Majors de 15 anys

Raquel Pinto _3ème F Lycée Comte de Foix
(Edició 2018-2019)
Tot va passar aquella nit de dissabte, ella se’n va anar cap al llit i la mare es va queda mirant la tele. Ella ja estava dormint quan de cop li costava respirar i cada vegada  més, en un moment donat sentia com si algú li estigués envoltant el coll, cada vegada més fort. El més estrany era que no hi havia ningú a l’habitació. Semblava un somni, perquè continuava amb els ulls tancats com si estigués dormint. La mare la va sentir, va entrenar i la va veure asseguda al llit sense poder respira, li va parlar i finalment es va tornar a dormir. L’endemà al matí es pensava que tot era un somni però la mare li va explicar que no…

Ausiàs Rodríguez _3ème F Lycée Comte de Foix
(Edició 2018-2019)
La casa de la família William era vella i desmanegada. Els rumors que corrien pel poble deien que tota la gent que hi havia viscut, desapareixia misteriosament. Un fenomen molt estrany. Quan vaig acabar la classe de mates a última hora vaig apropar-me a la casa encantada. Tenia suors fredes però la intriga em superava. Una pluja gelada em calava fins als ossos, la situació empitjorava. Com més m’apropava al destí, més ganes tenia de marxar a casa. Vaig travessar la frontera que delimitava la propietat. Els esglaons de l’escala de fusta exterior feien un soroll esfereïdor. Soc davant de la porta, l’obro i…

Ainhoa Cañizares de Figereido_3r B Col·legi María Moliner
(Edició 2018-2019)
Sempre sents una felicitat immensa quan els teus pares et diuen “tinc un regal per tu!” Quan et donen el regal, acostuma a ser alguna cosa que volies des de fa molt de temps i et sents molt feliç, però aquesta felicitat s’apaga quan algun dia proper o llunyà et canses d’aquella cosa que tant volies. Però quan el que et regalen els teus pares és una mascota, aquella felicitat s’encén i ja mai s’apaga. Potser no t’hauries imaginat mai que la teva mascota podia arribar a ser el teu millor amic i, encara que saps que no durarà tant com tu, sempre estarà al teu cor. Aprofita tot el temps que puguis per estar amb aquest animalet estimat.

Gemma Lluch Camin_3r B Col·legi Maria Moliner
(Edició 2018-2019)
Hi havia una vegada una noia, l’Anna, que tenia un millor amic, el Pablo, i aquest tenia un germà, en Jon. A aquesta noia li agradava molt el germà. Un cop, a l’institut van organitzar una festa. L’Anna i el Pablo van fer una proposta d’activitat molt bona, que era la caseta de petons. Uns dies després, la caseta de petons ja funcionava i anava molt bé. El Pablo va dir a l’Anna que no es podia besar amb el Jon, però, abans d’acabar la festa, el Jon va venir. L’Anna hi va participar i es va besar amb el Jon. L’Anna li va confessar al Pablo que estava amb el seu germà. Es van enfadar però al final van aconseguir estar tots junts i eren…

Paula Domingo Romero_S3A Col·legi Sant Ermengol
(Edició 2018-2019)
Ens estimem, ens odiem, ens adorem, ens peguem, ens abracem, ens separem… Al cap i a la fi tots ens acabem separant, però d’una manera física perquè mentalment sempre el pots portar al teu cor. A vegades t’adoro, però a vegades m’enfado amb tu dient-me per què no puc estar al teu costat. Al final ens veurem perquè jo també acabaré com tu, però mai, mai, mai t’oblidaré. Estem separades per una gran distància, però de veritat que a mi sembla que de tu em separi un fil. A vegades t’he fet enfadar i em dono la culpa de la teva mort, però sé que, encara que no t’hagi fet res, no puc canviar el que va passar. T’enyoro, àvia…

Pol Sabaté Vilardell _S3A Col·legi Sant Ermengol
(Edició 2018-2019)
Havia arribat el dia. La llet, el Nesquik, la torrada i la melmelada havien anat sovint al seu gimnàs per conservar-se i no fer-se malbé per aquest dia. La llet, acabada de néixer, tota sola va sortir d’on estaven, es va posar a la tassa i va escalfar els seus sentiments freds per estar més bona. El Nesquik, tan cansat i fet pols com sempre, va sortir i es va posar al costat de la llet perquè eren la parella perfecta. La torrada ben moreneta i tendra no es va posar crema així que la melmelada quan va sortir del cansament que tenia va aprofitar i es va estirar sobre per descansar. Així van crear l’esmorzar perfecte.

Laia Masó_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
(Edició 2018-2019)
-És gran, molt gran. Quan estic allà penso, quina llibertat!
També és tranquil, tan tranquil com si estiguessis en un somni. M’agrada, m’agrada molt l’olor que desprèn, és olor a llibertat! Veig el verd, el verd que m’envolta, també veig el blau, noto el vent, el vent que m’acarona els braços, també escolto el soroll de l’herba i el riu remuguejant al meu costat, tot barrejat. Tasto l’aire, noto un gust estrany, no és ni molt amarg, ni molt dolç, tampoc és salat, però no és ben bé àcid, és un gust pur, molt pur. Finalment m’estiro cansada i miro el cel, penso el perquè de la vida i de les persones i llavors m’adormo.

KEVIN RAMIREZ MACIAS_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
(Edició 2018-2019)
Avui dia 17 de setembre, pensava que seria un dia com qualsevol altre, però no ha sigut així. Tot ha començat a les 7.45 per culpa del despertador. Després d’esmorzar, marxo com cada dia a treballar. Però avui ha sigut diferent. He tingut un augment de sou! Demà marxaré de vacances i, per si fos poc, també m’he trobat 50 € al terra. Just a l’arribar a casa m’he preparat la maleta i he sopat amb la família al millor restaurant de la ciutat. Quan he arribat a casa, he anat al llit com cada dia, òbviament. El que aquest no sabia es que mai més aconseguiria despertar d’aquest somni i hauria de viure per sempre amb la mort…

Maria Guirado Moliné_3r A col·legi Anna Maria Janer
(Edició 2018-2019)
Em vaig despertar i tot estava fosc, no ho entenia, a casa meva sempre entrava un raig de sol. Vaig obrir l’armari i em vaig adonar que només tenia dos jerseis i dos pantalons, abans tenia més roba. De sobte vaig sentir crits que venien de la cuina, hi vaig anar ràpidament per saber què passava i em vaig quedar paralitzada, els meus pares estaven discutint. Em vaig posar trista perquè mai els havia vist així i no tenia gaire clar què passava. Vaig esmorzar el més ràpid que vaig poder sense que ells s’adonessin de la meva presència en cap moment. En arribar a l’escola em van dir que la meva amiga havia mort i, de cop, vaig despertar.

Nofre Planas Ponsa_3r A COL·LEGI ANNA MARIA JANER
(Edició 2018-2019)
La lluna havia sortit feia estona però jo no podia dormir, estava nerviós, el tic-tac del despertador no em deixava. Tic-tac, tic-tac, sempre tan uniforme. Dins del meu cap ressonava el soroll de les busques provocant-me un mal de cap terrible. Vaig esperar però l’andròmina no parava, cada vegada es veia el matí més a prop. Si no m’adormia l’endemà no podria ni aixecar-me del llit. No podia més, vaig decidir parar-lo, tot seguit vaig obrir el llum i vaig acostar mandrosament la meva mà cap al despertador, però en aquell instant sonà més fort i de manera més insistent. Ja era hora de despertar-se. Una altra nit en blanc.

Jordi Ambatlle_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX
(Edició 2018-2019)
Aquell moment on ho donem tot sense importar el motiu o el que la gent pensi. El dia va arribar, la cursa que tant havia esperat, l’havia de guanyar. Ja havia entrenat suficientment per poder guanyar. Doncs no m’havia entrenat tant com pensava. Córrer una mica per avançar posicions i és aquí on no te’n surts i et poses nerviós. Tothom m’avança. Ja està, la cursa acaba per a mi. Desesperació. Penso que tot aquell temps ha estat perdut. Res val la pena. Tot comença amb molta il·lusió i acaba amb ruïna. Al final, he arribat a la conclusió que hem de fer les coses tranquil·lament, sense esverar-nos i pensar en el que fem.

Ian Olivera_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX (Edició 2018-2019)
La vida et dona la vida. La vida et dona ganes de viure. La vida et dona la vida i també te la treu. La vida sense la vida no té sentit. Vida t’estimo: és un luxe tenir-te.
Gràcies vida per donar-me uns pares, una família, una germana i un germà fantàstics.
Gràcies vida per donar-me menjar, per permetre de ser viu.
Hauríem de ser les persones més agraïdes del món. Sense tu no tindríem aquest planeta.
Hola em dic Lleó! Sense la vida no existiria. He sortit una mica especial: sense cames, sense braç, però vida, jo sé que m’estimes i els meus pares també. M’és igual que em mirin malament. T’estimo molt vida i agraeixo ser aquí.

Francesca Raffaelli_3r D
EA 2a Ensenyança Ordino
(Edició 2018-2019)
En un moment rius, en un altre plores, t’enfades, estimes i t’il·lusiones. En aquest moment el que sento és angoixa. Sí, sé que estic morint, per decisió pròpia, és clar. Tothom té alts i baixos, depèn de qui més baixos que alts i més llàgrimes que somriures, com jo, ara. Hauria de lluitar contra la mort, però no vull. Segurament ningú s’ha adonat que era un camí que volia seguir, perquè no a tothom la mort el fa feliç; a mi, sí. Podria lluitar, però ja no puc, les ganes que tenia eren tantes que ja és massa tard. El meu cos es refreda a poc a poc, cada segon compta perquè estic més a prop de ser lliure i l’últim sospir és la clau.

