Menors de 15 anys

Renato Garces_3r C LYCÉE COMTE DE FOIX
Cada dia el meu pare es lleva a la mateixa hora que jo. La primera cosa que faig es posar-me les lentilles i em vesteixo. Després esmorzo i preparo la motxilla. Després endollo el mòbil per mirar si tinc algun missatge d’algun company. Seguidament surto a la terrassa i veig quin temps farà. I penso que és un rotllo anar al col·le però és la meva obligació. A continuació vaig a l’ordinador per veure si el meu company està connectat perquè sempre va amb mi cap a l’escola. Després per passar el temps miro la televisió o jugo amb el mòbil o poques vegades entro a Facebook. Quan ja són les vuit surto de casa per trobar-me amb al company. Trigo 15 minuts a arribar al col·le.

Sílvia Martínez_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ordino

Sento com entra la llum del dia que m’escalfa la pell. Escolto un silenci profund i unes pessigolles em recorren la panxa com si fossin formigues. Obro lentament els ulls. Les imatges que abans eren borroses es tornen més clares i nítides. És impressionant, quedo perplex, davant meu hi tinc el meu avi, que va morir l’any passat. Ens mirem fixament als ulls com si estiguéssim mantenint una conversa, d’aquelles que no s’acaben. L’intento abraçar, allargo el braç però xoco amb una força que m’ho impedeix. La línia que ens separa és, sense cap dubte, el fil entre la vida i la mort. Però, per mala sort, no té ni un pèl de realitat.

Sara Flaux_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

Què fas, quan no fas res? Realment, estàs fent alguna cosa, perquè no fer res, en si, significa fer alguna cosa. I doncs, com es fa, per no fer res? La clau de no fer res és no fer res. I per no fer res, has de trobar un lloc on no hi hagi res, on no se senti res, on no s’olori res i res et pugui molestar. Així doncs, no has de pensar en res, no parlar de res, no escoltar res, no parar atenció a res i no estar pendent de res. També has de procurar no fer res, i sense fer res aconsegueixes arribar a res. Aquest text no té RES, no té sentit, i justament és l’objectiu: res; per això es titula Res, perquè no tinc intenció de dir res.

Pere Joan Cerqueda_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

La il·lusió és de vegades bona o contraproduent. Si et fa molta il·lusió un fet i després no succeeix com esperaves, pots tenir una decepció, ja que la il·lusió i la decepció són germanes. Per això, és una emoció que s’ha de controlar i utilitzar-la en el moment precís, perquè la il·lusió controlada és un estat d’ànim que a tothom li agrada. La decepció, en canvi, es tracta d’una emoció molt desagradable que ningú desitja tenir. En definitiva, mai estigues el cent per cent segur que una cosa bona passarà, perquè sovint la il·lusió porta a la decepció.

Ramon Albareda_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Ja feia temps que vivia en un pis humil, sense electricitat, i en companyia del meu gos, servicial i honest. Tenia un afecte especial per aquell animal, ja que era el meu millor amic, des que el vaig adoptar. A més, sempre me l’emportava a tot arreu per no sentir-me tan sol. Els pares, per molt que ho
intentessin, no volien acceptar la realitat; no era el seu somiat fill perfecte, ni molt menys el seu fill predilecte. Així que em vaig haver de buscar la vida fent de
captaire per la gran ciutat. La meva vida no tenia gaire sentit, cec, rebutjat per la família, menyspreat per la societat hipòcrita en què m’havia tocat viure, però una tarda, en creuar un carrer, el gos, el meu únic amic, va entregar la seva vida a canvi de la meva.

Ruben Magalhaes_3r  SAGRADA FAMÍLIA

En aquell moment estava molt nerviós. Eren tres quarts de nou del vespre. Estava plovent, feia fred, empatàvem i només quedaven dos minuts de partit. Tenia la pilota. Estava dintre de l’àrea a punt de xutar, quan un defensa va vindre per dar­rere i em va fer una falta. L’àrbitre va xiular i va assenyalar el penal. Tot l’equip estava molt content perquè podríem guanyar. Jo estava preparat per xutar el penal, sabia que podia marcar. Va arribar el moment. Estava nerviós. Em tremolaven les cames i tenia fred. Vaig avançar, vaig xutar, la pilota va entrar i tot l’equip em va felicitar. Orgullós, vaig dedicar el gol a la meva àvia.

