JOFRE CASAL ARENY_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO
Era l’hora de la competició i faltava la persona més important; pel que es veia, era qui comptava. Però ningú sabia què comptava. Els minuts passaven i no apareixia. Tothom es preguntava el mateix: per què no arriba? On és?… Al cap d’una hora, finalment, va aparèixer i tot va començar. Al final va resultar que tot era un partit de futbol, i l’àrbitre va a un dels equips. En acabar, va continuar comptant. Però no comptava gols, sinó els segons que faltaven per al final. La gent va començar a notar el cel fosc i un soroll profund que creixia. L’àrbitre, amb el xiulet penjant del coll, va aixecar el braç i va assenyalar el rellotge. Quan va arribar a zero, tot va quedar en silenci.