Menors de 15 anys

Marc Lucendo_4t B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Cada dia a les dotze del migdia ve la mare a passar una estona amb mi, parlem de tot i de res, i així estem les dues fins a dos quarts de tres, hora en què la mare torna a treballar. La tarda ja no se’m fa tan amena des que el pare ja no  pot venir a visitar-me, però jo sé que aviat el tornaré a veure i estarem junts. Es fa de nit, els dolors són molt intensos. Somnio, és molt real. Hi ha una llum blanca que m’atreu, al final del camí veig el meu pare, m’apropo, el toco i els dolors desapareixen. Miro enrere, la mare plora…

Ferran Mata_4t C EA 2a ENSENYANÇA D’ORDINO

Vam pujar a l’autobús. La calor ens pesava a l’esperit. Un estrèpit em sobresaltà: l’autobús emprenia el seu viatge amb nosaltres dos a l’interior, un viatge sense retorn cap al desconegut. Cada cop era més i més fosc, fins que ja no vaig poder veure res de tot allò que ens envoltava: aquell preciós paisatge s’havia apagat. Desconcertat, vaig buscar una mà amiga que m’ajudés en aquell moment de debilitat i, de cop i
volta, em vaig desconnectar, em vaig adormir. En despertar, uns rajos de llum em donaven directament a la cara i el mòbil
sonava dins l’estreta butxaca dels pantalons: era l’àvia, per saber si havíem arribat a la platja.

Maria Morató_4t C EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Menys de sis hores per aixecar-me. No hi ha manera. Obro el llum, agafo un llibre vell i començo a llegir. Tres capítols i res. Faig mitja volta, ho provo del costat esquerre. Deixo el llibre sobre la tauleta i repasso totes les coses que he fet durant el dia. Torno a girar-me i plego una cama. Me n’adono, cada nit el mateix. Tanco els ulls a la força i em munto les meves paranoies. “Què agafaria si a mitja nit hi hagués un incendi?, el jersei blau? És nou, però… el taronja m’agrada més, potser els dos…” I amb aquells pensaments entro en un somni ple de jerseis que em portarà a alguna conclusió que evidentment demà no recordaré.!

FERRAN MATA_4t C
EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

Vam pujar a l’autobús. La calor ens pesava a l’esperit. Un estrèpit em sobresaltà: l’autobús emprenia el seu viatge amb nosaltres dos a l’interior, un viatge sense retorn cap al desconegut. Cada cop era més i més fosc, fins que ja no vaig poder veure res de tot allò que ens envoltava: aquell preciós paisatge s’havia apagat. Desconcertat, vaig buscar una mà amiga que m’ajudés en aquell moment de debilitat i, de cop i volta, em vaig desconnectar, em vaig adormir. En despertar, uns rajos de llum em donaven directament a la cara i el mòbil sonava dins l’estreta butxaca dels pantalons: era l’àvia, per saber si havíem arribat a la platja.

MARIA MORATÓ_4t C
EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

Menys de sis hores per aixecar-me. No hi ha manera. Obro el llum, agafo un llibre vell i començo a llegir. Tres capítols i res. Faig mitja volta, ho provo del costat esquerre. Deixo el llibre sobre la tauleta i repasso totes les coses que he fet durant el dia. Torno a girar-me i plego una cama. Me n’adono, cada nit el mateix. Tanco els ulls a la força i em munto les meves paranoies. “Què agafaria si a mitja nit hi hagués un incendi?, el jersei blau? És nou, però… el taronja m’agrada més, potser els dos…” I amb aquells pensaments entro en un somni ple de jerseis que em portarà a alguna conclusió que evidentment demà no recordaré.!

Carlos Puente_4t A EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

És de nit o bé de dia, no ho sé distingir. Tot és de colors diferents, i ara de cop de color blanc. Tot al meu voltant és diferent, rar. Les formes que m’envolten, tot allò que els meus ulls veuen es difumina, tot es barreja entre si fent així un entorn paradisíac ple de colors. Sembla que em trobi en un somni, em pessigo la pell i ho descarto. Penso en tot allò que m’he ficat al cos que fa que em senti tan bé. Tot al meu voltant és idíl·lic, però de cop aquesta meravella comença a esvair-se, a canviar cap a pitjor. Començo a veure-ho tot borrós, negre, em fa molt mal el cap, m’estic marejant. Caic a terra, perdo el coneixement.

