Em vaig posar nerviosa buscant la sortida, però no la trobava. És horrible aquesta sensació d’angoixa, de no poder escapar. Fa anys que intento trobar una sortida. L’habitació no està malament, té totes les comoditats imaginables, però m’agradaria sortir i veure el món real. La porta s’obre, però res del que m’esperava és a l’exterior. Ja aquí soc conscient de tots els problemes: el clima, la pobresa, la tristesa, no hi ha colors ni alegria. Ara veig que estava millor abans. Mentre estiguem dins la bombolla de comoditat no farem res per solucionar els problemes de fora, però el privilegi durarà poc i no estarem preparats per quan s’acabi.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.