Axel Filloy Gorraiz _3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX
Quan era petit el meu pare sempre arribava tard perquè treballava molt. En aquell moment jo no era conscient del que passava. Jo només volia veure’l. Ell treballava per poder marxar de vacances o donar capricis a la família. A mesura que em feia gran, li demanava si es podia agafar una mica de temps per a mi. Ell sempre em deia que quan pogués ho faria, però no ho feia mai. A la feina el tenien com un esclau. Un dia vaig agafar una pulmonia perquè no tenia claus de casa i ell no va vindre a obrir-me fins ben entrada la nit. Després d’aquell esdeveniment va començar a tindre temps per a mi, però per a mi ja era massa tard.