Menors de 15 anys

Cassandra Serrano_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Estàvem a mitjans de curs, el dia següent tocava una sortida. Estàvem camí de la sortida. Vam estar tot el camí parlant, de sobte un accident. Ens vam estavellar, el 99% d’alumnes estaven bé, però jo no, estava inconscient. Tot i així sentia què passava durant aquells moments. No sabia si estava mort o viu, l’única cosa que volia era recuperar-me, com si fos la Daisy. Veia gent plorar per culpa meva. Si la Daisy estigués allà, estaria al meu costat. Per sort, em vaig recuperar abans de la graduació. Tots anaven ben vestits, feliços. Va ser l’únic dia que vaig veure tots els companys amb un somriure a la cara.

Andrea Sinfreu_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Borís Skossyreff, aquest sóc jo. Possiblement no em coneixeu, però jo sóc l’home més important d’Andorra, el rei. Fins fa poc era el príncep de Rússia, però necessitava un canvi, un canvi d’espai, de mida! M’ha costat molt poc convèncer aquesta innocent població i els seus dos Coprínceps del meu nou càrrec, tot i que Guitart no s’ho ha pres tan bé. Em sembla que en aquest país sóc Déu, a tothom li va semblar fantàstica la meva proposta de convertir Andorra en un paradís fiscal tal com Luxemburg i anomenar-me: “Príncep d’Andorra.”

Àlex Sierra_3r B LYCÉE COMTE DE FOIX

Explicaré un viatge que vaig fer amb el futbol. Un dissabte a les set del del matí havia d’agafar el bus que ens portava al camp per jugar. Tot anava bé, vam anar al Xalet a esmorzar, després vam anar a veure l’equip que jugava al costat. Tot continuava bé fins que vam acabar de jugar nos -altres. Vam jugar el partit, vam guanyar 2 a 4, estàvem feliços d’haver guanyat, però al sortir del camp hi havia un forat a la carretera i el xofer no el va veure i els amortidors del bus es van trencar. Vàrem haver d’esperar unes tres hores perquè vingués el bus. Havíem d’arribar normalment a les nou de la nit i vam arribar a les tres.

Mariana Ferreira_3r B LYCÉE COMTE DE FOIX

Tinc l’ordinador davant meu. No m’agrada escriure relats. Però ho he de fer. Em concentraré i pensaré en alguna cosa. No em ve res al cap. Pensaré en aquelles coses que m’agrada fer: estar amb els amics…, i també en allò que faré aquesta tarda quan surti del col·legi. També penso en coses que no m’agraden gens, com venir a l’escola, m’avorreix, però si vull tenir més endavant una bona feina, ho he de fer. Els minuts passen i tinc molt poc temps, m’he de concentrar. Ja està, em surt la primera paraula, sort! Tots els altres han acabat i jo sense adonar-me’n ja he acabat, també. Tampoc ha estat tan difícil.

Joel Marc Lopes_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP
Quan era petit, els meus avis tenien un gos a Portugal que es deia Piloto. Jo tenia uns tres anys i sempre jugava amb ell. Per mi va ser el millor gos. Tot i que jo era molt petit, el gos no em feia res i em cuidava moltíssim. Aquell gos era de color blanc i negre i tenia un pèl molt fi. Sempre jugàvem junts. El joc que més m’agradava era fer el cavallet. Seia sobre seu i em portava per tota la casa. Al cap d’uns deu anys es va morir. Més o menys tenia uns tretze anys. Durant un mes i mig no vaig poder acceptar la seva mort. Vaig plorar moltíssim durant un setmana o més. Encara el recordo i el recordaré durant tota la meva vida.

Raül Magalhaes_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP
Encara recordo el dia que estava entrenant a futbol-11 a Ordino quan, de cop i volta, l’entrenador em va cridar: “Raulo, vine!” Jo em vaig apropar i ell em va dir: “Aquest senyor és Luis Cruz, seleccionador de futbol sala.” Jo estava molt emocionat ja que era el primer cop que em passava una cosa així. Vaig començar anar a entrenar amb ells. El dissabte 31 vam marxar a Bujaraloz. Un cop allà, vam veure totes les categories inferiors a la nostra. Nosaltres érem els últims a jugar. Vam quedar tres a tres i vaig marcar un gol. El dijous següent havien de fer fora dos jugadors de la selecció. Estava molt nerviós. Finalment, tot va anar bé.

