Èlia Artigas Bellés_1r AEL_Formació Professional
Me’n recordo, d’aquell dia a les vuit del matí; me’n recordo, del fred, del gran pes de la motxilla preparada per anar tres dies a la muntanya. Me’n recordo, del cansament a meitat de camí, de la sudoració eterna que no marxava mai; me’n recordo, d’aquell prat tan gros ple de neu, per on passava un riuet mig gelat al costat del caminet. Seguim el camí, em giro, m’allunyo, els he perdut, no hi ha ningú, no sé on sóc. Espero i espero, no ve ningú. Començo a caminar, es fa de nit, després de cinc hores amb fred veig un llum, ja són aquí.