Menors de 15 anys

Pedro Afonso_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Estàvem tots els meus amics i jo al pàrquing jugant a fet i amagar. El pàrquing de l’edifici tenia cinc plantes subterrànies, no es podia accedir a la cinquena, perquè no hi havia llum. Estava a la quarta planta amb unes amigues, quan de sobte, vam començar a córrer molt espantats i ens vam separar. Després em vaig quedar sol, estava tot fosc i vaig sentir una veu que em deia: “Vine amb mi.” Vaig sortir corrent, em vaig creuar amb tots els meus amics i vaig avisar-los que sortissin perquè hi havia algú al pàrquing. Quina por! A la nit vaig somiar que em matava i també als meus amics i em vaig despertar suant i molt espantat.

Núria Gomes_3ème I Lycée Comte de Foix

Quan vaig arribar al col·legi, a 6ème, vaig conèixer algú molt interessant i em va agradar. La setmana següent vaig parlar amb el noi i em vaig enamorar d’ell. Vam parlar cada dia i també durant les vacances però menys. A 5ème vam seguir parlant fins que un dia li vaig demanar per sortir i em va dir que sí. Tenia molta vergonya, però vaig donar-li una abraçada i un petó. Cada dia, ens trucàvem i parlàvem una estona. També fèiem videotrucada des de casa i no sabíem de què parlar. Vam durar només un mes i una setmana. Va ser molt curt, però intens. M’agradaria que es tornés a repetir, i que fóssim molt feliços i que ens estiméssim molt.

Aitana Colobrans Sanjuan_3r B Col·legi MAre Janer

Tota aquesta gent que viuen a costa de les persones que les miren dia i nit, ens enganyen. Ens prenen el pèl com si fóssim babaus. Ens bombardegen amb informació falsa. Quan penges una fotografia teva, deixa de ser-ho. Cada cop que comparteixes les dades personals en alguna xarxa, ja no et pertanyen. Una persona o un grup de persones se n’apoderen i governen l’aplicació segons els seus interessos. Potser, si no te n’has adonat, et vigilen i et tenen del tot controlat. La càmera. Hackers informàtics que certes xarxes contracten, et pirategen l’ordinador o el mòbil i s’endinsen en la teva vida. Compte! Vigila el que fas públic!

Antonio Mata Castro_3r B Col·legi Mare Janer

El vell li dona consells a l’adolescent diàriament, li diu que senti el que fa dia a dia, que ho visqui des del cor, que no oblidi el seu passat, que això l’ajudarà a comprendre. El noi, com sempre, no li fa cas i se’n riu.
Un dia, després de la xerrada del dia, el nen li pregunta per què és tan important recordar tot el que s’ha fet. L’avi, sàviament, li respon amb la calma i la serenor que donen els anys: “Perquè quan arriba la mort, quan ja has viscut una vida plena, te n’adones i sents molt endins del cor que l’únic important són els petits moments compartits amb la gent que has estimat. Ho entens? Tot ha valgut la pena.”

Maià Font_3r D  EA Segona Ensenyança d’Ordino

Quan sortia de l’oficina, m’ha semblat veure que un home m’observava des de lluny fins que he vist que em saludava amb la mà aixecada. He decidit alçar la mà i saludar-lo jo també, però després he vist que saludava un home del meu darrere. Per no passar vergonya, he començat a caminar de pressa fent veure que demanava que l’autobús s’aturés. Es va aturar i em vaig veure en l’obligació de pujar-hi. L’autobús em va dur fins  a l’aeroport.
Ara soc a Noruega començant una nova vida.

India Morales_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Sempre m’aixeco, esmorzo amb la meva família i em preparo per anar a l’escola amb els amics. Avui no, avui és diferent. M’aixeco del sofà de casa amb una sensació estranya. Em dirigeixo a la cuina per esmorzar, però ningú ha fet menjar per a mi. M’estranyo però tot i això saludo. Ningú em respon. Penso que és una broma, així que segueixo el dia com si res. Surto de casa i espero l’autobús. Passen 5, 10, 20 minuts fins que decideixo anar caminant. Arribo a l’escola just a temps, però ningú parla amb mi, ningú em fa cas. Llavors és quan em pregunto si realment estic viva o soc invisible.

