Menors de 15 anys

Fernando Ferreira_3ème  Lycée Comte de Foix (Edició 2020-2021)

Us parlaré del meu primer dia d’estada al Garatge Principal com a mecànic. Vaig anar a portar el full, el van omplir amb les meves dades i vaig tornar a casa. El dia següent, vaig entregar-lo al professor i em va donar la indumentària de mecànic. El primer dia em van fer ordenar i classificar el material i després netejar-lo. Vaig col·locar-lo als bidons en diferents llocs, en uns prestatges. A les 13.30 h vaig anar a dinar a casa. A les 15.30 h hi vaig tornar i em van fer treballar en moltes coses interessants. Una d’elles va ser que vaig fer pujar de revolucions un Jaguar, per comprovar què li passava al motor i va fer molt fum.

Ainhoa Castello_3ème Lycée Comte de Foix (Edició 2020-2021)

A l’estiu, a Galícia, estàvem a casa, la meva mare i jo mirant la televisió, al menjador abans d’anar a dormir. I vaig sortir al jardí amb el meu gos. Davant de casa vaig veure passar dues senyores vestides de blanc. Vaig tenir por! A més, hi havia molta boira i llavors vaig anar a avisar la meva mare. Quan vam tornar a sortir ja no hi eren. L’endemà vam anar a dinar al centre del poble. A la tarda vam anar a la platja a prendre el sol i a les set vam tornar a casa. Ens vam dutxar i jo vaig anar a jugar a ping-pong amb la meva veïna fins a l’hora de sopar. Després vam mirar una pel·lícula de gossos i gats i després vam anar a dormir.

Alex Da Costa Carvalho_3r A EA Segona Ensenyança d’Encamp

Un dia vaig anar sol a la muntanya, vaig començar a caminar per un camí que no coneixia. Evidentment, em vaig perdre, però igualment vaig continuar caminant per si trobava algú que em pogués ajudar o m’indiqués el camí correcte. Mentre caminava vaig caure i em vaig fer mal al peu. No em podia aixecar i em vaig començar a espantar. Però, per sort, tenia el telèfon a mà i vaig poder trucar a l’helicòpter perquè em vinguessin a buscar. Em van portar cap a l’hospital, on vaig estar unes quantes hores i, finalment, vaig poder tornar a casa.

Martí Boix Cuminal_3r A EA Segona Ensenyança d’Encamp

L’any 2018 feia rugbi cada dimecres i cada cap de setmana. Hi havia de posar molta constància perquè tots els dimecres havia d’entrenar en lloc d’estar amb els amics; els caps de setmana no podia anar amb la família perquè tenia entrenament i l’endemà un partit a França. Els dilluns estava molt cansat i no tenia temps d’oci amb el mòbil. Però el perquè de deixar el rugbi va ser per canviar d’esport (feia tres anys que el practicava).

Lourdes Guida_4t  COL·LEGI MARE JANER

M’has inculcat els teus valors, m’has ensenyat a ser forta, a no deixar-me mai trepitjar per ningú, a no rendir-me i continuar endavant. Sempre estàs a prop meu per ajudar-me a seguir malgrat totes les vegades que em caic. Si no fos per tu, segurament avui dia no seria qui soc i tampoc sabria on anar. És gracies a tu que sé qui soc, qui vull ser i cap a on vull anar. Mai m’has deixat sola, has estat sempre al meu costat per donar-me suport quan més ho he necessitat, tot i que eres tu qui ho necessitava més. Saps de sobres el que ets per a mi, sempre seràs el superheroi que em salva quan estic perduda. T’estimo papa, ara i sempre.

Claudia Baró Gómez_4t COL·LEGI MARE JANER

Em desperto i em quedo cinc minuts més al llit, fins que la mare em torna a cridar. Esmorzo i surto a correcuita per agafar l’autobús i no fer tard. Em trobo la mateixa gent de sempre que l’agafa a aquesta hora. En arribar a l’escola, tot segueix igual, l’ Anna i el Joan riuen d’un dels acudits del Jordi. M’hi apropo i se’m contagia el riure. Sona el timbre. Les classes són silencioses però amb un xiuxiueig de fons. A l’hora del pati seiem al mateix banc de sempre on parlem de coses tan simples com el temps. Torno a casa, li faig un petó a la mare i sopem juntes. Així és la meva vida, o ho seria si no hagués decidit acabar amb ella.

