Menors de 15 anys

David Rodrigues_3r ESO Col·legi Sagrada Família (Edició 2018-2019)

Sóc policia a Andorra des de fa vint anys. L’altre dia, van encomanar-me el cas d’un assassinat d’una noia per fer la seva investigació. Quan vam arribar a l’escena del crim, que era a casa seva, vam pensar tots que era un crim de violència de gènere però vam trobar una  prova que va ser la clau… era una empremta d’un dit i la vam passar per una base de dades. Va resultar que el noi era de nacionalitat romanesa. Tant de bo que l’haguéssim pogut detenir abans i no hauria fugit tan ràpid, però no oblidaré mai la cara d’aquell individu i em vaig prometre que faria tot el que estigués a les meves mans. Faré tot el possible per detenir-lo.

Gabriel Muñoz_3r ESO Col·legi Sagrada Família (Edició 2018-2019)

Són les sis del matí i m’aixeco per esmorzar. Baixo la cremallera de la tenda de campanya per sortir i el fred de l’hivern em gela la sang. Surto igualment perquè es l’àpat més important del dia. Per a molta gent, inclòs jo, l’únic. Em trec la manta i cap a fora. Abans observo primer la desolació de la ciutat que hi havia habitada feia unes setmanes. Els edificis havien quedat reduïts a runa en el millor dels casos i sinó a cendres. La gent que hi vivia havia quedat soterrada, havia mort en incendis o els més afortunats havien sobreviscut i ara dormien en tendes de campanya. En dos metres quadrats es fa tot: dormir i passar el temps.

Andrea Conde Martìnez_4t B Col·legi Anna Maria Janer (Edició 2018-2019)

Bé, em sembla que ja tinc fet tots els deures de demà. A veure: “Mates, fet; castellà, fet; de plàstica no tinc res, filo llegir el text i és tot.”
Només fa tres setmanes que ha començat el cole i sembla que faci un segle. Queda tan lluny l’estiu! Ah! Que bé m’ho vaig passar a la platja amb els meus amics de cada any.
Tots de llocs diferents, any rere any, però sempre els mateixos.
Que bé ens ho passàvem anant a la piscina, a la platja o jugant a vòlei; i a les nits sopant o fent un tomb.
Però tot el que és bo s’acaba. I ja hem tornat a la rutina de sempre. Només espero que passi aviat aquest curs i torni un altre estiu meravellós.

Lucïa Jiménez Fernández_4t B Col·legi Anna Maria Janer (Edició 2018-2019)

No m’adonava del que tenia, del que valia la vida. Una malaltia em va obrir de cop els ulls. La por de perdre la persona més important per a mi… tot va ser tan ràpid! Res tornaria a ser com abans, en aquell moment estava totalment abatuda. Vaig començar a donar-li valor a les petites coses que abans ni tan sols apreciava. Els metges em deien que no patís, que tot sortiria bé. Em queien llàgrimes de por, però vaig estar allà, al seu costat. Ella era molt forta i les dos volíem que ens en sortíssim juntes. Jo li donava totes les meves forces mentre em preguntava  per què havia estat ella l’escollida. Mai ho arribaré a entendre.

Marc Gomes_3ème G Lycée Comte de Foix (Edició 2018-2019)

Era un diumenge a la tarda als cotxes de xoc. Un noi va veure una noia preciosa, i se’n va enamorar a primera vista. La noia se’n va adonar i el va voler invitar a un gelat. Ell, emocionat, va acceptar la invitació. Els dos van parlar durant molt de temps, i s’ho van passar molt bé. Van quedar l’endemà al mateix lloc, però ella no hi va anar. Ell va plorar molt. De camí cap a casa va trobar la noia; li va intentar parlar, però no li responia. Just quan el noi se n’anava, ella li va dir que no en volia saber res. El noi, plorant, va arribar a casa, molt trist. No sabia que la noia tenia una malaltia terminal i no el volia fer patir.

ALEJANDRO FIUSA_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX (Edició 2018-2019)

Hi havia una vegada una goma que es deia Staedtler. Vivia en un supermercat al centre de la ciutat. Un dia, cap al vespre, un noi que estudiava disseny la va agafar.
Staedtler estava molt contenta perquè sortiria del supermercat. Staedtler ara habitava en un estoig que compartia amb el senyor Bic pilot i la senyora Tip-Ex. La convivència era molt dura, ja que trobava molt a faltar les seves amigues. Passaven el dies i Staedtler notava que el seu cos, a poc a poc, anava desapareixent, ja que cada cop era més utilitzada pel noi. Passats tres mesos llargs, Staedtler es resumeix en un tros de cartó amb el preu i el codi de barres imprès.

Iman Belafkih Bouazzati_1ère PRO comerç
Lycée Comte de Foix
(Edició 2018-2019)

Un dia vaig anar de festa, m’ho vaig passar molt bé però vaig anar a dormir molt tard. L’endemà em vaig despertar molt cansada i amb molta por perquè somiava que em mataven. Des d’aquell dia que somio el mateix, però em moro de moltes maneres diferents. Començo a malfiar i pensar que ja no és un somni i que m’està passant de veritat. De fet em fa mal la cama i aquesta nit he somiat que me la tallaven. Cada nit intento matar el meu assassí però cada vegada que ho intento em torno a despertar, i a la nit torno a somiar el mateix. Aquesta nit ho he aconseguit, l’he agafat de sorpresa i l’he enxampat… com és que no em puc despertar?

SARA BAAMRI_1ère PRO comerç
Lycée Comte de Foix
(Edició 2018-2019)

Hi ha persones que tenen fòbies molt estranyes, jo soc bananòfob. Tinc fòbia als plàtans. De petita no els podia menjar i ara només de veure’n un puc plorar si realment el tinc a prop. Fins i tot em marejo si en sento l’olor i puc arribar a vomitar. Per a mi és una reacció normal, però no som gaire gent els que tenim bananofòbia. Penso que la meva fòbia em ve causada per la mare, perquè li encantaven els plàtans quan estava embarassada de mi i sempre en menjava; per això suposo que aquest disgust va començar abans del meu naixement. No sé si és una malaltia que es pot curar, però tampoc no em molesta gaire no menjar plàtans.

ÀLEX ROMO_3r B
COL·LEGI MARÍA MOLINER
(Edició 2018-2019)

Diumenge al matí, els meus amics i jo vam anar a jugar un partit de futbol entre nosaltres. Vam fer dos equips i l’Adolfo i jo vam coincidir en el mateix equip. Vam començar jugant amb moltes ganes, ens ho estàvem passant d’allò més bé, però el millor encara havia d’arribar uns minuts més tard… De lluny, vam veure arribar els jugadors de la selecció d’Andorra que ens van proposar de jugar un partit contra ells! Vam començar a jugar amb entusiasme. Quina tècnica! Ens van marcar un gol però nosaltres vam lluitar fins al final. En acabar el partit ens vam adonar que eren clarament superiors… Quin gran partit i quins grans jugadors!

HENRIQUE CORDEIRO_3r B
Col·legi María Moliner
(Edició 2018-2019)

Eren les vuit del matí, començaven les classes. No hi havia professors, només alumnes. Els meus amics i jo ens vam quedar estranyats. Vam decidir investigar. No vam trobar res fins que va venir un senyor estrany amb sang a les mans. Ens va explicar una història molt estranya que no ens vam creure. Vam tornar a investigar. Vam parlar amb tots els alumnes que vam veure. Tots ens van dir que no sabien res. Vam trobar un guant amb sang, sabíem que era el que li faltava a aquell home estrany que havíem vist. Vam trucar a la policia. Ens va sentir. Ens volia matar però ens vam tancar en una classe. Va arribar la policia i se’l van emportar.

Maria Bellido Ines_3r A
COL·LEGI SANT ERMENGOL
(Edició 2018-2019)

No sabia pas com es podia haver enamorat d’una persona així, a més que no li convenia gens. Eren com l’oli i l’aigua, un surava i l’altre s’enfonsava.  Era egocèntrica, tafanera i es queixava sempre de tot. Però suposo que és com aquell que diu que el que compta és el que es porta a dins, però en aquell cas resultava que no hi tenia res allà dalt. Però li va durar poc, això de la xuleria. I és que va resultar que en tot el que pensava o creia de si mateixa era una mentida. Ser una persona que no era li va causar la mort.

Luke Vaccarine Martínez_3r A
Col·legi Sant Ermengol
(Edició 2018-2019)

Depèn com la miris, passa ràpida o lenta. El teu entorn canvia. Veus com les fulles cauen o, pel contrari, floreixen. Se sumen els números. Es canvien els noms. Al final del viatge tot para. Veus com la porta s’obre i tu baixes. L’estació a la qual volies arribar per descobrir un petit racó d’aquest gran món et dona la benvinguda.

CAROL BARROSO_3r B
EA SEGONA ENS. DE STA COLOMA
(Edició 2018-2019)

Un petit pagès anomenat Marc caminava pel camp amb tot el ramat d’ovelles. Mentre cantava i ballava de cop i volta li van desaparèixer 2 ovelles de 14 que en tenia. No sabia què havia passat i quan buscava les 2 ovelles que havia perdut de cop i volta li desapareixen 3 però no troba les altres 2, n’ha perdut 5. Buscava les ovelles que perdia i a la mínima que es va despistar li van desaparèixer altres 4. Ja no sabia què fer i es va quedar assegut al banc de davant de casa seva acariciant a les 2 que li quedaven quan de cop i volta va desaparèixer ell i va arribar al lloc on totes les seves ovelles estaven. I ja no va poder tornar.

