Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 2.632 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 2.632

La tranquil·litat d’un poble

Laia Pons Mariño 4t B Col·legi Anna Maria Janer 6 d'abril del 2018 Lectura: 1 min · 637 caràcters

Laia Pons Mariño_4t B Col·legi Anna Maria Janer
Abans d’arribar-hi, ja se sent l’olor de la seva vegetació i la tranquil·litat del lloc. A mesura que avancem pel camí estret anem veient les diferents cases fetes amb pedra i teula al sostre. Se senten els cants dels ocells i, de tant en tant, bordar algun gos. Quina calma! A l’altra banda del poble, no gaire lluny, el riu es desplaça entre les enormes i lluentes pedres rodones, amb una lentitud insospitada, on només se senten les fulles dels arbres que creixen als seus costats. Al voltant de les pedres la vegetació neda en les aigües transparents. Quan estic nerviosa sempre recordo la pau que es respira al poble dels meus avis.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats