Menors de 15 anys

Alex Barreiros_3ème I Lycée Comte de Foix

El 1990 vam anar amb l’avi en un cotxe d’època, passats de velocitat. Tot súper tranquil, fins que un dia va passar una desgràcia: el meu avi va perdre el coneixement i el cotxe es va descontrolar, vaig intentar posar el fre de mà. No vaig tenir temps, quan me’n vaig adonar, ja estàvem donant tombs de campana, aquell moment era interminable; de sobte, vam xocar amb el que semblava un arbre: ja no recordo res més, vaig perdre el coneixement. Quan em vaig despertar, un metge m’observava i  em va dir que havia tingut molta sort. Va haver-hi un silenci, quan em van dir que unes branques van travessar el cotxe, però vam quedar il·lesos.

Meritxell Caurraze_3ème I Lycée Comte de Foix

El novembre passat a classe de cuina vam fer una quiche lorraine. Els ingredients són els següents: porro, formatge, crema de llet, ous, pasta de full i salmó fumat. Cal posar-hi també una mica de sal i pebre. Ficarem la massa en una plata i la deixarem reposar una estoneta a la nevera. Mentrestant, batrem els ous i els barrejarem amb la crema de llet. A part, farem fregir el porro amb un pessic de sal. Quan tinguem el porro ben cuit, el barrejarem amb la crema de llet i els ous. Hi afegirem el salmó fumat per acabar. Ho emplatarem i ho ficarem al forn durant uns 40 minuts. Ja ho veieu, una recepta senzilla, per triomfar segur.

Thiago Arla Vega_3r D EA Segona Ensenyança d’Encamp

Fa uns dies, la festa de la parròquia d’Encamp va començar amb la festa al Parc Central del poble. Tothom va començar a celebrar i ballar fins molt tard. Alguns van estar-hi fins a les tres o les quatre de la matinada. La gent es va dividir en grups per fer el ressopó i prendre coca amb xocolata mentre veien com sortia el sol. Un dels grups es va començar a trobar malament. Resulta que el menjar que li van donar a aquest grup estava en mal estat. Els serveis sanitaris els van atendre i van dir que tots s’havien de fer una prova per veure si estaven bé. Per sort, tot va quedar en un ensurt i res més.

Marc Folch Sopena_3r D EA Segona Ensenyança d’Encamp

Avui és el meu aniversari, els meus pares han decidit fer-me una festa i els meus amics no hi han faltat. Hem anat al cinema a veure una pel·lícula de terror per fer el meu aniversari més emocionant. Un amic meu ha començat a posar-se nerviós perquè no li agraden les pel·lícules de por, i ha decidit sortir a prendre l’aire. No ha estat prou valent per tornar a entrar. Aleshores jo i els meus amics hem tingut la idea de fer-li un ensurt quan sortíssim. Per divertir-nos una mica, hem fet veure que un amic s’havia tornat boig, com a la pel·li. Quan l’hem espantat, ha sortit corrents i cridant. Tots hem rigut molt.

Luna Martín de Sousa_3r C Col·legi Maria Janer

Ningú s’imaginava que després que les seves primeres paraules haguessin estat insults acabarien tenint la vida d’ara. Dos adolescents de disset i dinou anys, no sabien, ni s’imaginaven que passarien junts tant de temps. El noi, després de disputar-se l’amor d’aquella noia jugant una partida de billar amb un amic, sortí a buscar-la per mig Andorra per demanar-li que fos la seva xicota. Van viure junts abans de casar-se. Ningú hi creia, només ells dos. Un amor al qual ningú li veia futur. Ells sí! Trenta-un anys després d’aquell “ets imbècil”, segueixen compartint les seves vides i són pares de dos magnífics fills. El meu germà i jo.

Nicolás Pérez_3r C Col·legi maria Janer

Darrere meu uns ulls mirant-me fixament. La mirada m’està matant. Noto molt mal al pit, el cap m’està a punt d’esclatar, el dolor és insuportable. Demà tinc tres exàmens: biologia, història i anglès. No me’n sé cap. Ni idea! L’imminent divorci dels meus pares. La meva germana amb esquizofrènia i sense diners per pagar els medicaments. El meu millor amic a la presó per tràfic de drogues perquè a casa també els falten diners. La mort del meu avi trencant-me el cor. I, ara, els meus pares volen canviar-me d’escola, em separaran de tota la meva colla d’amics, perquè diuen que són una mala influència.
Ja no puc més!

