt misteriosos…

Pol Gómez_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
Era dins del cotxe, anava cap a la millor festa de tot Barcelona amb els meus amics. Ells van baixar del cotxe i jo vaig anar a aparcar. Una vegada vaig aparcar al lloc, vaig trucar als meus amics per saber on eren. Quan anava a sortir del cotxe vaig mirar pel retrovisor i durant uns segons el cor se’m va parar. Un cotxe venia a tota velocitat i va xocar contra el meu. Vaig sortir disparat pel vidre de davant i ja no recordo més. No sabia quantes hores havien passat quan em vaig despertar. Els meus companys estaven mirant-me, estava estirat en un llit del l’hospital. Em vaig mirar i em vaig adonar que no podia moure les cames.

Beatriz Gonçalves Silva_3r A Col·legi María Moliner
Era el primer cop que volava. Estava molt nerviosa. No sabia on aniria. Asseguda a l’avió, la mare em va dir que el destí era Brasil, on viuen els meus tiets. Em vaig emocionar  molt perquè ja fa cinc anys que no els veig. Mirant per la finestra, em vaig quedar bocabadada, era tot preciós. Quan vam arribar, els tiets eren allà, esperant-nos. El primer dia, vam anar a veure un monument, el Crist Redemptor, una estàtua molt i molt alta que es troba a Rio de Janeiro. Els carrers estaven adornats i plens de gent disfressada ballant al ritme de la samba. Era Carnaval. Em vaig fer fotos per recordar aquells dies que mai oblidaré!

PedroRafael Barros Sousa_3r A Col·legi María Moliner
Mirant entre les muntanyes, es veia com anava venint una tempesta de pluja, aigua i neu. Tenia més o menys cent cinquanta-quatre metres d’altura. A poc a poc s’anava atansant a casa meva i es veia com, per on anava passant, s’emportava tot el que hi havia al mig: cotxes, cases, motos i fins i tot persones. Jo vivia a la muntanya, podia escoltar com la gent cridava perquè tenia por de morir. Uns dies més tard, de matinada, em vaig despertar a dos quarts de set. Era molt estrany, la tempesta ja estava arribant on jo vivia. Cada vegada s’apropava més fins que va arribar, es va emportar tot el que jo tenia, fins i tot a mi.

Louis Cassagnes Rotllan_3r C EA Segona Ensenyança d’Ordino
Hi havia un hospital que estava abandonat. Un metge va renovar l’hospital venent iPhone X robats. La policia perseguia el metge però ell va pujar al teulat de l’escola per escapar. Al teulat tenia armes amagades. La policia pujava per l’altre costat i el lladre va baixar pel costat per on havia pujat. Llavors va entrar a l’escola i va anar a secretaria a agafar les claus per entrar a les aules. Va encendre els projectors per despistar la policia i va deixar les portes de les aules obertes. Va anar a la cuina per agafar menjar i després va pujar al teulat del pati. Va saltar, va aterrar amb un paracaigudes i va fugir per sempre.

Júlia Cases Campàs_3r C EA Segona Ensenyança d’Ordino
Feia hores que estava esperant a la recepció d’un banc asseguda en el fred terra de rajola. Tenia les mans morades i inflades, la cara pàl·lida com un paper i sentia un fort dolor a l’estómac. L’únic que sentia era el tic-toc del que semblava ser un rellotge que sonava prop seu. I en l’únic en què pensava era en les seves filles, en el seu home i en la situació en la qual es trobava. Estava trista, espantada i no sabia què fer. No es podia distingir res d’entre l’obscuritat, l’únic sentit del qual disposava era el de l’oïda. De sobte sentí que el tic-toc del rellotge s’accelerava i es produí un fort soroll. La bomba havia explotat.

Marco Anjelo Canlas Castañeda_3r D EA SEGONA ENS. D’ENCAMP

Casa meva és l’últim lloc on em ve de gust estar. Allà em trenco. Només puc sortir-me’n si no hi torno. De tant en tant, trigo encara més a tornar a casa. Estic més relaxat quan no hi soc. Ja no hi vull tornar. Prefereixo morir a fora que viure un altre minut a casa. Intento no pensar-hi, però tinc aquell lloc gravat al cervell. Aquell mal estar m’ha quedat gravat a la pell. L’únic que em fa passar l’estona són els amics. Amb ells oblido, per moments, que hauré de tornar-hi quan es pongui el sol.  Ric, corro i soc jo mateix. Quan tothom marxa, torno a la realitat. Sento un soroll que em treu del llit.