Christian Vinhais_3ème I Lycée Comte de Foix

Una vegada quan era petit, al poble del meus avis, a Portugal, vaig veure en un fanal una nena de blanc, amb el cabell negre i amb un ganivet. Em vaig quedar amb el dubte de si era realitat o era una il·lusió. El que em va estranyar va ser que li vaig explicar a la meva mare i em va dir que ella, el meu germà i jo som els únics de la família que la veiem. Em fa molta por i no m’agrada anar a la carretera perquè la veig. Un dia vam tornar al mateix lloc per veure si la vèiem una altra vegada. I la vam veure. Vam marxar ràpidament. Alguns dies reapareix. Aquesta situació és molt desgradable i em causa molta por. Com pot ser això?

Lucas da Costa_3ème I Lycée Comte de Foix

Vaig fer l’estada al Rentador Més Net, al costat de l’escola i de casa meva. La primera setmana va anar tot bé i l’últim dia, vaig tenir una gran sorpresa, perquè van portar un Porsche esportiu, guapíssim, de color vermell. El vaig rentar de fora. La segona setmana vaig fer el mateix, amb una sorpresa inclosa, van portar croissants de xocolata per esmorzar. Em feien treballar molt i estava molt cansat. No parava ni un segon. Només vaig tenir el cap de setmana per descansar. El dilluns vaig tornar al Lycée i em vaig retrobar amb els pesats de sempre i tot i que vaig estar molt bé treballant, tenia també ganes de tornar a l’escola.

Gabriela Roma_3r C EA 2A Ensenyança de Santa Coloma

Els avis són aquelles persones estan per cuidar-te, estan per comprar-te coses. Són els que ens fan més mal criats perquè ens ho donen tot. També són allà per defensar-te quan la mama o el papa et criden o t’esbronquen. Tenen solució per a tot, si et poses malalt ells tenen el caldo o la llet amb mel perquè et trobis millor, Si vols sortir a fer una volta ells sempre estan preparats. I el més important és que estaran allà sempre per donar-te tot el seu amor.

Gil Faurat_3r C EA 2A Ensenyança de Santa Coloma

Hi havia tres nens que estaven en un camp de futbol jugant i a l’altra banda del camp hi havia un ramat de cavalls. Els nens no li van donar importància i van seguir jugant fins que se’ls va escapar a la pilota. Els cavalls es van espantar i van fugir del seu tancat i es van colar dins d’una casa que la porta estava oberta. Després van continuar fins arribar a la carretera. Allà hi va haver de d’anar la policia ja que van organitzar un bon col·lapse .

Manal Soussi_3ème F Lycée Comte de Foix

Em vaig despertar quan començava a escoltar un soroll que semblava algú que no parava de riure des de fora. Amb els ulls mig adormits, vaig mirar l’hora al rellotge que tinc al costat damunt de la meva tauleta de nit i eren les cinc de la matinada. Vaig anar fins a la finestra amb uns passos pesats i m’hi vaig apropar, i vaig poder observar una criatura amb uns ulls rodonets blaus, el seu nas vermellós i petit, amb uns llavis fins i rosats, amb un cos pelut suau i lila que em semblava familiar… ERA EL MEU AMIC D’INFÀNCIA! Però jo recordo que era imaginari i ara semblava real mentre m’observava amb uns ulls melancòlics.

Yèdid Santaella_3ème F Lycée Comte de Foix

Aquest matí he saludat un home perquè pensava que m’estava saludant a mi. Però a qui estava saludant era a una dona del meu darrere. Per evitar la vergonya m’he començat a gratar els cabells. En aquell mateix moment tot­hom s’ha girat cap a mi rient i parlant sobre els meus suposats polls. Per por a quedar retratat enmig de la multitud, m’he posat la mà a la boca i he començat a cantar. La gent, un altre cop, s’ha posat a riure de mi perquè el cant no és el meu fort. Així he après molt sobre la societat actual. Inconscientment fem el que faci falta per complaure els gustos dels altres i no hauríem de burlar-nos dels altres per res.

Biel Fusté Rufes_3r B Col·legi Sant Ermengol

Hi havia una vegada, en un poble petit i apartat, una família de tres persones. Era una nit plujosa de novembre i estaven celebrant el funeral del pare, que havia mort en unes estranyes circumstàncies a la cuina aquella mateixa nit. Tots se n’havien anat a dormir quan de sobte el nen que dormia al pis de sota va sentir un fort soroll provinent de la cuina. Es va aixecar i va anar a la cuina. Quan va encendre el llum va veure un petit muffin mossegat a sobre del taulell. No va poder-se resistir, el va mossegar i va morir. Es repetia la història un altre cop.