Ot Mayoral_4t A EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

L’home pedalejava tranquil·lament mentre una lleugera brisa li acariciava l’americana i n’ondulava les puntes, causant una falsa sensació de velocitat. Qualsevol que l’hagués vist pel   carrer hauria pogut deduir que es tractava d’un home de negocis més, amb una gran casa als afores de la ciutat i una llarga hipoteca, on vivien ell i la seva dona, que passava el temps llegint novel·les eròtiques sense sentit, i el seu fill adolescent, amb una mentalitat independent, que comprava marihuana al camell de la cantonada sense que els seus pares ho sabessin. Però no, aquell home no era res de tot això. Aquell home era diferent.

QUIM GRAS_3r C
ESC. AND. SEG. ENS. SANTA COLOMA
El cos humà, una màquina perfecta diuen alguns, quan encara no en saben ni la meitat. I és que en el nostre cos un malfactor habita amb ganes de fer-nos la guitza en el moment menys indicat. El pes de la nostra ment descansa en ell, amb capacitat de fer-nos equivocar en el moment crucial. Ell sempre ens empipa durant el dia, fins a la nit, i amb preocupacions i males passades ens deixa exhaurits. Molts cops ens pensem poder-lo dominar amb total facilitat però en realitat ben capficats i perduts estem en el cap. Amb total sigil·la ell ens manipula dia a dia.

SERGIO FAMILIAR I CRISTINA FERREIA_3r C
ESC. AND. SEG. ENS. SANTA COLOMA
Aquesta podria ser la típica història d’un noi de 18 anys que un dia qualsevol decideix sortir amb els amics i es troba amb la noia que sempre havia desitjat. Ella, però, no mostrava cap interès per ell. Amb el valor que li van donar les copes d’alcohol la va convidar a ballar. Ella va acceptar. Dues cançons, després li va dir que marxava un moment al lavabo. Ja no va tornar. Al cap de dos mesos es va assabentar que la noia havia mort penjada d’una corda. Al costat del cadàver una nota que deia: en Joan em va violar i no puc continuar amb l’embaràs.
Després de sortir de la presó cada dia li portava flors.

Cristian Revert _4t C INSTITUT ESPANYOL

La nit havia estat plàcida, però freda, amb somnis encoratjadors que em portaven a veure amb claredat que tot era possible. Vaig desar amb cura la pell amb què m’havia abrigat a la nit i vaig sortir amb decisió del tipi. Mentre corria anava recordant la visió del somni on un home no podia moure les cames. La sensació de poder córrer em feia intuir que jo era aquell home. De sobte, vaig sentir a la llunyania la remor dels càntics de la meva tribu. Em vaig aturar, i de genolls, el meu cor es va encendre en l’amor que sentia per la terra. L’home dels somnis tornava a alçar-se.

André Fabio _4t C INSTITUT ESPANYOL

El  meravellós viatge que li havien promès va començar la nit que l’avi agafà el llibre i començà a llegir-lo al seu nét. Mentre bastia paraules amb la seva veu ronca de marí vell, Lluís es va capbussar en la història. Es va imaginar el malvat pirata del garfi, amb un sol ull, disparant tres-cents canons per banda sobre el navili anglès, mentre la boira l’envoltava per conduir-lo al castell dels somnis. Es va despertar a mitjanit, espantat i cridant. Encara quedaven restes de pólvora al pijama i duia un lloro a l’espatlla, que no parava de repetir: –mare!, mare!

Carlota Campos_4t B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Encara recordo quan, immersa en la meva música, estava estirada damunt la sorra de la platja. No tenia cap preocupació. Ningú ni res passava pel meu cap.
Puc sentir, a hores d’ara, sis mesos després, com el sol penetrava lentament i càlidament sobre la meva pell. Puc sentir els riures d’alegria que llançaven feliçment els nens que jugaven amb la sor­ra. També, encara, puc sentir la meva mare dient-me a cada minut que no oblidés posar-me la crema solar, l’única obligació que tenia.
Però el més especial de tot va ser quan, en aixecar-me de la tovallola per anar a remullar-me una mica dins l’aigua cristal·lina, et vaig veure…

Laia Moliné_4t B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Tot és possible! Això diuen… Però, jo em demano, de veritat tot és possible, així, sense esforç? No és cert… Si no persegueixes i lluites per allò que vols aconseguir, si no hi creus i no fas que es faci realitat… Ho sento molt petit, però, si no ho fas així… res és possible. Sé que aconseguir aquest somni, aconseguir que sigui possible, és difícil, però, no és millor poder dir “ho he aconseguit”? Poder dir que has aconseguit, que aquell somni que un dia va entrar a la teva ment i va ocupar el lloc de “coses per fer” l’has fet realitat. I gaudir d’aquest moment, anomenat victòria.