AROA BENET_3r B
EA SEGONA ENS. DE STA COLOMA
(Edició 2018-2019)

És un dissabte i la Laura ha d’anar a fer una competició de patinatge a Manresa… S’aixeca a les 6.00 del matí súper nerviosa. Paren per prendre una til·la perquè la nena es tranquil·litzi, arriben a Manresa i la nena es posa el mallot i comença a esclafar i a fer salts amb sabates. Es posa els patins i surt a entrenar a pista, ja que cada grup té 4 minuts per provar-la… fins que li toca sortir. Tot va molt bé i al lliurament de premis va quedar primera. Marxa cap a casa molt contenta i només arribar a Andorra busca al seu pare per explicarli l’experiència.

LOÏC GARAUD TORRES_3ème D (Edició 2018-2019)
LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia estava tranquil·lament a casa quan vaig rebre una trucada oculta, vaig respondre-hi, em convocaven per fer proves a l’NBA amb els Boston Celtics. Tot preparat, vaig anar a passar-les i em van agafar al primer equip. El nostre equip va arribar a les finals de l’NBA contra el Warriors. El base titular es va lesionar i l’entrenador em va treure a jugar a falta de 10 segons i perdent 116-118. Me la van passar, vaig creuar la pista, vaig tirar de triple i la vaig encistellar. Vam guanyar la Copa. El meu somni es va fer realitat. Quina bogeria! Va sonar l’alarma i em vaig despertar pensant “espavila, que sinó perdràs el bus”.

LEANDRO DE SOUSA_3ème D (Edició 2018-2019)
LYCÉE COMTE DE FOIX

Aquest estiu, l’Ivan, el Diogo i jo vam anar a Sacalma a jugar a futbol. Jo no estava gaire d’acord d’anar allà perquè el camp estava bé però la reixa que fa tota la volta al camp estava en mal estat, i segons el xut, potser la pilota sortia al carrer. Però era el lloc on hi havia menys gent. Quan vam arribar-hi l’Ivan estava xutant molt fort i a prop de la porteria. Va xutar tan fort que li va donar al pal i la pilota va rebotar-li a la cara, concretament al nas. Es trobava molt malament, estava molt blanc i es va començar a marejar. Vam haver de trucar al pare del Diogo perquè treballava al costat. I no vam fer res aquell dia!

ISOLDA CASAMAJOR_3r C
EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA
(Microrelat guanyador de l’edició 2018-2019)
Desperto estirada, desorientada, debilitada i quasi immòbil. Agafo totes les meves forces en un intent desesperat per obrir els ulls. Finalment noto un raig subtil que passa suaument per les meves parpelles botides. Intento aixecar-me. No puc. De cop s’obre la porta i aconsegueixo distingir la silueta de la meva família, per algun motiu plorant. Per què ploren? No ho entenc. Intento preguntar però no noto cap tipus d’aire passant pels meus llavis ressecs. No entenc res. Sento una mà freda que suaument em diu a l’orella: ja és l’hora. Tanco els ulls i agafo l’últim alè que dura un, dos i tres segons abans de sentir el meu cor parat.

MARIONA ESPINOSA MUÑOZ_3r B
COL·LEGI ANNA MARIA JANER
(Microrelat guanyador de l’edició 2018-2019)

Són dues persones totalment diferents, tant d’aspecte físic com de personalitat, tan diferents que ningú mai s’hauria imaginat que poguessin compartir una vida. Al principi tot era por, por que les jutgessin, por de no poder encaixar en una societat tan complexa, por de perdre aquella amistat que sempre havien tingut. La vida, però, fa moltes voltes,  tantes que van deixar aquella por enrere i van decidir provar allò que mai s’havien plantejat. Van descobrir un altre món, una altra forma de pensar i sobretot d’estimar. Es van enamorar, no era el primer cop, però sí el més especial. Avui dia són mares i jo soc la seva filla.

NEREA PINTO SOLE_3r C  COL·LEGI MARÍA MOLINER
Vaig obrir els ulls i vaig veure una estranya llum que m’enlluernava els ulls. No sabia on em trobava ni on era. Em feia mal el cap, feia olor de net, els llençols que m’envoltaven eren blancs, no tenia ni idea què hi feia allà. Vaig veure que al braç hi tenia una agulla clavada amb un tub penjant. A continuació, va entrar una infermera amb una carpeta, em va demanar el meu nom i algunes dades personals. Segons el que em va dir, havia tingut un accident molt greu i havia estat en coma deu mesos. Vaig obrir els ulls com unes taronges. No recordava res del que havia passat durant aquest temps, volia marxar d’aquell lloc inquietant.

YAZID SAIDANI REZENDE_3r C COL·LEGI MARIA MOLINER
Em van portar on em podien cuidar. Estava en una habitació d’hospital, tota la meva família estava present, la mare, el pare i el meu germà petit plorant. Tots em miraven de cap a peus. Em trobava mig inconscient però hi veia molt nítidament. Tots s’havien alegrat quan havia pogut obrir els ulls. Estava confós. Em preguntaven com em sentia, jo encara confós havia dit que bé però no podia moure cap extremitat. Afligits, em deien que havia tingut un accident amb la moto, contra un camió. No recordo l’accident. Ara no sé què faré, no podré conduir, ni jugar a futbol amb els meus amics, hauré de viure la vida des d’aquesta perspectiva.