ROC VILA_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Cada nit, el vent xiulava entre els arbres del bosc perdut, portant amb ell històries oblidades. La gent del poble deia que ningú que entrava en aquell bosc tornava a sortir però l’Ot no creia en llegendes. Amb el cor bategant fort, va decidir seguir el camí i, de sobte, un murmuri sortia entre les fulles: “Torna enrere”, deia una veu suau, però l’Ot avançava, espantat. A mesura que es perdia en la densa boira, la seva memòria començava a distreure’s, com si cada pas esborrés records del seu passat. Quan es va girar per sortir, ja no recordava per què havia entrat. Ni qui era. El bosc l’havia fet seu.