Hugo González Faes_3r B Col·legi Sant Ermengol

Un dia qualsevol mentre passejava vaig veure un objecte que em va agradar molt a l’aparador d’una botiga. El problema? No portava diners i estava d’oferta. L’endemà, delerós, hi vaig tornar amb els diners exactes, però l’objecte ja no estava d’oferta i, evidentment, no el vaig poder comprar. Em va fer molta ràbia, el pitjor de tot és que vaig tenir la sensació que ho havien fet expressament, el somriure condescendent del dependent m’hi va fer sospitar.

Jordi Carro Camprubi_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

−Hola, què tal?
−Ai, hola! Però què fas a aquestes hores de la nit despert?
−No, res, passava per aquí. És que, saps què passa? Que no puc dormir, estàs tota l’estona movent-te, ja et val home!
−Home, home, no cal passar-se, que tu m’estàs espantant contínuament, tampoc pares quiet…
−És que… és que…
−És que, què?
−D’acord, d’acord! Tranquil, un plaer conèixer-te, adéu.
−Però… però…

Laura Rabasa Guerrero_4t C Col·legi Mare Janer

M’agenollo i amb la veu trencada pregunto a la mare:
–Tu també el veus, oi? Encara el sento remugar per tot. Per Nadal, no seu a la meva vora fent acudits mentre menja neules. A l’estiu, surto de la piscina i espero veure’l a l’hamaca; i a la tardor, trobo a faltar aixecar-me d’hora per anar a buscar bolets. Com ja deus saber, qui pitjor està és l’àvia, que sovint plora perquè l’enyora. Veure-ho em trenca el cor. He reviscut la teva mort i no t’he visitat per no patir més, però ja soc aquí. Tingues cura de l’avi com fins ara ell l’ha tingut de mi.
M’aixeco plorant i surto del cementiri cap al cotxe del pare, que m’espera a fora.

Marcos Pons_4t C Col·legi Mare Janer

L’amor. L’amor per a molta gent és una paraula que li transmet felicitat i afecte. És aquella sensació que sents a totes hores, i en tot moment, sents que estàs en un nou món inexplorable, desconegut. Era tot diferent a la realitat, mai m’havia sentit igual. La veritat que tenia molta por de fracassar, de no estar a l’altura. Li vaig explicar i en aquell moment em va agafar la mà i em va dir en veu baixa: “Estaré sempre al teu costat.” De cop em va sortit un somriure d’orella a orella. Era el nen més feliç del món, però tots dos sabíem que allò acabaria. I de cop va arribar el moment de dir adeu i pujar al cotxe camí d’Andorra.

Aitana Fité Vila_3r B EA 2A Ensenyança Encamp

Tinc un amic que sempre està amb mi. Em sent plorar, riure i quan estic enfadada sempre està al meu costat. Quan arribo a casa sempre em ve a saludar. Sempre mirem pel·lícules i sèries junts, al costat de la llar de foc. Sempre està alegre i juganer. És molt bon amic i sempre que el necessito hi és. Per ell soc la seva vida sencera i quan estem junts el temps passa molt de pressa. I encara que passi el temps, tot i els anys que fa que soc al seu costat, encara no sé com algú el va abandonar.

Carl Justine Ferrer Pérez_3r B EA 2A Ensenyança Encamp

Fa molts i molts anys van trobar una gemma en una mina abandonada. La gemma contenia una ploma daurada i era valuosa perquè era única al món. Si la unies amb la màscara del yin-yang creaven una espasa letal. Aquella arma la guardaria un bruixot que podia fer màgia i tindre molt poder. A més a més era el rei més dolent del món. Els altres bruixots buscaven aquella gemma des de feia molt temps perquè tenien por que caigués en mans del rei dolent i es fes molt fort. Però el cavaller més fort del món va poder agafar la gemma, trencar-la per sempre i que el bruixot no aconseguís aquell poder.

Alèxia Puig Bello_3r B Col·legi Mare Janer

1 de gener, sentim notícies de la Xina, “un món a part”. 9 de febrer, vaig poder celebrar l’aniversari pels pèls. 13 de març, cap a casa, quin regal no poder anar a l’escola… 20 d’abril, el nucli familiar per poder passejar… 5 de maig, aprovat general. Sembla que Nadal s’ha avançat set mesos aquest any. 1 de juny, suposada tornada a l’escola, però seguim a casa. 6 de juliol, més d’un estat ha fet la vista grossa per no caure en picat. 28 d’agost, seguim així. 14 de setembre, tornem a l’escola, no crec que duri gaire. 1 d’octubre, confinen la classe de costat… I a nosaltres, quan ens tocarà?
Incertesa total! Com arribarem al desembre?