Marta Obach_3r B COL·LEGI ANNA M. JANER

En Miquel volia ser gran i així li ho va fer saber a la seva mare. Pensava que quan fos adult no hauria d’anar a l’escola i podria tenir una feina i una família. La mare li va respondre que recordava la seva infantesa com una etapa molt feliç en què estudiava i a més, s’ho passava bé amb els amics. El temps de la candidesa, la il·lusió, la curiositat… Però, el noi no es va deixar convèncer, seguia insistint. Familiars i amics, igual que la mare, li responien “aprofita aquests anys rei, són els millors”. En Miquel només en va ser conscient quan va arribar a l’edat adulta. Això passa, no ens adonem del que tenim fins que ho perdem.

Umar Ponsa_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

Mirant el quadre El crit atentament i reflexionant sobre com estava fet va veure com alguna cosa es movia i que cada cop que es girava apareixia una ombra diferent i misteriosa. Va tornar a mirar atentament el quadre i es va adonar que els ulls de la figura el seguien d’un lloc a l’altre de l’habitació on era. De sobte va veure com apareixia algú misteriós semblant al personatge del quadre que estava mirant i ell va comença a cridar com un boig. De cop es va despertar sense parar de cridar i va veure que estava en una habitació d’un hospital on no hi havia ningú…

Urhea Pajel_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

Era el típic nen que es dedica a fer coses per ser guai: arribar tard a classe, contestar els professors, molestar els meus companys, no fer res a classe, trencar tot el material, etc. En aquella època em sentia el nen més guai i fins i tot puc dir que em sentia superior a tothom i ningú podia amb mi. El meus pares tenien diners, m’ho consentien tot i tenia clar que tenia la vida resolta. Però un dia em vaig despertar i ho vaig veure tot negre: em vaig despertar al carrer, a sobre d’uns trossos de cartró, amb una manta que m’arribava fins als genolls i tot brut, i amb un cartell on demanava diners per poder menjar.

Maikol Lasala_3r I LYCÉE COMTE DE FOIX

Va ser el dia 13, vaig sortir de l’escola i anava directe al bus, quan els meus amics em van dir d’anar a un hotel abandonat de la Massana. Hi vam anar pel riu Valira, després vam passar per sota d’un pont, era tot fosc i no es veia res, de sobte el meu amic em va dir que estava sagnant del cap. Vam anar corrent al centre d’atenció primària per desinfectar-me la ferida. Van trucar l’ambulància perquè em vaig desmaiar i van aprofitar per curar-me la ferida. Van trucar als meus pares: la meva mare i el meu pare estaven molt tristos. Vaig estar dues setmanes a l’hospital abans de poder tornar al col·le. Després no vaig confiar més en els amics.

Laura Lacombe_3r I LYCÉE COMTE DE FOIX

Aquest estiu vaig anar a Irlanda. Els paisatges verds, una casa encantada, castells… Per què parlo d’això? Bé, un dia estava a casa de la meva família d’acollida i la mare em va dir que era l’aniversari de la seva germana i que aniríem a casa seva per celebrar-ho. Vam arribar, vam menjar les hamburgueses i vaig veure la nena que jugava a un joc amb el seu cosí. Res d’anormal fins que m’adono que el joc consisteix a fer pedra, paper i tisora, i que si guanyava la pedra li havia de donar un cop amb el puny, si guanyava la tisora amb els dos dits i si era el paper el guanyador havia de donar-li un cop al braç. Sense comentaris…

Cassandra Serrano_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Estàvem a mitjan curs, l’endemà tocava una sortida. Estàvem camí de la sortida. Vam estar tot el camí parlant, de sobte un accident. Ens vam estavellar, el 99% d’alumnes estaven bé, però jo no, estava inconscient. Tot i així sentia què passava durant aquells moments. No sabia si estava mort o viu, l’única cosa que volia era recuperar-me, com si fos la Daisy. Veia gent plorar per culpa meva. Si la Daisy estigués allà, estaria al meu costat. Per sort, em vaig recuperar abans de la graduació. Tots anaven ben vestits, feliços, Va ser l’únic dia que vaig veure tots els companys amb un somriure a la cara.

Andrea Sinfreu_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Borís Skossyreff, aquest sóc jo. Possiblement no em coneixeu, però jo sóc l’home més important d’Andorra, el rei. Fins fa poc era el príncep de Rússia, però necessitava un canvi, un canvi d’espai, de mida! M’ha costat molt poc convèncer aquesta innocent població i els seus dos Coprínceps del meu nou càr­rec, tot i que Guitart no s’ho ha pres tan bé. Em sembla que en aquest país sóc Déu, a tothom li va semblar fantàstica la meva proposta de convertir Andorra en un paradís fiscal tal com Luxemburg i anomenar-me: “Príncep d’Andorrra.”

