Un matí la meva mare em va despertar, m’havia preparat l’esmorzar clàssic: un tros de pa amb mantega. Una vegada acabat, el meu pare em va portar fins a l’escola, però arribant-hi, no hi havia ningú al pati; clar!, era diumenge. Llavors vam gaudir de tot aquell dia junts. Pensàvem que el dia no podia ser millor, però un soroll em va despertar… “Toc-toc”… Una dona corpulenta entrava a la meva habitació, em va demanar com em trobava, i li vaig respondre: ”Bé, molt bé; té una bona notícia per a mi?- Una parella sueca havia vingut a l’orfenat, però van partir amb la Vanessa. “T’ho juro, els pròxims pares que vinguin, seran teus.”
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.