Menors de 15 anys

Isaac Alàez Vidal_3r A Col·legi Sant Ermengol

Crea, inspira, no apareix quan la necessites però et permet entreveure una infinitat de coses, situacions i moments.
On vull arribar? La imaginació és diferent per a cadascú de nosaltres. Tothom és capaç d’imaginar coses extraordinàries, però no tothom és capaç d’expressar-les igual. Un domini mediocre del llenguatge ens pot limitar, pot deslluir el nostre món interior. Tot i així, no ens hem de rendir perquè quan pots donar veu a allò que sents, penses i vius la vida és més significativa. Per tant, viu la vida, viu la llengua.

Aleix Ferriz Alejo_3r B Col·legi Sant Ermengol

Aquesta és la història d’un nen que havia d’escriure un microrelat per a un concurs que es publicaria al Diari. Per més que s’esforçava no sabia com començar i amb la pressió de la mestra les poques neurones que tenia actives demanaven la jubilació anticipada. Per més que ho intentés no se’n sortia. En arribar a casa va seure a taula, però no hi va haver manera! Va engegar la televisió… Tlinck! Ja ho tenia! Per què no? Era més fàcil del que en realitat semblava…

Fiona Torres Lucena_3r C EA 2a ENSENYANÇA d’encamp

Què vol dir ser feliç? Tothom té un diferent significat de ser feliç. Per a alguns és quan guanyen un partit de bàsquet, per a altres quan el mestre de català els felicita per la seva feina o bé quan et regalen per Nadal allò que volies. Però realment no importa com t’hagin fet feliç, simplement són uns segons en què et sents especial i diferent de la normalitat. Vaja, et sents com si estiguessis lliure de tot allò que et passa en aquell moment. Però no dura per sempre. Normalment són uns simple 5 segons, però també depèn de l’acció. Quan et sents feliç, se’t fa una rialla per sota el nas i els ulls se’t posen color brillant esperança.

Fabian Bujan Cernadas_3r C EA 2a ENSENYANÇA d’encamp

Com a la majoria de les persones del món m’agrada practicar i veure diferents esports. A mi m’agrada el futbol. A qui no li agrada tenir l’adrenalina de poder marcar un gol o veure el gol de la victòria del teu equip? A mi m’agrada esforçar-me i millorar dia a dia. Com a totes les persones que practiquen futbol, m’agradaria arribar a ser professional amb el meu equip favorit i poder guanyar títols col·lectius i individuals. Una nit freda me’n vaig anar a dormir. Vaig estar amb el mister de l’equip i veia com signava un contracte. Vaig veure que em fitxava el meu equip favorit i que guanyava molts títols i jugava amb els millors.

Catherine Garcia_3ème F Lycée Comte de Foix
Quan comences aquest esport, les despeses i les hores dedicades no són gaire preocupants. A mida que vas millorant les despeses augmenten i els horaris comencen a ser bastant durs, això passa sobretot quan comences el període de competicions. A més d’això, cal afegir-hi tota la dedicació i paciència que li dediques. En les competicions et pots jugar en tres minuts el treball i l’esforç de tot un any. Per arribar a l’elit en aquest esport has de tenir molta flexibilitat, resistència per suportar tots els programes, paciència i dedicació. Aquest esport et pot ajudar a superar la timidesa i ser més disciplinat amb els estudis.

Paula Azcurra_3éme F Lycée Comte de Foix
A un nen cec que es diu Jordi li agraden les emocions fortes. Com no veu res, els seus altres sentits s’aguditzen. Un dia va anar a un parc d’atraccions per pujar a les més fortes, s’ho va passar d’allò més bé. Algunes persones creuen que per tenir una discapacitat has de parar de fer coses que t’encanten. En Jordi, abans, era un nen “normal” (ell ho diu amb cometes perquè el normal, per ell, no existeix), va tenir un accident: un nen que li queia malament li va tirar un got a la cara i quan es va trencar els trossos li van entrar als ulls. Mai s’ha rendit, ha seguit fent aquelles coses que abans feia, només que ara li costen una mica més.

Ana Sofía Vaz_3r D EA 2a Ensenyança Sta. Coloma
Jo i el meu xicot fem avui 6 mesos de relació. Hem quedat on sempre, on ens vam conèixer. Quan ens hem trobat al parc per celebrar-ho i poder estar junts, he advertit que ell no estava gaire bé i li he preguntat si li passava alguna cosa. M’ha dit que no es troba gaire còmode amb mi i que em vol deixar. Necessita temps per pensar, que no és culpa meva sinó cosa d’ell. He marxat a casa i, de plorar tant, m’he adormit fins a la nit. A l’hora de sopar, la meva mare em crida des de la cuina i em desperta. El primer pensament és per a ell. Llavors, m’ha vingut al cap allò que ha passat i no sé si ho he somiat o ha estat real…