Lluna Dos Santos_3ème A Lycée Comte de Foix

Era el meu primer any de colònies, els dies passaven i encara no tenia amics. Un dia vam anar pel bosc i em vaig trobar una pedra molt bonica en forma de cor. Me la vaig emportar al casal i la vaig començar a cuidar com si fos filla meva. Li vaig posar un nom, l’alimentava, la banyava, la passejava, ens explicàvem la vida… Sempre va estar al meu costat, en els moments complicats i en els feliços però uns dies més tard un nen me la va trencar, i la nostra complicitat es va esvair. L’endemà em vaig aixecar a les tres del matí a enterrar-la. Vaig plorar molt i els monitors al veure’m es van espantar. Adeu, estimada pedra.

Marcelo Duarte_3ème A Lycée Comte de Foix

No m’agrada aixecar-me d’hora per agafar l’autobús, quin pal! Tampoc m’agraden els horaris, són avorridíssims, a qui li pot agradar aquest tren de vida? Tan sols comença a agradar-me anar a l’escola ara que ja han passat uns anys, perquè estic tot el dia amb els amics, alguns professors fins i tot són bastant bons i arriben a motivar-me per treballar. No parlaré dels que em cauen malament, tot i que m’ajudarien a escriure els 640 caràcters. A vegades no vull anar a classe perquè estic millor amb els amics però com que els retrobo tinc cert al·licient. Ja no em queden idees, estic a punt d’acabar aquest avorridíssim microrelat.

HUGO GUERRA BULTO_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Com cada cap de setmana, premo el botó “ON” de la Play i em preparo unes galetes i un colacao per esmorzar mentre la Play s’encén. Quan ja tinc llest l’esmorzar, me’l menjo mirant com es carrega la Play; quan acabo, netejo el plat i agafo els comandaments. Començo a jugar i sort que tinc uns cascos bons i grans i poso el volum del joc bastant elevat, ja que la meva Play fa molt de soroll. Mentre jugo, de sobte sento un soroll molt fort. Miro la Play i surt fum. Intento arreglar-la, però no s’hi pot fer res, n’hauré de comprar una de nova ja que aquesta ha mort.

Carme Fusté Rossell_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Avui m’he despertat a les 8, com de costum. M’he aixecat, m’he vestit i finalment he esmorzat. Després he sortit de casa i he intentat respirar l’aire pur de fora, encara que em costés una mica. Seguidament he agafat el cotxe, el carrer estava ple de gent cridant i tots estaven molt estressats. Jo no anava gaire decidit, sincerament no sabia on anava, suposo que cap al destí. Sentia que el cotxe anava a alta velocitat, al final de la carretera he vist una llum i m’he dirigit cap a ella. De cop, m’he despertat en un llit d’hospital. He preguntat què havia passat i m’han dit que acabava de despertar d’un estat de coma de deu anys.

Claudia Gómez Huerta_3r A Col·legi Sant Ermengol
Anava caminant pel camp i de cop em va tapar una ombra. Vaig mirar cap a dalt i era un dinosaure molt gran. La meva reacció va ser sortir corrents mentre cridava, però com que no hi havia ningú, cridava per al vent. El dinosaure va sortir corrent en sentit contrari mentre cridava! Jo em vaig amagar darrere d’un arbre que estava tallat, i va sortir una papallona amb unes ales grogues fluorescents. Em va fer tanta por que vaig buscar el meu cavall negre i me’n vaig anar.

ÀLEX SEGARRA GONZÁLEZ_3r A  Col·legi Sant Ermengol

–  Simpàtic, antipàtic, intel·ligent, inútil, callat, dolent, especial, estimat… Al final tot es redueix al mateix. No cal aparentar el que no ets, potser no ets acceptat ara, no tens ningú amb qui compartir bogeries, però vols que et digui una cosa? Això pot ser bo si ho aprofites; pensa en el futur, seràs un guanyador si treballes i inverteixes el teu temps a formar-te. També pots ser un perdedor si no tries bé… Pensa en tot moment el que fas, tot té conseqüències positives o negatives. No? Què en penses?
• Mmmmm…. Perdona? Què em deies pare?
• …

Stone Navarro_3ème G Lycée Comte de Foix

El meu primer dia a Andorra va magnífic i terrible alhora. Vaig començar el curs CM2 a l’escola. Jo estava molt content i el paisatge era molt bonic. La meva classe m’agradava i el professor també. Em vaig fer amic d’un altre alumne francòfon. Malauradament, als altres alumnes no els agradaven els francesos. A mida que anaven passant els dies, els nostres companys ens molestaven i la situació era cada cop més difícil. No obstant això, segueixo pensant que Andorra és un país molt bonic i hi he trobat moltes persones bones. Actualment la situació ha canviat i m’agrada molt Andorra pels amics que he fet aquests últims anys.