Laura Pereira_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

Era una vegada una noia que no volia fer res, no li agradava el seu cos, ni anar al col·legi. La mare notava que no era la mateixa. El dia de la tornada a l’escola estava nerviosa. En arribar-hi, la mare va deixar-la a l’entrada, però ella volia que l’acompanyés. La mare no sabia què li passava. A la tarda, la mare va anar a recollir-la però ella no ho sabia. Estava dins del cotxe i veia la seva filla sortir, i darrere seu unes noies que la pegaven i una d’elles filmava…
Això passa molt sovint a les escoles!
No al bullying!

Jan Reig_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX
T’aixeques un dilluns com qualsevol altre, per començar la rutina com cada setmana, pensant que les coses canviaran? Pensant que si treballes en aquesta feina, amb un sou miserable, acabaràs obtenint la teva recompensa? Que acabaràs treballant d’allò que t’agrada, cobrant un bon sou? Doncs no. Si vols complir el teu somni no has d’esperar que arribi sol mentre treballes amargat, has de jugar-te-la, tot i que cobris poc, però que sigui el que t’agrada, que ningú et digui que no ho pots fer perquè “cobraràs poc” o “és molt dur” i que no hi arribaràs, perquè almenys viuràs despertant-te amb ganes per fer el que t’agrada. Viuràs bé.

Javier Cestero_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA ordino

Me’n recordo com si fos ahir. Tot era fosc, fred i estava sol. Podia volar. Però.. no podia parlar. De sobte, una llum m’il·luminava… Pum! Vaig veure una explosió. Milions d’anys després vaig veure una cosa rodona vermella, m’hi vaig apropar i estava ple de lava. Milions d’anys després van aparèixer unes coses gegants que es movien; no m’agradaven i les vaig fer petites. Molt després van aparèixer uns animals gegants, els vaig posar de nom dinosaures, però un dia un meteorit els va matar a tots. Jo, molt trist, vaig crear una nova espècie molt autònoma. Es deia… espera… humans. Ells em respectarien com si fos Chuck Norris.

Ian Walter Santiago_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

Tanca els ulls i imagina una aroma molt dolça i a la vegada molt penetrant. Ara imagina aquella cosa davant teu. Sembla una explosió d’aromes molt densa però hi ha una fluïdesa que fins i tot podries reconèixer des de la distancia. Et cauria la bava només de pensar-hi, fins i tot et podries formar cascades. Ara, imagina una combinació amb infinites possibilitats de combinacions, amb infinites aromes que podries olorar. Ara, imagina el gust que podria tindre, el tacte que té quan et toca els llavis, la dolçor que podria tenir quan la mossegues i l’escalfor que té quan és acabada de fer. Finalment, engolir aquell tros amb tots els…

Maria Socias_3r A COL·LEGI SAN ERMENGOL

La Judith i l’Andrea eren dues germanes d’11 i 14 anys, que vivien únicament amb la seva mare i el seu gos, en Jerry. Un dia, a l’albada, la Judith es va llevar per veure el seu programa preferit, va anar fins al sofà i va veure que el Jerry no era al seu jaç, va buscar per tota la casa i no el va trobar enlloc. Quan la mare es va despertar, la Judith li va explicar el que havia passat, i totes dues van sortir de casa a trobar el Jerry. La recerca no va donar els resultats esperats, el gos no apareixia, i un dolor anava guanyant terreny a l’esperit de les dues germanetes. L’enyor i la tristesa es van convertir en amigues inseparables de totes dues, fins que un dia, com sempre, pels volts de les vuit, va aparèixer en Jerry amb un nou amic.

Laura Cunill_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Era tard ja, i una nena d’uns deu anys rumiava tot capficada en la idea d’anar-se’n d’aquest món ple d’incrèduls i de persones que temen la mort sense motiu. Va passar de sobte, molt ràpid, intens, indescriptible; estava morta. La nena no sabia com ni quan havia passat, es trobava en una espècie de túnel entre la vida i la mort, va veure que la mort no era tan dolenta com la descrivia la gent, totes les persones que hi eren eren felices i estaven en pau i va comprendre de seguida que no hem de témer coses que no coneixem. Tot d’una, va despertar.

Albert Trullà_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP

Avui a la nit farem un sopar romàntic com els d’abans, ara marxo a comprar el sopar. De camí cap al supermercat vaig pensant en el que farem i quina música escoltarem. Entro al supermercat i començo a mirar el que puc fer per sopar. Em poso a la cuina a fer el sopar i poso una mica de música. Anem cap a l’habitació després d’haver sopat i haver menjat les postres. Em trec la roba i em quedo amb els bòxers posats que tant li agradaven a ella. Ja fa més d’una setmana que va morir i encara sembla que és a casa. Sento la seva presència, sento com em mira mentre faig les feines de la casa, les feines que abans fèiem els dos juntets.