Avui no ha parat de ploure. Avui és dimarts 20 de novembre. M’he aixecat com sempre a les set del matí per anar a escola però està tancada, visc els dies així sense ganes de fer res. Crec que la pluja, la foscor i l’ambient em xuclen l’energia amb la qual abans vivia, amb la qual abans era feliç. No sé què fer i no ho sabré. Com sempre el pare està cuinant les poques coses que tenim a casa i la mare cuida de ma germana petita que no para de plorar. I jo aquí escrivint per a algú que no existeix, potser ningú llegirà mai el que escric, el que ara sento perquè a ningú li interessen els pensaments d’una nena enmig d’una guerra sense final…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.