Menors de 15 anys

Miguel Lopes_3r D EA Segona Ensenyança d’Ordino
El segle XXI és un segle estrany, innovador, molt més lliure i millor (o això diuen). Pel que fa a la política, hem evolucionat, només queda una dictadura, la de Corea del Nord, però el que es va veure l’1-O no va ser gaire democràtic. Hem inventat moltes coses, com els mòbils, energies renovables, i vehicles no contaminants, però també hem creat coses estúpides com els challenges de tirar-se aigua calenta a sobre, modes estúpides com portar els pantalons estripats. Estats Units té les millors universitats del món i encara així el 10% de la població creu que la llet amb Colacao ve de les vaques marrons. Però realment l’ésser humà evoluciona?

Aina Gimeno_4t A COL·LEGI ANNA MARIA JANER

És un espai assolellat, ple d’alegria i amor, és un lloc preciós on tothom s’estima i tothom és feliç, m’encanta estar allà. Cada dia m’aixecava contenta, amb més ganes de lluitar i guanyar la nostra guerra. Aquell lloc per a mi és especial, hi tinc tots els records i és on he nascut i també he crescut, i, sobretot, on m’han ensenyat tot el que sé. S’hi celebra Sant Jordi i s’admiren els castellers. Sant Jordi és una festa molt important, on els nois regalen una rosa a les noies i les noies un llibre als nois, i els castellers mostren torres humanes on participa gent de totes les edats. Sí, com ja sabeu, aquest indret és Catalunya.

Valèria Cuevas_4t A Col·legi Anna Maria Janer

Un altre cop arribes tard? Les bones arriben quinze minuts abans. Ara a córrer. No et vull veure parar. Has d’estar aprenent sempre, de cada gest, de cada persona, d’allà on vagis. Cobreix-te la cara, no veus que si no et faran mal? No abaixis mai la guàrdia. No oblidis els guants a casa, que sempre hauràs de lluitar a la vida. Ja estàs cansada? Tu pots, continua. No et rendiràs tan ràpid, oi? Ho estàs fent molt bé, ja saps que has de confiar en tu. Ja estem acabant, fes un últim esforç. Lluita i gaudeix del que fas i arribaràs lluny. I recorda tenir present que si no tens un bon cor no arribaràs enlloc, ni fora ni dins del ring.

Oriol Olm_3ème F Lycée Comte de Foix

Quan vaig a la muntanya i pujo sento una sensació de llibertat, uns paisatges màgics, dels quals mai oblides el moment. Quan sento el patiment a les cames i el cor a 100, no és per ser un malalt, però m’agrada, m’agrada sentir que no pots més i sempre pots més! És difícil pujar i estar-s’hi hores, em pregunto? És clar que és difícil, però per a mi abans de tot és un plaer, estar en contacte amb la munta-nya, aprendre cada cop més de la muntanya… I malgrat tot el patiment, quan arribes a dalt no hi ha paraules, és indescriptible! Anar a la muntanya és gaudir de tot un entorn magnífic i em sento afortunat de tenir-la tan a prop meu!

Josep HERNANDEZ_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Aquest món en què vivim és molt injust. Et jutgen per tot: si ets negre, si ets baixet, si ets massa alt, si ets gros, si ets prim, si una noia porta pantalons curts ja diuen que provoca, també per ser d’una religió diferent, o per ser homosexual. Cadascú és com és i el que compta  és allò que es troba en l’interior de les persones: tenir bon cor. La gent viu de la crítica i no de l’acceptació. M’agradaria que s’acabés la violència de gènere, que diguéssim prou a les guerres i al maltractament animal… Vivim en un món en què tots som diferents i ens hem de tolerar els uns als altres per tal d’aconseguir un món més feliç.

Ivan Gonçalves_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Hi havia una vegada una família que havia anat a acampar a la muntanya per primer cop en les seves vides. A la nit, un dels fills, començà a escoltar uns sorolls molt estranys que venien de fora. Es despertà i veié la silueta d’un home amb una destral a la mà. El nen despertà el pare i l’avisà del que havia vist. El pare, espantat, va agafar un ferro que tenia a la tenda de campanya, va obrir la cremallera de la tenda i en va sortir ràpidament. No va veure absolutament res, tan sols una destral clavada a terra.

Carlota Hidalgo_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

La vaig veure allà, sola i asseguda al terra del passadís de l’escola. Però no semblava trista, era feliç, dibuixava en una llibreta mentre portava els auriculars posats. Aquell dibuix jo ja l’havia vist abans, n’estava segur que era un arbre, bé, en realitat era mig arbre. Aleshores hi vaig caure: aquell dibuix era la meitat d’un arbre que havia fet jo, m’hi vaig apropar i vaig treure el meu dibuix de la motxilla. Efectivament, encaixava a la perfecció. En aquell moment vaig saber que érem ànimes bessones, simplement ho vaig saber, una amistat a primera vista.

