Ella. Era ella. La noia que m’havia salvat d’una mort que per a mi era una realitat. Aquella maleïda moto que m’havien regalat els pares en fer 16 anys va ser la causa de la més freda nit. Havia begut un pèl massa i, aquell parell de porros, no em van ajudar gaire. Em vaig trobar davant d’un cotxe que anava a gran velocitat. Vaig sortir-ne molt malferit. Un traumatisme cranial, sumat a ossos trencats, m’havia deixat sense parla. Quan vaig sortir de l’hospital, vaig anar al pont. Llavors, va aparèixer ella, la noia que havia vist segons abans d’entrar a la discoteca. “Maria, em dic Maria.” No vaig poder pronunciar el meu nom.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.