Èlia Pintat Rodríguez_3r D EA 2a Ensenyança Ordino
(Edició 2018-2019)
Davant d’aquell infern de foc, respirant tota la seva maldat, em vaig decidir per fi a entrar-hi. Va ser obrir la porta, veure’ls els dos asseguts en aquells trons de foc ardent i pensar a fugir. Sense mirar-los als ulls vaig avançar amb molta por a demanar el meu pròxim treball. Amb la seva fúria i engany em van dir: “Ves a comprar filla, si hi vas et donarem 10 euros.” Jo, com una nena innocent, me’ls vaig creure i vaig anar a la botiga, però tornant a casa l’únic que em van donar va ser un copet a l’esquena i dona gràcies. Els dimonis segueixen demanant-me treballs sacrificats mentre jo estic tranquil·la descansant als núvols.

Nora Pérez Farré_S3 B Col·legi Sant Ermengol
(Edició 2018-2019)
La meva vida, el meu cor, la meva ànima dividida en dos: tu i la meva família. El vaig veure per primera vegada i no vaig saber què dir. Els teus ulls tan blaus em van hipnotitzar, amb el teu somriure em vas dir que no passava res. I sí, et vas convertir en l’home de la meva vida. Fins al dia que ho vam deixar definitivament. Llavors amb el teu rostre em vas dir: “Et deixo per sempre.” La meva vida va canviar completament, no vaig dir res a ningú. Tothom preguntant-me què et passa, i jo contestant: res. Tot per una simple baralla. Al cap dels anys ens vam fer molt amics i la nostra relació va tornar a ser igual que abans. Ho vam deixar?

Laia Barea Coma_S3B Col·legi Sant Ermengol
(Edició 2018-2019)
El meu període de benestar físic és curt, després de la gran collita, tot depèn de com de madur i gran que siguis, a l’arribar al mercat depens del que els vingui de gust, de fet si vens de Canàries quasi que millor per a ells. Si et compren, no tens gaire temps, la majoria de temps el passes en un lloc que et fa sentir fresquet i còmode. Va arribar el dia, la desconcentració, les preguntes, la curiositat, em tenien ben ocupat. De sobte notava com a poc a poc m’anaven despullant, em notava nu, sense res que em protegís. Però això no va ser tot, després vaig començar a sentir-me més petit, com m’anaven reduint a mossegades, finalment vaig sentir la crida de la mort i així va ser.

Òscar Carmona_3r D EA 2a Ensenyança Santa Coloma
(Edició 2018-2019)
El protagonista de la història va a dormir i té un somni.
Somia que era futbolista professional en un equip de primera divisió on sempre jugava de titular i ho guanyava tot (la Lliga, la Copa, la Champions…).
Quan l’endemà es desperta, veu la seva mare plorant, ell estranyat li demana què està passant. Acabava de trucar el mànager d’un equip de primera divisió, de l’FC Barcelona! Era l’equip favorit del nen. El seu somni s’havia fet realitat. El nen només tenia 21 anys i no s’ho creia. L’endemà, ja estava preparat per anar a Barcelona… Continuarà.

Marta Pajares_3r D EA 2a Ensenyança Santa Coloma
(Edició 2018-2019)
Jo estava en aquell lloc tan fosc i tan esgarrifós, el lloc de sempre on les persones indefenses eren esclaves. Sempre pensava que tot era un somni i que tornaria a la normalitat però veia que anava equivocat. Tots el dies sentia burles i insults, i després ni existia. Cada dia pensant quan arribaria el dia que tot fos diferent i que ja no existissin les burles. Ara mateix estic en aquest lloc, el lloc on no hi ha burles ni insults, que existeixes per totes les persones. I em vaig adonar que vaig elegir el bon camí, el camí del suïcidi, el camí de la mort. Aquell camí que totes les persones algun dia desitjaran tenir.

Eric Barja_4rt A Col·legi Anna Maria Janer
(Edició 2018-2019)
Tinc gana i tinc fred. No hi ha ningú que vulgui acollir un gat de carrer com jo. Vinc criat per una família d’humans. Soc un gat a qui li agrada molt que l’acariciïn i li rasquin la panxa. Encara que he estat ben criat i educat, la meva família em va acabar abandonant. Mai vaig donar problemes a casa, però em van fer fora de cop i volta. Des de llavors, he hagut de subsistir a base de menjar de la brossa. Aquest matí, un home m’ha trobat arraulit i famolenc i m’ha ofert menjar. Aquest verí m’ha deixat abatut. Estic estirat al terra sense poder moure’m. Amb les forces que em queden només puc miolar i tancar els ulls per sempre.

Natalia Vicente_4rt A Col·legi Anna  Maria Janer
(Edició 2018-2019)
Dia rere dia tanco els ulls i recordo els moments viscuts. Inseparables. Sense temps. Però va arribar la por, la por a no veure’t. Recordo el dia que em vas deixar. No aconsegueixo oblidar aquella mirada, aquell dolç somriure inigualable. Ni el record de les teves petites mans acariciant la meva cara i la meva delicada pell. Ets la primera cosa en què penso quan em desperto i la darrera quan me’n vaig a dormir. Apagaria totes les estrelles perquè només hi brillessis tu. Sé que aquest no serà el teu darrer adeu. Avui és l’únic que tinc, i en temps, sé que també serà l’únic que tindré. Malgrat la llunyania, el meu cor és en el teu.