La llum càlida il·lumina l’habitació i em desvetlla. Es respiren tranquil·litat i silenci. Una silueta fosca apareix sobre el meu cap, s’inclina i la seva mà m’acaricia les galtes amb suavitat, jo li agafo només un dit. La veu és dolça i el to, melòdic, no entenc què diu però són paraules d’amor, alliberades acuradament en l’aire. Els seus braços m’alcen a poc a poc, delicadament. M’arriba l’olor dels seus cabells, mel; la roba, espígol; el perfum, rosa. Distingeixo la compassada respiració, el serè batec del cor… Entona una cançó i els ulls d’ambdós es tanquen procurant immortalitzar l’escena indescriptiblement tendra. Un somriure s’escapa dels llavis…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.