ÈNIA SOLE_3r C EA SEG. ENS. DE SANTA COLOMA
Era un dia de primavera, quan la Sònia va entrar a la biblioteca. Va veure un noi entre les prestatgeries plenes de llibres que llegia atentament el seu llibre. Ell tenia els cabells rinxolats i un somriure que feia brillar els ulls de qualsevol. La Sònia, intrigada, va apropar-s’hi lentament com si el temps s’aturés al seu voltant. En aquell moment, quan els seus ulls es van trobar va sentir com si el cor li bategués amb força. Sense pensar-ho, va deixar caure un llibre i ell va riure. Van començar a parlar i cada paraula semblava una melodia. El món exterior anava desapareixent, es podia sentir la connexió entre ells. Finalment, aquella trobada va ser com un raig de llum que il·luminava els seus cors. Ella sabia que havia trobat algú especial sense haver buscat.