Menors de 15 anys

Lea Ancion_3ème G Lycée Comte de Foix

Encara recordo quan anava a casa teva. Tenia 4 anys i és com si fos ahir. M’agafaves als teus braços, anàvem a la piscina i m’ensenyaves a nedar com un peix; quan tenia un problema venies i ho solucionaves tot, em feies classes de dibuix i m’ho passava genial. Sempre t’ocupaves de mi com si fos una reina i quan vas estar malalt va ser el contrari: jo era la gran i tu el petit; quan estaves assegut just davant del foc et llegia històries i les escoltaves, anava al jardí per agafar flors i portar-te-les; quan tenies un problema tocaves la teva campana i venia i ho solucionava. Tot era un paradís amb tu fins que te’n vas anar.

Jan Mourelo Garcia_3r B Col·legi Sant Ermengol

El primer cop que vaig jugar a pàdel, ja fa sis anys, jo estava fent tenis però el meu pare jugava a pàdel i jo sempre anava a mirar-lo i això feia que m’interesses més el pàdel, així que hi vaig començar a jugar. Al principi no sabia res però li vaig agafar el truc perquè es veu que si jugues primer al tenis i després et passes al pàdel seràs molt bon jugador de pàdel. Al cap d’un temps em vaig interessar més pel pàdel que el tenis i per això vaig deixar el tenis i vaig començar a fer classes de pàdel amb un gran professor de pàdel i encara estic amb ell. Això va ser molt especial per a mi perquè em va canviar la vida.

Lucas Pastran Pacheco_3r B Col·legi Sant Ermengol

Els llums es van tancar. Van esperar uns minuts fins que va arribar l’hora. Les dotze en punt de la nit. Va ser llavors quan les portes dels armaris es van obrir i tots ells van sortir. Era l’aniversari del seu gran amic, el Tomàquet. Van esperar pacients que ell sortís però la porta del frigorífic no s’obria. Aleshores el Pebrot, que era un impacient, va decidir obrir la porta per veure què passava. El que cap d’ells s’esperava era trobar-se el frigorífic buit. Per a la seva sorpresa van trobar una nota on deia: “Si voleu tornar a veure el vostre amic vermellet haureu de fer el que jo us demani.”

David Morais_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

El foc és un element que destrueix tot el que toca, ràpid o lent l’acabarà incinerat. Ell t’avisa que no t’apropis amb aquella caloreta que cada com més forta et dona aquella llum de color groguenc però també vermell, pot arribar fins a un blau fort depenent de la potència de la calor. S’utilitza per cuinar, desfer, escalfar, entre molts altres usos. Després hi ha muntanyes enormes anomenades volcans que escupen pedra desfeta que també crema tot el que toca i acompanyada d’un gran núvol de fum que ho tapa tot perquè encara sembli més tot un caos que pot afectar qualsevol país si fos enfonsat per lava.

Martina Sopena_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Hi havia una vegada una nena que cada nit quan dormia tenia la sensació que hi havia algú sota el llit. No sabia exactament si era un monstre o un esperit. Tenia tanta por que mai no s’atrevia a mirar. Tampoc aconseguia cridar als seus pares perquè es quedava paralitzada de la por. Molts cops somiava les diferents possibilitats de monstres, esperits… que podia trobar sota el seu llit. Notava la presència d’alguna cosa quan era de nit. Una nit com qualsevol altra va decidir treure el cap per veure què hi havia. Aleshores un soroll d’un rellotge va sonar molt fort. Tot era fruit dels seus somnis.

Mariana Ribeiro_3ème A Lycée Comte de Foix

Un dia qualsevol, una parella feliç té una filla. Ella creix i, de sobte, una nit el pare agafa un camí inesperat sense adonar-se’n. Ell no sap on va. No hi ha ningú, està tot sol. Comença a caminar fins a arribar al fons del camí. De cop veu la seva filla i la seva dona a casa desesperades al no saber res d’ell. Ell vol tornar cap a casa però una mena de paret transparent el separa. Comença a angoixar-se i crida per intentar retrobar-les. Sense èxit, no el poden sentir! Passen els dies i ell continua al davant veient la seva dona fent de pare i de mare i la seva filla trista sense poder entendre la seva absència.