Xell Cruz Espot_3r ACOL· LEGI ANNA MARIA JANER

A Ordino hi ha persones magnífiques preparades per rebre’t amb els braços oberts. Al poble, tant el jovent com la gent gran t’ajudaran en el que necessitis. Però hi ha una persona en particular que és molt gentil amb tothom, es diu Jaume. En Jaume cuida les persones malaltes. Treballa a l’hospital del poble, a la sala d’operacions. Una notícia impactant va recórrer el poble, explicava que tres pacients havien mort a la taula d’operacions. Tothom l’assenyalà, però al cap de cinc anys d’haver estat empresonat, van descobrir que el culpable d’aquelles morts havia estat el seu company de feina que li va manipular els utensilis.

DENNIS PERAGON MURILLO_3 r ACOL·LEGI ANNA MARIA JANER

La imaginació és un procés superior que permet a l’individu manipular informació generada intrínsecament amb el fi de crear una representació percebuda pels sentits. És el conjunt de facultats cognitives que engloba diversos processos, com ara la percepció, la imaginació, el pensament i la memòria. És la màquina més complexa del món. Segons els científics i experts, encara ens falta molt per a saber tots i cadascun dels seus misteris. De curiositats, moltes. Tantes com en vulgueu. La darrera que en sé: el cervell dels nens que han estat exposats a problemes familiars té els mateixos patrons que el d’un home que ha viscut una
guerra.

Aloña Martínez_3r C EA Segona Ensenyança Santa Coloma
Cada dia m’aixeco i començo la meva rutina: esmorzar, anar al treball, sopar i dormir. Avui ha estat diferent: anant cap a la meva feina he vist una noia molt bonica, semblava un àngel caigut del cel. Però ràpidament s’ha perdut dins la multitud. He anat corrent darrere seu fins que l’he atrapada. S’ha girat i li he dit: “Això ha estat amor a primera vista.” Ella ha rigut i de cop m’ha fet un petó. Després de parlar una estona, ens hem donat els telèfons i m’he dirigit a casa. Però creuant el pas de vianants, m’he desmaiat. M’he despertat a casa de la noia i, amb un gran somriure, li he agraït tot el que havia fet per a mi.

Èlia Isanta_3r C EA Segona Ensenyança Santa Coloma
La música és una amiga que sempre estarà allà, aquella que a tota hora pots escoltar, ja et sentis content, trist o enfadat, ella sempre t’ajudarà. Ja estiguis viatjant en cotxe, en una festa a la millor discoteca o dutxant-te després d’un llarg dia de feina, ella sempre estarà a la teva disposició. Existeixen molts estils diferents de música i pots escollir aquell que millor s’adapti al teu estat d’ànim. És aquella amiga amb qui sempre podràs comptar i mai t’abandonarà. Siguis on siguis, facis el que facis i sempre que la necessitis, ella estarà allà, amb tu, i sempre t’acompanyarà vagis on vagis, a qualsevol lloc del món.

Jessica Araujo_3ème A Lycée Comte de Foix
Defectes, una cosa que tothom té. Cada persona s’ha d’acceptar com és. Mai has d’intentar ser la persona que no ets. No t’avergonyeixis de ser com ets! Les persones que t’estimen t’han d’acceptar. Sigues natural quan toca i conserva les teves extravagàncies, sigues divertida com ets, no canviïs mai… Un defecte no sempre és una cosa negativa. Pot ser la teva pròpia manera de ser, la teva identitat, pots tenir una forma de ser única. No tinguis por de demostrar com ets, sigues tu mateixa sense que t’afectin els comentaris dels altres. Sigues com ets i continua fent el que fas. Només tu i la teva personalitat. Una persona única!

Yasmine Ruchdi_3ème A Lycée Comte de Foix
Es pot declarar un incendi, una guerra… però no un amor secret. Pel que fa a l’amor totes les declaracions són indiscretes. Ara us explicaré una anècdota: un dia vaig trobar un nen fantàstic, era ben bé normal, ni lleig ni guapo, ni gros ni prim, ni alt ni baix, senzillament un nen. Però a poc a poc em vaig enamorar d’ell. El seu germà em va començar a parlar i després vaig conversar amb ell. No parava d’enviar-me frases com: “No diré que no puc viure sense tu perquè sí que puc… però no vull.” Si us pregunteu per què el nom  ‘amor 77’ és perquè el seu número preferit era el 7. I ara he d’acabar. Ja no tinc més idees, quina llàstima!

