LAIDA MARTÍNEZ CARNÉ_3r A COL·LEGI MARE JANER
Es mira al mirall per quarta vegada. El cabell, bé. La cara, perfecta. Les ungles, una mica llargues. El cor li batega més ràpid. Ha estat esperant aquest moment des de fa uns quants dies. Ha triat la samarreta que millor li queda i ha practicat somriures discrets. Mira el rellotge, és gairebé l’hora. Es torna a mirar al mirall i surt de casa. Puja al bus amb els auriculars, intentant calmar els nervis. Arriba al lloc, saluda i s’asseu, esperant-lo. Cada segon que passa, nota com la tensió puja. Quan s’obre la porta i el veu amb bata blanca, un llum potent al sostre i una cadira reclinada, sap que no era exactament el que pensava.