Zoe Sanchez Llaudet_3ème A Lycée comte de Foix

Vaig tenir el valor d’apropar-m’hi l’endemà i ja es veia que ell estava nerviós i em posava nerviosa a mi; no parava de moure’s d’un costat a l’altre. Això m’estressava encara més, llavors m’ho va demanar… Jo d’això no n’estava tan segura, però em vaig precipitar en la resposta sense intuir que en sortiria mal parada. Estic tipa de dir “sí” només per satisfer els altres. Cal ser valent i no acceptar les coses sense una prèvia reflexió. Una mala decisió et pot canviar la vida. No sé si haureu entès el text però la veritat és que no tinc més caràcters…

Lydia Elrington_4t A Col·legi Anna Maria Janer

Només tu, la persona que, pel sol fet d’aparèixer a la meva vida, ha fet que tot tingui sentit. Un any sense tu, sense els teus llavis contra els meus i, entre petons, somriure i dir-te que t’estimo; sense obrir els ulls i perdre’m en la teva mirada, ni agafar-te tan fort de les mans perquè res ens pogués separar. Però, sí, hi ha la distància. Una sensació que no es pot explicar. Ni tan sols una sentida llàgrima pot omplir aquest buit tan dolorós. Un sentiment que només tu el pots entendre. La distància està definida com un espai que existeix entre dos punts, però, si realment sabessin què és la distància, mai contestarien això.

Duna Martín Moliné_4t A Col·legi Anna Maria Janer

Obro els ulls i alguna cosa a dins meu ha canviat. M’aixeco del llit, em rento la cara i em miro amb confusió al mirall: Qui sóc? Com és que sóc aquí?
Mil preguntes sense respostes recorren el meu cap sense ordre ni claredat. Necessito parlar amb algú, algú que tingui la mateixa sensació que jo. Estic cansada de pensar, de buscar-me i no trobar-me. Què m’està passant?
I just un dia apareix ell, un noi amb el cabell arrissat i negre. Em sona d’haver-lo vist algun cop, en algun lloc, però mai no hauria imaginat que dugués les respostes. Ara sé més de mi mateixa. A poc a poc, pas a pas, tinc tot el temps al davant, tot el temps del món.

Xavi Hernández_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Un nen de París que es deia Kanté era un apassionat del futbol. El seu somni era ser un gran jugador. Quan va fer 20 anys va començar a veure la vida com una desgràcia. Un dia va començar a treballar d’escombriaire, però Kanté volia ser jugador de futbol. El problema va ser que no el van agafar per l’alçada, ja que era molt baixet. Va anar a Anglaterra a fer unes proves de futbol i va passar el mateix. Era un jugador excel·lent però l’alçada fallava. Un altre jugador, Paul Pogba, va parlar amb l’entrenador i el van agafar per al mundial 2018. Va fer un partit excel·lent  i finalment va ser un jugador que va guanyar un mundial.

Vera González_3r E EA SEGONA ENSENYANança D’ENCAMP

L’Arlo i el Biel eren dos amics que anaven amb bici pel bosc. El Biel va relliscar i va caure per un precipici i l’Arlo va anar a buscar-lo. Quan el va trobar van anar els dos a buscar la bici del Biel, però, just en aquell moment, va aparèixer un nen. L’Arlo li va preguntar com es deia i el nen li va dir que no tenia nom. Els dos nens tenien una llista molt llarga de noms però el nom que més els va agradar va ser Unai. L’Arlo i el Biel li van preguntar si li agradava el nom d’Unai. El nen  va respondre que sí. L’Unai explicava que el van abandonar i tenia por d’anar ell sol a la ciutat, per això vivia en aquell bosc.

Gaudi Vall_3r  Col·legi Sagrada família

Veig al meu escriptori un quadre una mica macabre. El miro amb atenció i un subtil detall em crea una sensació que em recobreix l’espina dorsal: és una flor que recordo haver vist algun altre cop. La toco. En aquell instant s’obre una petita esquerda i, no sé si és per curiositat o per reflex, la faig més gran. De sobte, sento un crit fort i clar: vigila! El crit em paralitza completament. Noto com si tot el meu cos s’apagués. Sense saber com, surt un botó davant meu. El vull tocar, però primer en llegeixo el gravat: rebobinar. Intento tocar-lo, però noto que el meu cos s’apaga i que el meu cap és colpejat contra el volant.

Clàudia Guerra_3r  Col·legi Sagrada família

Arriba el Nadal, la millor època de l’any, tothom està feliç, els nens salten d’alegria i fan les cartes al Pare Noel i als Reis, i els adults estalvien per als regals dels seus fills. També, la gent decora els seus arbres de Nadal amb boles i garlandes de colors. Aquest dia fan un dels millors sopars de tot l’any, amb tota mena de menjar, carn, embotits, verdura, formatges… Arriba l’hora d’anar-se’n a dormir, tots els nens estan molt nerviosos perquè aquesta nit arriba el Pare Noel. Aquests li deixen llet i galetes per a ell i per als seus rens. Se’n van a dormir. L’endemà els nens s’aixequen per obrir els regals, estan feliços.