Gabriel Fernàndez _3r F ESCOLA ANDORRANA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

Dissabte. Eren les sis del matí. La televisió estava encesa perquè me la vaig descuidar de tancar la nit anterior. Aquell dia tenia un partit i m’havia d’aixecar a les vuit del matí. Vaig anar a les 8.30 a l’autobús. Durant el trajecte  vam jugar i parlar amb els companys. Quan estàvem a punt d’arribar, el xofer es va equivocar de ruta i vam trigar 30 minuts més per arribar al camp. Aquell partit era important i en 20 minuts ja ens havien marcat dos gols. Quan faltava un minut per al final del partit vaig marcar un gol! Però vam perdre 2 a 1. Va ser un partit complicat. Vam tornar a Andorra cansats i furiosos per haver perdut.

Eva Ribeiro_3r F ESCOLA ANDORRANA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

Tinc un full en blanc i dibuixo unes línies improvisades. Dibuixo un paisatge, una nena, uns plors, una casa i els meus pares. Deixo caure un munt de llapis, de colors, de ceres i de retoladors. Són uns dibuixos que em recorden els que regalava de petita a tot­hom. Sempre pintava amb colors alegres i divertits, quan m’imaginava que tot anava bé i que tot era perfecte. Sempre deixava el paper vistós i molt acolorit. He arribat a pensar com de bonica que pot arribar a ser la vida quan la pintem nosaltres mateixos.

Érica Reboredo_4t B EA SEGONA ENSENYANça ENCAMP
Em vaig despertar. Vaig mirar l’hora al telèfon i vaig veure que tenia un missatge. Les llàgrimes van començar a caure. En aquell moment m’hauria agradat no haver-me despertat mai. Ella era una persona molt important per a mi. Vam passar bons moments juntes, vam riure i plorar… Però vaig entendre que tot s’havia acabat en aquell mateix instant. Aquell missatge deia: “Adéu amiga. Gràcies per tot, però ha arribat el final.” Vaig anar al lavabo i em vaig rentar la cara. En el mirall es veia un rostre trist. Vaig estar uns segons sense fer res i molt aviat vaig entendre que ara em tocava fer el camí tota sola.

Daniel Gil_4t B EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP
Dormir tota una nit sencera, dutxar-se amb aigua calenta una nit freda d’hivern, prendre un refresc quan fa calor o simplement reunir-te amb la teva família que feia temps que no veies són alguns dels petits luxes de la vida. Aquests luxes curts però intensos que aprofites al màxim mentre duren, però que si duren molt es fan desagradables o incòmodes. Són aquells que et donen forces per afrontar el dia de demà o per relaxar-te i que et fan oblidar tots els teus problemes, siguin els que siguin. Tan gran és el seu poder, que encara que sigui un luxe, ens el podem permetre també els pobres.

Aleix Bové_1ère SA LYCÉE COMTE DE FOIX

Tothom té somnis, ambicions… Però, què fan per aconseguir-ho? Només amb el fet de tenir-ne ganes no aconseguiran res. Molts ploren perquè no ho han aconseguit, però en comptes de plorar, per què no es demanen el perquè? Han fet els mèrits necessaris? Segur que no. És cert que arriba un punt on tots tenim ganes de deixar-ho estar, d’abandonar, sentim que ens supera, però d’això es tracta, l’autosuperació. El secret no és ni als braços, ni a les cames, sinó al cap. L’únic que es necessita és creure en si mateix. Les coses no s’aconsegueixen d’un dia a l’altre, les has de treballar cada dia, t’hi has d’esforçar. Si es vol es pot.

Alexi Riba_1ère S LYCÉE COMTE DE FOIX

En un lloc inconegut del món, un nen està connectat a màquines, confinat, sol al seu llit, a l’hospital. Li diu a la seva mare de confiar en la medicina, però en el fons, el seu cor demana ajuda. Fa creure als seus germans petits que és un joc, mentre l’operen cada quinze dies. Ja no té cabells i quasi no respira. La quimioteràpia el deixa sense energia per parlar i les visites es fan poc freqüents. Fa olor d’hospital, el mateix gust amarg de la sensació de no tenir el control de la seva vida. Ell escolta els metges parlar incessantment de manera incomprensible. Està condemnat a mort als 16 anys…

Maria Martínez_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
Quan escoltes música i et poses els auriculars és com si et traslladessis a un món paral·lel, un món on tot és millor, on tot allò que no t’agrada desapareix. Depenent de la cançó et pots sentir més gran o més petit, més fort o més dèbil. Quan et sents malament i escoltes una cançó que t’agrada és com si et recobrissin les notes per tot el cos i et fessin sentir més gran, més poderós. Sents que el món està als teus peus. Sents que el pots dominar. La part negativa és quan te’ls treus i tot torna a la normalitat. Però sempre et quedarà l’opció de tornar-te’ls a posar i tornar a sentir aquella sensació tan especial: sentir-te lliure.