Christian Albuixech_3ème G Lycée Comte de Foix

Aquesta és la història del Joan, que era el millor amic del Marc. Eren gairebé inseparables: quan un anava a la muntanya, l’altre l’acompanyava. Feia temps que tots dos volien anar a l’estany de Cabana Sorda. Amb molta il·lusió, van fer-se un entrepà cadascun per anar-hi a passar el dia. En arribar-hi, van buscar el punt més alt per capbussar-se. El Joan va deixar que el Marc s’hi tirés primer. Tot content, el Joan va observar el salt; però quinze segons més tard, el Marc encara no havia sortit a la superfície. Inquiet, el Joan es va tirar a buscar-lo, però no el va poder salvar, perquè estava atrapat al fang, al fons de l’estany.

Neus Folch_3ème E  Lycée Comte de Foix

Què és la foscor? Molts de nosaltres diríem que és un sentiment trist, sense veu… Quan estàs a les fosques no penses que el paisatge no canvia, l’únic que canvia és la claror. Llavors em plantejo què passaria si no tinguéssim llum, ens hi acostumaríem? Podríem viure sense llum? Uns sí, altres no? I la vegetació? Com ho faríem sense arbres, flors… Quan estàs a les fosques, una esgarrifança circula per tot el teu cos, et sens sol, desprotegit, indefens… La por no juga només amb els més forts o amb els més madurs… Juga amb tots, des dels més petits fins als més grans. Com una cosa tan senzilla pot canviar tant per a tothom?

Vital Helder_3ème E Lycée Comte de Foix

Dues noies, vivint al barri més antic i ric de tot Roma, un grup de joves, confrontant-se als estereotips i problemes de l’adolescència i del món en general, un gran secret que les dues noies comparteixen, amistats tòxiques, relacions tòxiques, expulsions, conflictes, festes, festes il·legals, xarxes socials, problemes familiars, policies, un secret que si surt a la llum, seria com la fi del món per a les dues noies, no solament per a elles dues, per a tot l’equip que hi ha darrere de tots aquests problemes que envolten tots aquests adolescents. De tots els conflictes que els envolten en aquest món, una vida complicada.

Ivo García_4t Col·legi Sagrada família

Em dic Ivo i d’aquí poc tindré un torneig de voleibol i els meus companys i jo ens estem entrenant per poder arribar al partit i donar el màxim de nosaltres. Just el dia del partit, un noi del nostre equip ha tingut un accident. Estàvem nerviosos al saber que ens faltava un jugador i gràcies a déu va aparèixer un amic meu i li vam posar la camiseta i ens van deixar jugar. Havíem arribat a la final, ningú es podia creure el que estava passant, estàvem empatats, qui marqués el punt guanyaria. Es podia veure com tots estàvem nerviosos, la pilota no parava d’una banda a l’altra i en un moment me la col·loquen, la remato però la tiro fora.

Joel Bosma_4t Col·legi Sagrada Família

Juguem l’últim partit de bàsquet a l’ACB, la lliga més exigent. Som l’equip revelació de la temporada 2019-2020. El marcador està a 103-102 al nostre favor. El míster ha demanat temps mort. Tornem a pista. Queden 4 segons. El rival té la possessió de la pilota. Van directes a cistella. Cometo una falta. Merda! Potser els acabo de regalar 3 punts. Dit i fet. Anoten els 3 tirs lliures. L’entrenador em fulmina amb la mirada. Anem perdent. 103 a 105 i queden 2 segons. Saquem i, tal com rebo la pilota, llanço de triple i darrere la trajectòria de la pilota hi va el nostre orgull, les nostres esperances, el nostre esforç. 3… 2… 1…

Pere Gabriel Garcia_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Era un policia! Vam arribar a la borda tots contents, vam fer una barbacoa i vam marxar a buscar gerds. En tornar ens vam trobar molts policies que ens van fer unes preguntes, mentre arribaven més i més cotxes de policia. Ens van dir que uns banders havien trobat, en una petita cova poc coneguda  bombes i pistoles. Hi havia un assassí a la muntanya. Finalment, van decidir demanar ajuda als policies francesos, que van enviar un helicòpter. Van continuar buscant fins que l’helicòpter va informar que un home  baixava corrents per la muntanya. Tots es van posar en marxa per enxampar-lo. Quan el van agafar, es van quedar de pedra…

MARCIO LOPES DE CARVALHO_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

D’un dia per l’altre pots perdre el que més t’importava. Un familiar, com un cosí, un germà, un pare o un fill. Tot pot passar. Qualsevol dia, any i hora. En un segon pots perdre el que més volies. Quan estan amb tu no els valores molt, però quan se’n van és quan els valores més, i cada vegada més. A vegades, per aquestes raons, algunes persones van patir molt per la pèrdua d’un familiar o amic. Així és la vida: neixes per qualsevol motiu i prossegueixes la teva vida passant bons moments i mals moments fins que arriba el dia de la teva mort. Perdre algú és el pitjor que et pot passar, però la vida ha de continuar.