Ariadna Mesina_3ème I  Lycée Comte de Foix

Sempre creiem que tot sortirà malament, desconfiem de nosaltres mateixos, de les nostres possibilitats, busquem sempre el conformisme, i per què? Per por d’equivocar-nos. Tenim por d’avançar, d’arriscar-nos, quan en realitat aquesta por l’hauríem de tenir envers el conformisme. Seguim el corrent de la societat, i per què? Per por a ser criticats. Convertim el cor en una màquina que l’únic que fa és bombar sang i no sentiments i per què? Per por que ens facin mal. Per què no ens valorem tal com som i ens mostrem orgullosos? Valorem les virtuts però sobretot els defectes, perquè aquests són els que ens fan diferents de la resta.

Àngels Marasigan_3ème I  Lycée Comte de Foix

Sempre ha de passar alguna cosa el dia del meu aniversari; com fer-me mal, no poder encendre les espelmes o no poder estar tots junts… n’estava farta, no podia tolerar-ho i l’any passat vaig desitjar que l’any següent no passés res. Va arribar el dia i estava nerviosa perquè no volia que res sortís malament. Vaig passar tot el dia observant el que feien els altres. La festa va començar i tremolava perquè tot sortís bé i poder menjar el pastís sense cap imprevist. La meva mare em va preguntar si estava bé, estava amoïnada, però al mateix temps estava eufòrica. Em van cantar, vaig bufar, estava feliç. I de sobte el pastís va caure.

Igor Veliz Solana_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Va sonar el despertador del meu company. Vaig pensar què feia a les vuit del matí. Va marxar i jo, ja que estava despert, vaig anar a menjar. Després, amb la panxa plena, vaig tornar a dormir. Hi ha gent que pensa que dormir és avorrit, però a mi m’agrada, i si m’agrada ho faig. Em vaig tornar a despertar i vaig anar a menjar però no en quedava. Com que estava despert vaig anar a cagar. Quan vaig acabar vaig anar a córrer i corrent vaig veure una mosca negra i vaig intentar caçar-la. Més tard va arribar el meu company, portava menjar. Em va donar el menjar i em va començar a acariciar. En aquell moment em vaig adonar que soc un gat.

Ricard Call Ruiz_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

N’hi ha de tot tipus: de carn, de pernil, de pollastre i fins i tot de verdura. Personalment trobo que les més bones són les de pernil, en canvi als vegetarians els agradaran les de verdura o de coses healthys, d’aquelles tan rares que s’han posat de moda. Hi havia una àvia que la seva especialitat era cuinar croquetes, tota la seva vida havia cuinat aquella delícia. El congelador estava ple d’aquelles croquetes de totes les mides i formes, des de rodones fins a triangulars, de tots els sabors. Hi havia croquetes per alimentar un exèrcit de dinosaures. Fins i tot el seu marit tenia cara de croqueta. Finalment es va morir la dona.

Clàudia Comella Neira_4t C Col·legi Anna Maria Janer

Les bombes nuclears ho han destruït tot, els estats més rics i poderosos han entrat en guerra. Només ha sobreviscut un 26% de la població mundial i ja es comencen a notar els efectes de la radiació. El menjar i l’aigua comencen a escassejar. Surto al carrer espantada pels terribles esdeveniments succeïts aquest últim més. Ja no sé en qui es pot confiar. Quan em dirigeixo a la capital, un noi a qui mai no havia vist, més o menys de la meva edat, em mira sorprès i em diu: “Encara no t’has adonat, això no és real, és un somni, desperta!”. Què volia aquell noi? Què significa el que m’ha dit? Desperta, desperta. Per què no puc fer-ho?

Anna Gonçalves Firmino_4t C Col·legi Anna Maria Janer
Cada nit és un dia més, sense la teva ombra, sense la teva veu, sense els teus braços… La nostàlgia m’envaeix i he d’acceptar-la. Et trobo a faltar tant si ets a prop com a l’altra punta del planeta. Vull dir-te que penso molt en tu, que em guardo moltes coses dintre i que sempre m’acompanyen, que vull lluitar al teu costat fins a la mort, fins que el meu coratge i el meu cor no puguin més, però que sigui al teu costat. Lluitar, seguir lluitant, malgrat no tenir forces, lluitar. No vull medalles, només vull aconseguir un objectiu, la teva llibertat, que estiguis amb mi, per donar-me l’ànim necessari, perquè em fas falta. T’estimo.

Clàudia Comella Neira_4t C Col·legi Anna Maria Janer

Les bombes nuclears ho han destruït tot, els estats més rics i poderosos han entrat en guerra. Només ha sobreviscut un 26% de la població mundial i ja es comencen a notar els efectes de la radiació. El menjar i l’aigua comencen a escassejar. Surto al carrer espantada pels terribles esdeveniments succeïts aquest últim més. Ja no sé en qui es pot confiar. Quan em dirigeixo a la capital, un noi a qui mai no havia vist, més o menys de la meva edat, em mira sorprès i em diu: “Encara no t’has adonat, això no és real, és un somni, desperta!”. Què volia aquell noi? Què significa el que m’ha dit? Desperta, desperta. Per què no puc fer-ho?