Menors de 15 anys

Pol Ulier_3r B ESO COL·LEGI JANER

Hi havia una vegada un conte molt petit, molt petit, que estava trist. Només els seus germans més grans tenien èxit. Els escriptors més il·lustres no l’ajudaven, els petits no el coneixien i els grans no li trobaven sentit. Fins que un dia algú es va fixar en ell i va tenir una idea. Va cridar un munt de joves que van escriure contes amics. Van treballar de valent per a poder-ho aconseguir. Alguns van escriure amics ferotges i terrorífics, altres amics valents i coratjosos i uns quants amics menuts i bonics. Tots plegats es van reunir en un llibre estrany on no hi havia cap dels seus germans més grans. I ara sóc aquí!

Clàudia Guri_4t B SECUNDÀRIA EA SANTA COLOMA
Néixer, créixer i morir; d’això és del que tracta la vida. Però la pots viure de diferents maneres. La gent pensa que hi ha moltes formes de viure-la, però realment n’hi ha dues. Pots decidir gaudir-la, tenir objectius, raons per viure o simplement observar-la; deixar passar el temps i no viure el present, no deixar fugir el passat i no voler que arribi el futur. Qui la gaudeix és realment viu, aprofita cada segon per fer el que calgui i per arribar on vol, per tenir un gran futur; en canvi, qui es limita a observar-la, mor amb la mateixa sensació que quan va néixer. “El futur pertany als qui creuen en la bellesa dels somnis”.

Edith Segovia_3r B SECUNDÀRIA EA SANTA COLOMA
Si el mal té remei, per què et queixes? Si no en té, per què et queixes? I remarco: per què et queixes? Si té remei, millor, cuida’i i viu la vida. Si no en té, cuida’t i gaudeix del que, per dir-ho d’alguna manera, et queda. Perquè si et passes la vida queixant-te i queixant-te del que et passa o no et passa, i dient-te a tu mateix: estic fet un desastre, acabaràs tenint el que no hauries de tenir i, en definitiva, acabaràs fet un desastre. Però si vius, gaudeixes i et dius a tu mateix: cal disfrutar ara, viuràs el que et queda fent notar la teva presència i moriràs deixant una petjada profunda en els cors d’aquells que t’estimen.

Esther Regada_3r A_COL·LEGI SANT ERMENGOL

Quan estic al parc, sempre recordo aquells temps. Recordo com xalava la canalla intentant atrapar les pitavoles que veien pel camp. Xisclaven, corrien… Quina energia hi havia en aquells cossos de la joventut! Veig el canvi que han anat fent aquestos anys: la meua néta no pot sortir a la calçada a causa de tots els carruatges. Ja no queden camps on poder jugar. Ni tan sols no pot anar amb bicicleta, perquè la pobra no sap on anar per no trobar-se un escull; però ella s’ho passa bé jugant al seu jardí, perquè no ha viscut en els meus anys, en els anys que et senties lliure, en què podies volar sense por de desplomar-te.

Carles Iglésias_3r A_COL·LEGI SANT ERMENGOL

Si al treball s’ha de cercar, simplement busques al Google i copies la primera pàgina que trobes. Si s’ha de fer un PowerPoint busques imatges, les col·loques de qualsevol manera, fas la lletra gran i col·loques qualsevol efecte especial. Si s’ha de pintar, agafes el color i el passes per sobre automàticament pel full. Tot això mentre escoltes música i parles pel xat. Ah, si has de fer un poema, penses un tema, l’escrius, busques al diccionari paraules que rimin i llestos. Mentre que si la feina és inventar-se una història, penses un altre tema, el desenvolupes i ja ho tens. Som de previsibles! Us deixo, que mates és més difícil.

Angel Vicente Arquimbayd_3r G_LYCÉE COMTE DE FOIX

Fa dos estius, recordo que vam anar a Eivissa. Tot i que el viatge d’anada va ser tranquil, el de tornada va ser tot un infern. Tot va començar a l’enlairament ja que al principi tot semblava anar com la seda. Però quan faltaven uns deu minuts per arribar a l’aeroport de Girona, l’avió va començar a tremolar. Des que em van dir d’anar en avió vaig sentir una mena de por pels accidents que temps enrere havia vist a la televisió. Aleshores vaig començar a sentir que l’avió tremolava i m’envaí la sensació més terrorífica i angoixant que havia sentit mai en la meva curta vida. Solament quan vam aterrar, vaig poder relaxar-me.

Tatiana Ambrósio Batista_3r G_LYCÉE COMTE DE FOIX

Tinc la ment borrosa. Només recordo que em trobava als afores. Era una nit freda i només es distingia una petita llum al cel, la lluna. Un dels meus amics va començar a parlar, trobava que era el moment perfecte per contar històries de por. Pel que vaig entendre, parlava d’un animal que no tan sols menjava animals sinó també éssers humans. Jo, ja tenia la pell de gallina. I just en aquell moment, vaig escoltar un soroll provenint de molt a prop meu, ràpid vaig saltar. Tothom em mirava, amb cara d’espant. Els vaig explicar el que passava i incrèduls es van acostar a poc a poc al lloc on s’havia produït el fet. Només era un gat.