Adrià Serrano_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Un noi que no era normal, era deformat, es reien d’ell per la seva deformitat. Sempre deia que era feliç tot i que ell no era igual que els altres. Va decidir operar-se després de parlar amb els seus pares. Al dia següent es va mirar al mirall i es va veure diferent, però millor que abans, més segur d’ell mateix. Es va adormir i ja era feliç.

Alex Tavares_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP
La història comença amb un nen a qui li agradaven molt les motos. Quan va fer 16 anys el noi es va voler treure el carnet de moto. Va estar parlant amb els pares i li van donar permís. Li va costar, va estar 4 mesos estudiant per aconseguir-ho. Quan se’l va haver tret va haver d’esperar 2 mesos per tenir la seva pròpia moto. Se la va anar a comprar amb els seus pares i va ser sortir de la botiga i tenir un accident ter­rorífic. Un cotxe se’l va emportar pel davant, es va donar un cop molt fort al cap i va entrar en coma. Va estar 7 mesos en coma i es va despertar. Un cop recuperat no va voler apropar-se mai més a una moto.

Patricia Sánchez_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP
Era una noia dolça, la típica nena de rosa. A mesura que es va fent gran, té els típics problemes d’una adolescent. Fins que comença a tenir pensaments que no són gaire normals, comença a deixar les coses roses per coses negres. De portar samarretes de tirants a portar mànigues llargues. De sortir pel carrer amb les seves amigues a quedar-se sola a casa. Comença a plorar cada nit, a aprimar-se cada cop més. Deixa de passar-se totes les tardes menjant, a no menjar res. De tallar-se les ungles a tallar-se els braços. Fins que pensa que ella pot volar i es tira per la finestra. I no vola. I no pensa res mai més.

Yeray Molina_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
Era un dia preciós. M’estava a Nàrnia entre unicorns i pegasos. Tot era molt normal. El meu germà estava jugant amb la seva navalla, el pare amb el gos, però no amb joguets d’ell sinó amb ell literalment, mentre la meva mare estava cuinant el menú dels diumenges. De primer plat hi havia sopa d’ulls de granotes amb sang de conill, de segon un bol de cucs al seu punt, i de postres uns quants ratolins que teníem al garatge. Som una família molt normal, però no sé per quina raó la gent ens mira malament pel carrer. De cop i volta vaig escoltar un fort soroll. Calleu!
Va ser en aquell moment quan em vaig adonar que allò… era un somni.

Clara Punzano_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
Sentia ràbia, impotència, començava a agafar-li mania per tot el que em deia o potser per la manera com em parlava. No tenia un bon dia i necessitava desfogar-me, però vaig optar per no dir res perquè sabia que no seria res de bo, així que em vaig controlar com vaig poder, tot i que em va costar dissimular tot allò que em va acabar fent sentir malament. Jo sabia que tenia raó, però vaig preferir callar perquè no es va preocupar per res, li va ser completament igual com em faria sentir i ho va dir allà davant, encara sabent com reaccionaria. Però com sempre, va voler tenir l’última paraula. Però digues, com t’hauries sentit tu?

Patrick Sansegundo_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP
Sí, dia 10 de novembre. Dia del meu aniversari i no hi ha ningú, que trist. Avui feia 92 anys i pensava que vindria algú a visitar-me, els únics que em visiten a casa són els cucs. Sí, sé que aquí on visc és molt petit, no hi ha finestres i només una sola porta. Recordo que fa 18 anys veníeu cada dia a visitar-me i em portàveu regals, i ara, res. No demano gaire, però almenys una flor, encara que sigui de plàstic, només això. Fa 18 anys que estic mort i la meva casa és una tomba. 16 anys durant els quals no ve ningú, només hi ha una única flor podrida sobre la meva tomba.

Loana Rodrigues_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP
Tota la vida ha lluitat, sempre han estat un seguit de lluites… Problemes dia i nit. Només se sentia bé amb la música. Era una noia normal i corrent, però no tenia el que necessitava al seu costat. Poc a poc anava creixent i veia que la vida cada dia era molt més negra i només sentia que estava sola. La gent l’ajudava però ella encara seguia trista. Tenia un sostre, tenia menjar, tenia amics i amigues, però encara li faltava alguna cosa. La gent es va adonar que el que li faltava era afecte… I per fi li van buscar una família que l’adoptés.