David Calvo Caparros _3r A EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Són les vuit del matí, surto de casa a comprar, em sento viu, ple, estic alegre. Però aquest moment de felicitat no ha durat gaire temps. De sobte un soroll esgarrifós i discontinu m’ha alertat que alguna cosa passava, les alarmes s’han activat, tinc por, no entenc què passa. Sento moviment al meu voltant, gent córrer, cridant. Què passa? Sento que aquest soroll discontinu cada vegada va més de pressa, i passa el mateix amb la meva por, que va a més, està augmentant i no sé quant temps més passaré així, l’únic que sé és que vull que acabi, n’estic fart. Sorolls estranys, veus, molt moviment… crec que ja ho entenc tot, m’estic morint.

Ian Roca_3r A Col·legi Sant Ermengol
De sobte, va començar a tremolar el seient i em va despertar d’un somni profund, em vaig treure els taps de les orelles i vaig sentir crits i el nen del seient del darrere que plorava. Seguidament, mentre tot tremolava i de tant en tant algun moviment brusc espantava els passatgers, una noia ens va dir que mantinguéssim la calma, o això crec que vol dir “keep calm”. De sobte van caure unes màscares del sostre, ens van dir que ens les poséssim, ràpidament vaig assentir i me la vaig posar. Jo tenia molta por i no sabia què fer, vaig començar a plorar i vaig pensar en tot el que tenia. Des d’aleshores soc en un lloc que no sé què és.

Ona Oriol Mallol_3r B Col·legi Sant Ermengol
Vaig arribar a classe i la vaig veure. Era una alumna molt estranya. Ningú mai va saber el perquè de les ferides, ni el perquè de la seva mirada, suposo que la gent s’ho imaginava. Però no s’esperaven la història real, l’abús que havia patit per part del seu propi pare. Un matí, ja no es va saber res més d’ella ni de la seva família. Després d’això, ja ningú la va recordar, o això és el que jo em pensava…
Benvinguts a la meva història, suposo que si estàs llegint això es perquè estic morta.

Arantxa Solano _3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX
Veig el meu pare que em somriu i jo el miro molt confosa. Després miro per la finestra i veig la gent del carrer rient i els nens jugant. Quan sortim al carrer, tothom està content i alegre, com si la guerra mai no hagués existit. Corro cap a la meva amiga i jugo amb ella. De cop, sento una gran explosió i em desperto. Vull tornar a ser com era abans de viure tot aquest infern. Vull tornar a ser feliç amb els pares i els amics, i poder anar a l’escola. Em llevo d’un salt i vaig disparada a la cuina. Veig la mare al terra.  Corro cap a ella i una altra explosió fa que caigui, adolorida. Tanco els ulls per no obrir-los mai més.

Izan Roig _3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX
Quan tenia 14 anys el que més agradava al Tom era anar amb moto amb el seu pare. Quan va fer 16 anys, el seu pare li va regalar una moto. Els primers anys de conducció li van anar molt bé: no va tenir cap accident, ni va cometre cap infracció. Un dia, va decidir anar a la muntanya sense avisar el seu pare. Va estar tota la tarda gaudint i fent el que més li agradava. Al final del dia, quan tornava a casa, el Tom va patir un accident frontal amb un turisme. Per sort no va ser res greu, només va ser un ensurt, però a partir d’aquell dia el Tom no va poder anar mai més amb moto. La seva il·lusió s’havia transformat en por.

Amanda Murià Espinosa_3r C EA Segona Ensenyança d’Encamp
Tot va començar quan tenia set anys. Vaig descobrir el món de l’equitació que més tard m’apassionaria. Passat un temps, els meus pares em van comprar un cavall. Vaig adonar-me que era un esport molt dur en el qual s’havia d’invertir molt temps entrenant, però a la vegada m’interessava.Vaig anar millorant i vaig entrar al món de la competició. Al primer concurs en el qual vaig participar estava molt nerviosa, i pensava que no ho aconseguiria fins que va ser el meu torn. El tret de sortida va marcar un abans i un després. Tot havia sortit meravellosament bé i això recompensava el sacrifici i m’animava a continuar.

Ian Esquerda Villalba_3r C EA Segona Ensenyança d’Encamp
Tot va començar un dia en què l’Andrei de 13 anys va veure una pel·lícula que parlava de la immortalitat. Durant més d’un any no va parar de donar-hi voltes fins que va decidir investigar. Va començar per estudiar tots els animals que viuen més de 200 anys.
Després va informar-se sobre les causes de l’envelliment i, després de 40 anys, va trobar la fórmula i es va prendre el beuratge.
Tot van ser flors i violes, fins que, en complir els 149 anys, quan ja ho havia fet tot, es va adonar que la immortalitat només li havia infligit la mala vida, l’avorriment i per sobre de tot el patiment de veure morir els seus éssers estimats.