Dimarts, 17 de novembre del 2026 Relat núm. 960 de 6.614
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 960

L’estrella del meu avi

Laura Troitiño 3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ENCAMP 22 de gener del 2013 Lectura: 1 min · 566 caràcters

Et despertes un bon matí. Tot ha canviat. Ja res és com abans. Mires al cel i veus una estrella gran, brillant com un diamant i és especialment bonica. Fins al dia que vas marxar. Després va deixar de brillar per sempre. Vull tornar a ser aquella nena que reia, baixar-te del cel, donar-te la mà i que la nostra estrella torni a viure. Per un instant m’agradaria parar el temps. Tancar els ulls, tirar el temps enrere, tornar-los a obrir i que tot estigués com abans. Però això només ho puc somiar. Sé que ell sóc jo i jo sóc ell, però si ara no hi és… Qui sóc jo?

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats