MARINA RODRÍGUEZ CALVIÑO_3r B COL·lEGI MARE JANER
La Clàudia i jo portàvem dos dies sense veure el pare. La mare semblava preocupada i, durant el dia, no parava de rebre visites de gent amb els ulls plorosos. Ens deia que marxéssim a la nostra habitació i que no sortíssim per a res fins que ens avisés. Alguna cosa estranya estava passant i milions de preguntes rondaven pels nostres caps. Per què el pare no apareixia? Per què hi havia tanta gent dins de casa? Quants dies duraria? Qui era aquella gent? Per què ningú ens deia res? Què era tot allò? Totes aquelles preguntes no obtenien cap resposta. No sabíem ni quan ni on, però teníem molt clar que hi havíem de buscar una solució.