Marta Pons_3r ESO B_COL·LEGI janer

El Ricard recorda perfectament aquell dimecres, dos mesos enrere. Quart d’ESO, classe d’informàtica. S’havia oblidat els apunts a la classe i demanà per anar-los a buscar. L’aula se li feia estranya; les cadires soles, la pissarra sense esborrar i un silenci intens. Passà just per darrere la taula d’ELLA i va veure l’agenda dins la motxilla, mig oberta. Palpà la coberta lila amb la punta d’un dit. Mirà cap enrere. No va poder-ho evitar i va obrir-la. Va llegir una frase, un nom… i va sentir, per primer cop, un atac de gelosia immens que el travessava. Va tornar a la classe d’informàtica, sense els apunts.

Alba Puigcercós_3r ESO B_COL·LEGI janer

Tensió és la paraula que millor descriu l’ambient al camp en aquests moments. Queden 30 minuts perquè el partit acabi, el marcador assenyala 2-2, la lliga depèn d’un gol que serà el que decidirà qui s’emporta la victòria. L’equip visitant ha comès una falta, és el moment decisiu per al Lluís. Ell és el protagonista, ja està preparat per xutar. Piiiip! Xuta amb tanta força i seguretat, que el porter no pot controlar la pilota. El marcador assenyala 3-2. Llavors, l’entrenador els diu: “Si ens proposem un objectiu, amb esforç l’assolim. Està comprovat, vosaltres mateixos ho heu aconseguit. La copa és vostra, sou els millors, enhorabona!”

Ramon Butxaca_3r ESO_COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Recordo en la meva infància el meu equip de futbol, amb els meus millors amics, érem els millors. Recordo la primera lligueta, jo era el defensa i el meu millor amic era el davanter. Recordo que aquell equip era el que per a mi significava unitat, segons els moviments dels braços sabíem la jugada que s’havia de fer. Recordo també el meu entrenador, ostres! el meu entrenador, el recordo com si fos aquí. Ell és la clau de tots els meus coneixements futbolístics i també és la clau de tot el que significa futbol, no només xutar la pilota, també saber guanyar, saber perdre, saber passar-la… Ho recordo tot plegat, tot com si fos avui.

Melina Campaña Iwanczuk_3r ESO_SAGRADA FAMÍLIA

Recordo el primer dia que et vaig veure, vaig sentir que només series per a mi. Recordo com caminaves i com em miraves. Recordo el teu somriure i el teu cor bategar. Recordo la teva mà tocant-me els cabells i la teva veu dient-me t’estimo. Recordo la teva boca tocant la meva. Recordo aquella tarda en què ens vam escapar i em vaig sentir feliç al teu costat. Recordo riure amb tu a l’herba. Recordo el teu perfum que va quedar a la meva roba. Recordo aquell dia a la platja i la teva pell bronzejada. Recordo la teva mà en dir-me adéu i veure’t marxar després. Records i més records, és només això el que em queda de tu.

Rexzon Lustina_2n BPRE_Lycée Comte de Foix

L’amor no és pas un joc com moltes persones pensen, l’amor no és tenir parella, donar-se petons. L’amor és saber estimar, cuidar la persona que estimes, respectar-la i sobretot dedicar-li molt de temps. Jugar amb l’amor és com jugar amb el foc. Si alguna vegada has tingut parella i l’has deixat per qualsevol cosa intenta oblidar-te d’ella, perquè en la vida tindràs moltes possibilitats i ocasions per trobar la teva persona ideal. L’amor no és cosa fàcil, s’ha de lluitar perquè no s’aconsegueix d’un dia per l’altre. Sempre recorda que l’amor no és un joc, és una cosa molt difícil i seriosa, hi haurà molts obstacles i moments difícils.

Marc PIRES LOPES_2n BPRE_Lycée Comte de Foix

La vida, què és la vida? Una barreja de sentiments, objectes i invents. Creences religioses, les persones es basen en aquestes teories però mai hi haurà alguna prova existent en com es va crear la vida. La vida, en aquests temps ja no s’aprecia el seu sentit, ara tothom viu envoltat de tecnologies que són quasi bé indispensables. Les persones tenen un grau, com per exemple el rei o el poble. En la societat, però jo penso que no hi ha ningú més important que cap altra persona perquè finalment tots som persones iguals. Els dies passen per alguna gent sense cap importància però estic segur que en tota la terra hi ha algú, algú com jo.

