JÚLIA COMELLA PIERRE_3r C COL·lEGI MARE JANER
Em pensava que hi series per sempre. Ens vas deixar quan més ho necessitàvem. No em vas poder veure créixer. Et necessitava, necessitava estar al teu costat, sé que estàs a dalt mirant-me i cuidant els nostres, però no és el mateix. Ara pensar en tu fa que els ulls se’m posin vermells i que les llàgrimes llisquin galta avall. Recordar-te em fa somriure, pensar en tots els bons moments que podíem haver passat junts, com podries estar orgullós de mi. Em fa feliç quan l’àvia m’explica coses de tu, com us vau enamorar… Quan vas fer l’últim sospir i la malaltia se’t va emportar, se’ns va trencar el cor en mil parts. Et necessito.J