Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 612 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 612

Cigonya

Estefania Esgueva 2n B INSTITUT ESPANYOL BATXILLERAT 31 de març del 2012 Lectura: 1 min · 635 caràcters

El neutre color blanc dels llençols regnava de nou als patis del jardí, una bar­reja del verd de la gespa, el marró de les parets i la suavitat del vent m’endinsaven en un món de tranquil·litat incomparable a qualsevol altra sensació fora d’aquells patis. El pare tornava per dinar a passes gegantines però aquest cop amb un somriure encara més satisfet que de costum, corrent a veure com es trobava la mare. Gairebé no es movia de l’escala, menjava molt i somreia per qualsevol cosa. De vegades es tocava la panxa. El pare passava hores mirant-la. Potser li feia por, igual que a mi, allò que contínuament feia que la panxa creixés.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats