Carmen Gómez_3r C ESO INSTITUT ESPANYOL
El dia en què ella va néixer va ser el més feliç de la meva vida. Era la meva primera filla i n’estava molt orgullós. La meva esposa i jo vam decidir dir-li Aurora. Era molt bonica, s’assemblava molt a la seva mare, tenia els cabells rossos i els ullets verds; no plorava gens i sempre somreia. Cada dia era una alegria. Tota aquesta felicitat va acabar en un malaurat accident. Un dia, vam decidir anar a Madrid a presentar la nena als meus pares. Quan creuàvem una via de tren fosca, va arribar un comboi embalat i ens va envestir. La meva dona va morir a l’acte; jo estic en coma i la meva nena té ferides greus. Tant debò surti endavant!