Elen Rodríguez Kutuzava_3r B Col·legi Sant Ermengol
Tenia por, no sabia com hi vaig arribar però  corria sense parar en un bosc immens. Era una nit sense lluna i la poca llum que feia la meva llanterna il·luminava el camí. Sabia que no estava sola. Sentia passes i respiracions i quan menys m’ho esperava, va sonar el cruixit d’una branca rere meu. Em vaig girar lentament. No vaig veure res i de sobte una mà freda es va recolzar a la meva espatlla des de l’esquena. Em vaig despertar d’un crit, estava a casa tombada al llit. Encara notava la frescor a l’espatlla però no parava de repetir-me que tot era un somni fins que vaig veure un rastre de terra i la llanterna encesa sobre el llit.

Naia Aguilar Amphoux_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL
A vegades poso musica trista i penso, penso i penso però puc treure’t del cap.
A vegades penso per què t’agradava tant mirar-me minuts i minuts.
A vegades no sé per què et molestava que canviés de canal quan miraves la tele.
A vegades penso, penso i torno a pensar per què no et vaig aprofitar en aquell moment.
A vegades penso que aquell dia va ser el pitjor de la meva vida i no ho puc suportar.
A vegades noto la teva escalfor, noto quan em vols consolar i a partir d’aquell moment et fas recordar.

Frank Fidalgo_3r C EA 2a ENSENYANÇA ORDINO
Hi ha dues bandes: Catalunya i Espa­nya. Els habitants de Catalunya voten, però alguns no poden perquè no són catalans i els fan fora, i venen els guàrdies civils per no perjudicar Espa­nya i començar la guerra amb els mossos d’esquadra, i comencen a pegar hòsties, i com que hi ha massa guàrdies civils els espanyols guanyen. Després els policies comencen a pegar la gent i amenaçant, pegant, van detenir molta gent, també gent ferida. Un home es va quedar sense ull pel tret amb una pilota de goma, i un nen paralític. I no van deixar veure als aficionats el Barça-Las Palmas al Camp Nou. Vergonya a Catalunya.

Joel Fonseca_3r C EA 2a ENSENYANÇA d’ORDINO
Recordar-la em fa tenir una sensació que desconec. Estava sol en un camí que desconeixia. De fet, érem només jo i la música que anava sonant mentre avançava pel camí que mai acabava. Estava a punt de fer-se fosc i jo seguia sol, reflexionant sobre el que passava en aquell moment. Sentia com el vent bufava amb tranquil·litat. Sentia una sensació estranya que m’anava pujant pel cos. A cada moment sentia menys la música, només escoltava els pensaments que voltaven pel meu cap i anaven desapareixent, les coses dolentes que tenia a la ment, tot s’enlairava. Un cop vaig haver parat, vaig sentir-me molt diferent, vaig voler canviar-ho tot.

Joao Filipe Jubilado Leitao_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX
Un dijous a la tarda ja estava pensant en el partit de dissabte, era la meva passió, el meu primer partit de futbol, per als altres tot era molt normal perquè ells jugaven a futbol des de petits. Però jo no, seria la meva primera vegada, mai havia jugat en competició… El dissabte a les 12.45 hores començava el partit, jo vaig començar a jugar a la banqueta  i a la segona part vaig entrar molt nerviós, i quasi acabant el partit, vaig marcar el meu primer gol, estava supercontent veient que tot l’equip venia a abraçar-me i a encoratjar-me a fer el mateix el pròxim… Soc petit però al mateix temps gran perquè si juguem amb confiança juguem bé.

Gina Soriano Navarro_3ème E Lycée Comte de Foix
És un dia de cada dia. Estic estirat a llit, sento el cant dels ocells. Una alarma sona constantment. No la puc apagar. Em preocupa l’alarma que em comença a estressar. Veig com una llum que m’enlluerna permanentment darrere meu, i decideixo anar-hi, la travesso, m’estranya molt aquella lluminària, què és? Enguany la decisió és complicada. On deu dur? Al cap d’uns deu minuts decideixo finalment travessar-la. Quan per fi hi passo, l’alarma deixa de sonar. Per sort ja no la sento, m’estava fent parar boig. Però, de cop i volta m’assabento que no puc obrir els ulls, no sé on soc, ni qui soc, què em deu estar passant?

Nerea Sánchez_3r C Col·legi María Moliner

Fa molt i molt de temps, els déus i els seus fills déus reposaven a l’Olímp. Percy Jackson i el seu millor amic, Hèrcules, es van assabentar casualment que a l’Amazones hi havia un incendi. Van decidir fer alguna cosa i el pare d’en Percy, Posidó, va fer que l’aigua del mar es traslladés en gran part cap a l’Amazones per així poder apagar l’incendi que havia provocat la gent prehistòrica descobrint la tècnica del foc. En Percy i l’Hèrcules van estar molt contents del fet que el pare d’en Percy apagués tan ràpid el foc que arrasava l’Amazones i per celebrar-ho van anar a l’Olímp, on els van oferir un gran banquet per a déus i mestissos.