Leo Fortes_3ème C Lycée Comte de Foix

Un dia vaig quedar amb uns amics per anar a unes cascades. Feia un dia fantàstic,estàvem gaudint del meravellós entorn i també de la companyia fins que a un de nosaltres se li va ocórrer l’esplèndida idea de pujar a la part més alta del salt d’aigua. Tot anava bé, vam admirar les majestuoses vistes des d’allà dalt fins que vam decidir tornar a baixar. Llavors, va haver-hi un esfondrament i un dels meus amics es va quedar penjant d’una branca amb un barranc impressionant a sota seu. Vam entrar en pànic, vam quedar paralitzats fins que de sobte vaig tenir la reacció d’agafar-me d’una branca i ràpidament estirar-lo fins a terra ferma.

Enric Sinfreu_3ème C Lycée Comte de Foix

Un dia preciós per anar amb moto. Així que aviso els pares, cavalco sobre rodes, destí: la muntanya! De sobte, veig caçadors. Paro la moto per no trencar aquell silenci i sento uns trets. Llavors em sorprenc estirat a terra i puc veure una bala just sota els meus peus. Sento que soc pell, em tremolen les cames però, com puc, agafo la moto i vaig en direcció cap a ells. Faig senyals al primer que se m’apareix, però de cop aixeca l’escopeta i surten dos projectils dels forats. Volo per damunt la moto, aterro als peus del tirador, ara espantat per la meva aparició. Sento que és bon moment per disculpar-nos. Hora de continuar la sortida.

Tatiana Villacampa_3r B EA 2A Ensenyança SAnta Coloma

Quan tenia set anys un dia em vaig fer un esquinç i a l’anar a l’hospital només em van ficar un guix al turmell. Setmanes després seguia amb el guix i els metges no em donaven resposta. Dies després el van treure però em continuava fent mal i el continuava tenint inflamat. Els metges saturats de les nostres queixes van decidir fer-me una ressonància magnètica. Quan vam sortir el metge li va dir a ma mare que anéssim ràpid a l’hospital. Ma mare es va espantar però vam arribar de seguida. Una vegada van revisar la prova, el metge em va explicar el que tenia, una malaltia que diu algodistròfia.

Aitana Monroy_3r B EA 2A Ensenyança Santa Coloma

Hi havia una vegada un home que sempre anava sol, era conegut com l’home misteriós. Cada nit a les tres de la matinada es posava La Macarena a tot volum, els veïns sempre es queixaven i ell sempre demanava perdó però la següent nit ho tornava a fer. Un dia una noia va mirar per la finestra i va veure que l’home li estava ballant al seu avi que estava malalt. La noia li ho va dir a tota la comunitat de veïns, l’endemà a les tres de la matinada tots els veïns van anar amb un altaveu i van ballar. Des d’aquell dia van cada nit tots a ballar amb l’avi.

Sergi Martínez Grau_3rB EA 2A Ensenyança Encamp

Hi havia una vegada tres amics que vivien a la mateixa casa durant el famós confinament de la primavera del 2020. Al principi tot era perfecte, ja que vivien tots junts i es divertien, però al cap d’un temps estaven més estressats i ja no s’aguantaven. Una tarda van començar a amenaçar-se els uns als altres, fins que un va pegar a l’altre i va començar la guerra confinada. Tots van començar a discutir fins que un dels tres nois va empènyer l’altre per les escales i el va lesionar. Tots van acabar enfadats i ressentits pel que havia passat.

Àlex Batista Uceta_3r E  EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP (EDICIÓ 2020-2021)

La llum que em va despertar era clara com ella. Quan la mirava als ulls em perdia, era tan dolça que volia tenir càries i des d’aquell moment, em distreia de les àrees.
Olorava més bé que el perfum i quan la mirava els meus ulls veien llum, l’acabava de conèixer, però això no significa que el seu amic no pogués ser. Em vaig enamorar i en un obrir i tancar d’ulls, ella em va parlar. Cada matí quan arribava sempre la saludava, i quan reia content em ficava. El meu cor encara batega per ella, de totes les persones ella és la meva estrella.

Júlia Escabias Alvarez_3r E  EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP (EDICIÓ 2020-2021)

Els canvis, canvis a l’escola, al treball, a casa. Últimament hem viscut un canvi molt gran en les nostres vides. Aquest petit ésser que ha vingut a envair-nos sense demanar-nos permís. La papallona fa canvis des que neix fins que mor. En aquest procés, primer ha sigut una eruga, fins que ha decidit canviar i evolucionar, ficant-se dins d’un capoll i passar a ser papallona. Els canvis estan presents contínuament en la seva vida, però no deixa que això l’afecti. Aquesta metamorfosi em fa pensar que hem de canviar-ho tot per no deixar de volar.

