ZOEH HANRATH RODRÍGUEZ_3r C COL·LEGI MARE JANER
Has anat canviant. Em va fer mal. Vas oblidar-me. Vaig viure la teva malaltia com si fos meva. Estar amb tu és el millor que m’ha passat. Tot va ser tan ràpid que ni te’n vas adonar. Tot va ser diferent quan vam tornar a casa, res no va ser el mateix. No vas entendre gairebé res, o no vas poder, només el que et vaig explicar. A partir d’ara, sempre et miraré amb un somriure a la cara recordant aquell 10 de setembre que mai podré oblidar. I sovint em trobaré perduda en el temps, si tu al meu costat no hi ets. Mai ningú reemplaçarà les teves abraçades, ni carícies, ni paraules, ni mirades. Sempre tindré un racó per a tu al cor, mama.