Aina Oriol_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Cada dia és una lluita per poder fer que el meu fill estigui bé i se senti normal. Hem patit molt. Sempre faig tot el possible perquè tingui tot el que desitja. Quan no està a prop meu, em sento intranquil·la per qualsevol cosa que li pugui passar o que li puguin dir. Sé que no és fàcil tenir el seu aspecte i que avui dia entre els nens de la seva edat no hi ha gaire empatia ja que a vegades la gent pot arribar a ser molt cruel. Sigui com sigui l’Auggie, el meu marit i jo ens estimem els nostres fills com res al món i sempre farem el possible perquè siguin feliços i unes bones persones.

Leo Lacopia_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Estàvem al vestuari tots junts abans del partit, alguns emocionats, d’altres una mica nerviosos, fet que ja va veure el nostre entrenador, l’Esteve, des del primer moment.
Ell sempre diu que no ens hem de fixar en el resultat final sinó en tot el que aprenem a cada entrenament i a cada partit tant si guanyem com si no. Així que vam sortir a la pista, vam jugar tot el partit amb totes les nostres ganes però ens van tancar marcador de 50 punts. Encara que hagués estat una derrota dura d’engolir, mai oblidaré aquest partit perquè com va dir no importa el resultat, el que importa és el camí que heu fet per arribar fins aquí.

Cindy Esteban_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

Una nit que estava molt cansada perquè havia tingut un dia molt llarg a l’escola, em vaig adormir de seguida. Unes hores més tard em va despertar el so del telèfon. Em vaig aixecar sobtadament per aquella trucada tardana. Mirava fixament la meva mare quan empal·lidí i els ulls se li envermelliren, i se li ompliren de llàgrimes. Penjà i em digué que el meu avi se n’acabava d’anar al paradís. Vaig comprendre perfectament el missatge: ell havia mort. Em vaig sentir fatal, mai havia pensat a poder perdre’l. Ell era com un pare per a mi, sempre a prop quan el necessitava. Ell era el millor avi de l’univers. Mai t’oblidaré, avi. T’estimo!

Laia Rodríguez_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX

Fa unes quantes hores que estic davant del mateix full i encara no sé què escriure. És més complicat del que pot semblar, hi ha tantes coses que em passen pel cap. Podria escriure de tot, però m’agradaria que fos original, diferent, que no expliqués cap història, sentiment o desig. Continuaré escrivint, sense saber què dir, inventant i deixant anar els meus pensaments. Segurament, tu, que estàs llegint això, et demanaràs quin sentit té aquest microrelat. Vaja, és diferent, suposo, i què vols que et digui, no tenia paraules. No em puc allargar gaire, només puc escriure 640 caràcters i les meves aventures no es poden relatar en tan poc espai.

Alex Heras_3r C INSTITUT ESPANYOL

A l’escola hi ha molts tipus de conflictes, normalment són baralles entre companys. Però, us heu parat a pensar si els conflictes fossin entre alumne i professor? Què passaria aleshores? Tot això són preguntes que treuen de la seva resposta unes altres preguntes. Però algun dia haurem d’aturar-nos a pensar-hi, haurem de respondre a aquestes preguntes. Si les aconseguim contestar, molts dels conflictes se solucionaran, tant les baralles com les males conductes a classe. Jo sempre he pensat que els professors i professores sempre sortien guanyant, però i nosaltres, que no tenim raó amb el que diem a la tutora o als pares?

Xavier Aguilar_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Semblava un dia qualsevol. Jo seguia la meva rutina diària: anar a comprar el pa per encàrrec dels meus pares, però en arribar, vaig topar amb una cua interminable de clients. Amb poques ganes de fer cua vaig recórrer tot Barcelona a la recerca d’una baguette.
Finalment ja amb el pa, tornava com un gínjol a casa fins que, de sobte, vaig sentir un soroll eixordador que va ressonar per tota la ciutat. Distingia una silueta al cel, però no era un ocell usual, perquè quan va passar per sobre meu va deixar anar tres bombes. No podia reaccionar, ja que, inconscient, només sentia veus, ni tampoc sabia si aquella situació era el meu final.

Alba Cardoso_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

Tot va començar l’estiu passat. Em vaig aficionar a les arts marcials. Anava preguntant als meus amics, si era bona idea apuntar-me a karate. Tots em deien que era millor el taekwondo. Jo continuava pensant que era millor el karate. Fins que va arribar el dia i m’hi vaig apuntar. El primer dia va ser molt avorrit. Penso perquè era el primer dia, tots els meus companys em van tractar molt bé i m’ajudaven a millorar. Fins que de cop i volta em vaig enganxar al món del karate. És una bogeria. Amb l’ajuda dels meus companys, del meu professor i amb el meu gran esforç vaig poder entendre que el karate és un estil de vida i no una passió.