Joan Aguilar Oronosa_3r B Col·legi Sant Ermengol (EDICIÓ 2020-2021)

Sona el despertador. Em desperto. M’aixeco. Em preparo la roba. Vaig cap a la dutxa. Surto. M’eixugo. Em poso el desodorant i colònia. Em vesteixo. Em poso les sabates. Desperto els meus pares. Esmorzo. Pujo al cotxe. Anem a l’escola. Comencen les classes. Acaben les classes. Esmorzo i vaig al pati. Jugo al bàsquet amb els amics. Sona el timbre. Seguim. Vaig al pati i faig el mateix. Cinquena i sisena hora comencen. Acaben i vaig a dinar. Acaba el dia d’avui a l’escola. Em venen a buscar. Anem a casa. Miro vídeos fins que és l’hora de sopar. Sopo i em poso el pijama. Me’n vaig a dormir.

Núria Sinfreu Abad_3r B Col·legi Sant Ermengol (EDICIÓ 2020-2021)

No sabia què escriure així que vaig començar a teclejar el primer que em passava pel cap. Tenia una idea, vaig córrer a escriure-la i quan ja la tenia negre sobre blanc, no em va acabar d’agradar i la vaig esborrar. Ara estic igual.

Maribel Monteiro Pereira_3ème B Lycée Comte de Foix (Edició 2020-2021)

Tinc por, por de no ser acceptada. De vegades no faig les coses que vull perquè tinc por que em rebutgin. Segurament ja t’ha passat això més d’un cop, o t’està passant ara mateix… Escric aquest microrelat per dir-te que facis el que facis sempre hi haurà algú que et jutjarà, sigui pel que sigui sempre hi haurà alguna cosa que pugui molestar.
Així que no tinguis por i lluita pels teus somnis, i fes això que tant vols fer. I no deixis mai de fer alguna cosa perquè pugui no agradar a algú o et puguin criticar l’acció. Fes-ho! sense importar-te allò que pensi de tu la gent, o queda’t per sempre amb aquest dubte: i si ho hagués fet?

Jordi Roca Alís_3ème B Lycée Comte de Foix (Edició 2020-2021)

Recordo estar caminant entre llàgrimes i cendres, també les cendres de la meva infantesa. Recordo el bosc on jo em vaig criar i on, a mi, em semblava que hi existia una força superior a tot, encara que amb una espurna una nit s’acaba tot. On en els meus records, s’alçaven aquells majestuosos pins, mentre les seves profundes arrels s’aferraven a la terra. La melodia del bosc sonava a través del monòton cant del picot, la constant conversa entre els rossinyols. Però aquell rumor omnipresent del riu resta allà, il·lès, enmig d’aquella tragèdia que roman sota els meus peus, junt amb el sord ressò del cruixent de la fusta, ara cendres.

Ara tallada_3r D  EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
(Edició 2020-2021)

Hi havia una vegada una gasela anomenada Eugenia i una amiga zebra anomenada Paula per la ciutat preguntant a tothom on estaven, s’havien perdut. La gent fugia espantada i trucaven al zoo. Corrien amb por perquè temien tornar a ser torturades com ho van ser. Fins que van aconseguir amagar-se a l’entrada d’un edifici. La gasela li digué a la zebra: “Mira jo no suporto més aquest sofriment, he d’acabar ja amb ell.” La zebra li respongué: “No, no em deixis sola en aquest mar de gent, no puc continuar sola.” La gasela va desaparèixer, no la van tornar veure mai.

Elsa Troitiño_3r D  EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA (Edició 2020-2021)

Aquell dia que et vas aixecar del teu llit, vas baixar a la cuina a esmorzar i de la nit al matí tot va canviar. De sobte havies de portar mascareta, ficar-te desinfectant i no podies apropar-te als teus familiars a causa d’un nou virus. La Covid-19 havia canviat la vida de milers de persones. Les escoles van tancar, molta gent va perdre el seu treball i els hospitals es van saturar de persones malaltes. Tot es va ajustar amb aquest nou virus. Famílies que van perdre familiars, gent que es va quedar sense casa, sense ningú amb qui lluitar contra aquesta malaltia. I la pregunta que tots ens fem, tot això d’on ve?

Claudia de Araujo Martins_4t A Col·legi marE janer (edició 2020-2021)

Era una noia de 15 anys, semblava molt normal, però tenia un problema. Ella no ho volia acceptar, però se li va començar a notar massa físicament i psicològica. S’estava aprimant molt. Però no, no era per això. Era perquè no estava bé amb el seu cos i havia deixat de menjar. Havia deixat de fer esport, també, però ningú ho sabia. Al final ho va comentar amb la seva millor amiga, van prendre la decisió d’anar a un nutricionista i es va comprometre a seguir el pla. Però la malaltia la va superar i a casa vomitava… Trencà les normes recomanades. No va poder amb tot i va acabar amb la seva vida. L’entorn la va engolir sense pietat.