NOA FERRRA_3r A EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Hi ha persones que arriben a la teva vida com una gran tempesta, com un tsunami; et capgiren, et desfan, però et fan sentir viva. Ell és això: la calma abans i el silenci després. Marxa i torna, i jo sempre soc allà fent veure que no l’espero. Quan m’abraça, tot el dolor s’apaga; però, quan s’allunya, el món sencer em cau a sobre com una galleda d’aigua freda. A vegades, sembla buscar altres mars però sempre acaba tornant, com la marea quan no sap cap a on anar. No sé si això és amor o un eco mut que no vol morir; però cada cop que el veig, em convenço a mi mateixa que encara no sé respirar sense ell… I, en el fons, tampoc vull.