POL BESCÓS MONNER_3r A
COL·LEGI SANT ERMENGOL
Era capvespre, i la platja era buida. La Carla, amb les mans a les butxaques, caminava lentament cap a la vora del mar, arrossegant els peus per la sorra, les onades li mullaven els turmells, com si li volguessin dir alguna cosa. Va tancar els ulls, relaxada, per escoltar el so de les onades. Va mirar enrere i va veure com l’aigua de les onades esborrava les marques que havia deixat al caminar. L’aigua li va cobrir els genolls. Ell sol es va amagar del tot, va sortir la lluna i la foscor es va apoderar de la platja. De sobte, va sentir la veu d’una dona preciosa al fons que la cridava, de cabells llargs i desendreçats. La seva mare la venia a buscar.