Noelia Carvalho_2n B_LYCÉE COMTE DE FOIX

Encara que només eren les quatre de la tarda, la noia va sentir que era l’hora de marxar. Ell l’estava esperant a casa, com sempre. De camí, va decidir aturar-se un moment, era com si algú l’estigués empaitant des de feia una bona estona. No va fer cas i va continuar caminant fins que va arribar al portal. Va pujar sense deturar-se fins al segon pis. Ella sentia que ell l’estava esperant, darrere la porta. Però l’aroma d’un perfum conegut va deixar-la immòbil durant uns pocs segons. Era a punt d’introduir la clau al pany quan l’obscuritat d’un drap de seda va prohibir que ho fes i una veu dolça va xiuxiuejar: t’estimo. Era ell.

Mireia Viladrich_2n B_LYCÉE COMTE DE FOIX

Avui m’agradaria adreçar-me a les persones que no estimen la vida. Com que he llegit alguns relats, he volgut parlar d’algun tema diferent: la vida i la mort. A la gent no li agrada parlar d’aquests temes però vull recordar que la vida (que no tothom valora) s’ha d’aprofitar. Veure algú estimat desaparèixer provoca una impotència tan forta que l’única cosa que es fa és pensar que la vida no regala res i que la mort, sense pietat, no espera. De veritat, vull fer entendre a tothom que cada segon és important. La vida és un regal que ens ha tocat i que l’hem d’aprofitar al màxim, perquè la mort en tot moment ens la pot prendre.

Meri Martínez_3r C Segona Ensenyança_E. A. D’ENCAMP

M’aixeco. Un diumenge avorrit. Li dic al pare que m’acompanyi a pescar. Ho preparem tot: canyes, galleda, entrepans… ja ho tenim. Arribem al llac, i ens seiem sobre unes roques. El sol és fort. Els peixos no piquen i em començo a posar nerviosa. Ah! Per fi en tenim un! M’aixeco i estiro les cames. De sobte, pam! El cop ha sigut fort i em costa tornar en si. Quan ho aconsegueixo noto que el despertador cada cop s’intensifica. Surto de l’habitació tan despentinada que no veig per on camino. Quan aconsegueixo desenganxar-me els ulls, descobreixo les canyes, la galleda i els entrepans al costat de la porta. Filla, m’acompanyes?!

Rhealyn De la Cruz_3r C Segona Ensenyança_E. A. D’ENCAMP

Crec que és una fase per la qual passen totes les nenes, almenys jo la vaig passar: ser una princesa. Una princesa elegant, fina, maquíssima i feliç. Va arribar el moment de voler ser actriu, cantant o model. Però durant l’adolescència un gran núvol va tornar a tapar el meu somni. Gràcies a la maduresa, els meus pensaments van començar a trobar el meu desig, el somni de la meva vida: la medicina. No sé si hi haurà algun altre núvol que tapi aquest somni, però m’és igual. Estic segura que vull ser metgessa. Em diuen que el camí serà llarg i boirós, però crec que valdrà la pena apartar-ne qualsevol núvol que es posi al davant.

Francisco Silva Azevedo_3r D_ESCOLA ANDORRANA D’ORDINO

Tot comença amb l’espurna d’il·lusió d’uns pares que volen tenir un fill. Passen els mesos i els amics els comencen a explicar què passarà quan en tinguin un i ells comencen a plantejar-se si la seva decisió ha estat la correcta. Però això s’ho haurien d’haver pensat abans. I comença la discussió, la pèrdua de la il·lusió, i s’acaben separant perquè després de néixer el nen ja estan farts d’aixecar-se durant la nit, canviar bolquers i fer sopetes. Han perdut la seva llibertat. Quan la criatura creix, no se li dóna l’atenció que necessita, volen que tot ho faci bé i que sigui perfecta, quan ells no ho han estat.

Andrea Mejías Rivera_3r D_ESCOLA ANDORRANA D’ORDINO

Des de ben petits els pares ens expliquen contes de fades a l’hora d’anar a dormir, contes de fantasia, on tot és perfecte. Per què? Per fer-nos somiar? I després, què? Ens estavellem en un mur de realitat. Al món, no només hi ha felicitat, també hi ha guerra i racisme que provoca por. La gent viu amb por dels altres i s’inventa excuses per matar, per fer mal a gent innocent. No hi ha cap raó que t’excusi de matar, de treure la vida a ningú. Al món no guanya sempre el bo i perd el dolent i esperem que el temps curi les ferides causades. Hem d’actuar, i ho hem de fer nosaltres, perquè si no prenem la iniciativa, qui ho farà?

Abdellah Zarioh_2n C_Lycée Comte de Foix

Una casa fantàstica, una dona bellíssima, tots els diners del món, un Porsche, un Lamborghini, un Ferrari, dos Mercedes, uns fills meravellosos amb dos xalets per a cadascú, un jardí enorme amb arbres gegantescos i cars, un camp de golf, un gimnàs enorme, uns catorze majordoms, quadres de Picasso, Goya i Van Gogh, una piscina enorme, molts terrenys per a mi sol, unes estàtues caríssimes, tres empreses multimilionàries, una marca pròpia de perfum, una de vestits de moda, fins i tot un programa de televisió i finalment… un despertador.