Corre i només corre endavant, ensopegant i tornant-te a aixecar; fent-ho ràpid sense mirar enrere. Estar en una vida on no esperes res, veient com poc a poc et converteixes en res més que un gra de sorra en aquest grandiós univers. I encara que ho vegis, tu segueixes posant un peu davant l’altre, cansat, indecís, amb por. Però ara para’t i observa, mira’t i pensa què estàs fent. Corre i només corre, sense cap sentit ni cap per què. Ja ha arribat l’hora de respirar, omplin-te d’aquesta flaire fresca anomenada realitat. I prou de buscar, perquè tot el que necessites és parar. Parar i viure.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.