Quim Grioche_3r D EA 2a Ensenyança Sta. Coloma
Sona l’alarma i em desperto molt cansat. Vaig a la cuina a esmorzar. Agafo el paquet de cereals, però me n’adono que hi ha alguna cosa dins. Són autèntiques monedes d’or! Al fons del paquet trobo una inscripció: “Tot això pot ser teu, només has de visitar-me. L’oncle Tom.” Però no pot ser ell perquè està mort des de fa 3 anys. Vol que vagi al cementiri o, potser, a un món paral·lel? Què passa si no compleixo? Estic molt confós amb les preguntes que em venen al cap i pensar que soc ric. Després, veig una altra inscripció: “Fas tard a l’escola.” M’aixeco del llit d’un bot. Tot ha estat un somni, tot menys que faig tard a l’escola.

Marc López Ballester_4rt B Col·legi Anna Maria Janer
Era el matí de Nadal. Em vaig despertar per anar a buscar els regals al menjador, sota el decorat avet amb garlandes de colors. Tot era tan bonic, em sentia feliç i emocionat… Vaig començar a obrir-los fins que no en quedaven més. Llavors se’m va encendre una bombeta, anar a casa l’àvia a buscar els regals que m’esperaven i dur-li el que li corresponia a ella. Vaig convèncer el pare per anar a buscar-los. Pel camí vaig veure un pobre home, sol, estirat al carrer, anava tot brut i amb la roba gastada. Què li passava? Com és que ningú es recordava d’ell? Com és que no estava passant un dels millors dies de la seva vida com jo?

Pedro Da Costa Teixeira_4t B Col·legi Anna Maria Janer
La política, on mai hi ha un bo ni un dolent. Tot és vàlid segons el punt de vista. Un món on els polítics són els dirigents. Rebatent el somni de la llibertat. El poble només vol el millor per a la societat. El mateix home que construeix vol destruir allò que ha construït. Una contradicció? Una nació unida pel mateix sentiment. Tots els ciutadans units per un mateix ideal. Intenten rebatre aquest sentiment de la seva ment amb violència, intentant transformar les persones d’aquesta nació, volent fer-la desaparèixer per la porta del dar­rere. No seria desitjable entendre’s per tirar cap a un futur millor? Amb el temps, la resposta.

Miki Juarez _3ème J Lycée Comte de Foix

Jo volia anar a estudiar a Espanya però no tenia amb qui anar-hi fins que vaig parlar amb un amic.
El meu amic també volia anar a Barcelona, com jo, però ell no sabia si el deixarien. Va parlar amb el seus pares però no el deixaven i jo sol no volia anar-hi.
No volia anar-hi perquè no volia estar en un internat del col·legi i tampoc volia estar en un pis, sol, perquè seria massa car. Llavors, ens vam esperar que ell tingués 18 anys i ens en vam anar a Eivissa a treballar per costejar els estudis i així acabar el curs. Vam estudiar tots dos allotjats en un pis de lloguer mentre treballàvem, jo de jardiner i ell de bàrman en un lloc de nit.

Ismael Oualit _3ème J Lycée Compte de Foix

Una vegada vaig anar a Melilla, a les fires, i vaig pujar a totes les atraccions. Després, vaig anar a un restaurant de luxe i vam agafar el cotxe per anar a l’hotel de cinc estrelles. Vam anar a dormir i l’endemà vaig arribar a casa, a Nador. En realitat, era un somni, mai he anat  a Melilla però m’agradaria anar-hi perquè és molt bonic. Sempre havia desitjat anar-hi però no tenia temps i vaig preferir anar a Andorra. Després de dos dies de camí per arribar a Andorra vaig decidir que havia pres una bona decisió perquè el paisatge era preciós. Vaig decidir quedar-m’hi a viure i vaig convidar la meva família a visitar-me. Estaven contents.

Íria Medina Gironès_3r C EA 2a Ensenyança Ordino
La nit va arribar i els meus ulls es van tancar. Vaig deixar la meva imaginació volar i vaig començar a somiar. Vaig obrir els ulls en un món diferent. Estava sobre els meus esquís i davant tenia un traçat d’eslàlom gegant. Vaig sentir per ràdio una veu que coneixia, era la del meu entrenador Gerard. Em va dir lliure, pots tirar quan vulguis. Vaig col·locar-me davant de la portella de sortida i vaig remar un cop, dos cops, fins a tres cops. Tot anava bé, en aquell precís instant estava passant la sisena porta, però tot d’una l’esquí em va sortir del peu, vaig intentar mantenir l’equilibri i… de sobte, em vaig despertar d’un salt.

Laura Mateu Céspedes_3r C EA 2a Ensenyança Ordino
Sentiment d’alegria. Finalment em van treure d’aquell lloc fosc i amb molt soroll. Era una sensació desconeguda, mai havia vist l’exterior. Per primer cop vaig descobrir el món, em van portar a un lloc que no coneixia. Durant el viatge anava investigant el que veia al voltant. A l’arribar, vam anar a dormir. Aquella mateixa nit notava una presència estranya. Llavors, en despertar vaig veure una nena petita que reia, tenia uns cabells negres. Van passar cinc minuts i van arribar dues persones més, joves. En aquell moment vaig entendre que estava en un lloc on la gent m’estimava, em cuidava, em protegia i m’ensenyava. Tenia FAMÍLIA.

Martí Ubach Recasens_3r B Col·legi María Moliner
Allà ens trobàvem en Marc i jo, quan de cop, va ser la vegada que més buit vaig veure el  col·legi. Espantats, vam decidir sortir d’allà i anar al pavelló per protegir-nos. Vam decidir entrar per la porta de sota i defensar-nos a les grades amb el que vam trobar, (estics d’hoquei, pilotes medicinals…) quan els zombis van aparèixer per tots els costats. La cosa es va descontrolar quan van començar a menjar-se el Marc. De cop va venir en Chuck Norris i va començar a disparar els zombis amb el seu helicòpter i em va tocar. Aaah!!!
–Martí, Martí, estàs bé? Nens, crideu un profe de guàrdia, que el Martí s’ha donat un cop al cap.

Richard de Jesús_3r B Col·legi María Moliner
Bioko o ca, així es diu l’assassí que es dedica a cremar tot aquell ésser humà que es troba al carrer: nens, nenes, nois, noies. Va estar tancat en un psiquiàtric 10 anys de la seva vida, però el van deixar sortir per “bona conducta”. Això va dir el metge, el mateix metge a qui va amenaçar perquè el deixés sortir. I no és l’únic així. Tota la seva família ho era, però tots van aconseguir sortir d’aquella “maledicció” que diu la gent que tenen. Però no ho és, tot allò arriba d’una història que li va passar de petit. Aquella història no la sap ningú, excepte el seu millor amic, que per aquella obsessió, va cremar-lo sense pietat.

Erika Rodrigues_3ème H Lycée Comte de Foix
Ahir un gran home, que va ser molt important per al país, va morir als 90 anys. Es deia Jon Gilben, explicava moltes històries de l’any 1945, sobretot als nens, i ells l’adoraven molt per les seves històries. Per tot allò que havia viscut, les malalties, les morts injustes, les bombes dels enemics, va ser un home molt important tant en el passat com en el present. Ens entretenia moltes vegades quan no teníem res a fer i ens ho passàvem molt bé amb ell. Era una gran persona que va lluitar per salvar el nostre país. Un gran home, que va ser un privilegi que fos en aquest món, ja que va protegir el nostre país amb el seu gran cor.

Hugo Rodrigues_3ème H Lycée Comte de Foix
Un nen un dia sortint de l’escola estava esperant el seu pare perquè l’anés a buscar. Com que el pare no arribava el nen va decidir anar cap a casa tot sol. El nen va anar per la carretera, per veure si veia el pare. El nen tenia por ja que estava sol per la carretera i no veia el cotxe del seu pare. De sobte, el nen va veure un accident i es pensava que era el cotxe del seu pare. El nen va tenir un gran ensurt, ja que pensava que era el pare però en realitat no ho era. Mitja hora més tard el nen va arribar a casa i va abraçar el seu pare, que era allà. El pare es va estranyar de la reacció del seu fill.

Telma Lopes_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Avui no era un dia com els altres. Estava sola. Tot estava fosc. No sabia on estava. Vaig veure una llum que em cridava l’atenció. Vaig anar, era una habitació. M’ho imaginava perquè hi havia una porta. La porta estava tancada. Vaig entrar a l’habitació. El primer que vaig veure va ser una taula. A sobre d’aquesta taula hi havia un gerro de flors. Vaig observar les parets, hi havia moltes fotografies. Vaig continuar mirant. Cada cop hi havia més portes. Al final no era una habitació, era una casa. No sabia què feia allà. Com vaig arribar. I per què era allà. L’única cosa que sabia era que aquella era la meva antiga casa.

Aina Vendrell_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Vaig despertar-me aviat, encara era de nit. El carrer lluïa amb els fanals engegats, tot estava cobert de neu. Pel car­rer no hi passava ningú, ni una trista ànima. La veritat, donava ganes de quedar-se a casa, calentet, però el gos no es passejava sol. Vaig sortir a fora, feia un fred horrorós. Tot d’una, davant meu, vaig veure un petit ocellet. Tenia la pota amb sang i les ales mullades. Vaig mirar cap d’alt i vaig veure un niu sobre un arbre, en aquest moment vaig decidir de quedar-me’l. El meu gos haurà d’esperar. El vaig agafar, estava tan dèbil i mullat que ni va intentar escapar de les meves mans. I me’n vaig anar corrent.