e_640

Marina Guillén_3r D EA 2a Ensenyança de Santa Coloma
La nena sent l’aigua calenta com li baixa per tot el cos, se sent molt bé. S’arregla amb la roba més bonica que troba al seu gran armari, li costa escollir. Baixa on estan tots els seus familiars. Junts pugen al cotxe i canten les cançons que sonen a la ràdio a ple pulmó. La nena se sent feliç amb poca cosa. Després van al parc on estan els seus amics, el sol escalfa i s’està bé. Tots decideixen jugar a pilota i s’ho passen molt bé. De cop i volta la nena ho veu tot fosc i s’aixeca. Està a la seva habitació de l’orfenat, sola, sense amics i sense cap família que l’estimi. Un dia més en aquest món sense amor ni felicitat.

Cesar da Cunha_3r D EA 2a Ensenyança de Santa Coloma
El passat divendres 13 de desembre hi va haver un tràgic esdeveniment on 230 persones van ser cremades per un piròman amb un llançaflames que havia fabricat ell mateix perquè uns nois li havien robat un gnom que estava ple d’èxtasi però el nois no sabien que el gnom tenia droga a dins. El piròman va cremar tot el barri on es trobaven els nois que innocentment havien preparat una petita festa per acomiadar-se de l’institut i dels seus companys. El cap de setmana més èpic i tràgic de tota la història.
El piròman va ser reduït pels antidisturbis amb bales de goma.

Nicolás Álvarez _3r A Col·legi María Moliner
Any 2023, sense cap notícia dels metges que treballen en la cura. La gent es comença a alterar i els governs no saben què fer per tranquil·litzar-los. Les poques persones que queden s’estan revelant però cada dia som menys, i sincerament ja gairebé no ens queden ni forces, ni esperança per trobar una cura. Les persones que encara es manifesten cada dia es troben pitjor i la majoria mai millora. Els sanitaris de tot el món s’han unit. El mes passat, després de provar una vacuna experimental amb gent que no ho sabia van morir, i ara nosaltres, els que ens neguem a provar vacunes, seguim amb vida però: quin cost tindrà?

Jessica Filipe_3r A Col·legi María Moliner
La Carla es va estirar, els records li van anar venint. El 1r va ser quan es van conèixer, la típica escena de pel·lícula; el 2n quan van començar a sortir; el 3r el dia del casament, tots dos radiants; el 4t el viatge a Dubai; el 5è l’arribada de la petita Meritxell; el 6è, les primeres gotes de sang; el 7è: “Sé que és dur però ho aconseguirem junts, no t’amoïnis”; el 8è: “Tranquil és un canvi d’imatge”; el 9è, les caigudes a terra, el “Ja no puc més”; el 10è: “Ho sentim però el tractament no ha funcionat”; i l’últim, aquell dia fosc, plujós, petites gotes d’aigua recorrien la meva cara.

Nerea Pereiro Márquez_3r C EA 2a Ensenyança d’Encamp
Sortir aquella nit va ser la pitjor decisió que hauria pogut prendre. Aquella nit, en què les ombres ho envoltaven tot, la foscor era immensa, només es podia entreveure una petita llum que sobresortia entre els núvols, però aquella llum tenia un color diferent, era de color violeta. Aquella llum em va posar la pell de gallina. Mai havia vist el cel negre amb una llum d’aquell color. El vent fred bufava tant que semblava que m’hagués d’arrossegar. Quan m’apropava al lloc de la festa un sentiment d’ansietat em va recórrer tot el cos. Un sentiment que em deia que me n’anés. Mirant enrere vaig haver de fer-li cas al sentiment.

Daina Moura dos Santos _3r C EA 2a Ensenyança d’Encamp
I si la realitat és un somni i el somni és la realitat? Per què ser insegurs de si mateixos? Per què et va estimar tant? Es va adaptar completament a tu. Com més ho feia, ella menys ho suportava. Ella és l’única que s’hauria d’estimar en aquest món,  la que hauria de pensar en ella. Ella s’hauria d’estimar. Estimar-se és més complicat que estimar algú. Finalment, s’adona de la seva personalitat preciosa i s’estima més que a ningú. I , si no és perfecta, ella s’estimarà igual. El món no pot ser perfecte i ningú és perfecte. Be yourself.
M’estimaré més que ahir i menys que demà.

Laia Dijkstra Vergés_4t Col·legi Sagrada Família

A mesura que passen els minuts, cada cop estic més nerviosa, noto com el meu cor es va accelerant. Veig com la gent va passant pel meu costat, cadascú amb els seus problemes i somnis, alguns van corrent, d’altres van caminant tranquil·lament. M’imagino on aniran, que serà de les seves vides. Tot per intentar distreure’m del futur i vida, que està a les meves portes. Noves experiències, nova gent… Tanmateix, em sap molt de greu haver de deixar els meus familiars, amics i la meva vida d’aquí. Però qui sap si, en un futur, torno? Això només ho dirà el destí.
Em fixo que és hora d’embarcar a l’avió, ja comença la meva nova vida!

Alba Donaire_4t Col·legi Sagrada Família

Un bon dia em vaig aixecar tan tranquil·la i vaig rebre un missatge de la meva veïna: em va donar una mala notícia,  la seva àvia s’havia contagiat pel coronavirus més conegut de l’actualitat. La meva veïna estava molt preocupada. L’àvia es trobava molt malament, estava trista a casa sense poder veure els seus fills, nets i netes. L’àvia sabia que sortiria d’aquesta i podria tornar a abraçar els seus nets i els seus fills. Feia tot el que podia per curar-se. Al cap d’una setmana va anar a fer-se la prova i va donar negatiu. Estava curada, i només saber que era negativa van anar-hi els seus nets i els seus fills a berenar.

Roc Armengol Daban_3ème B Lycée Comte de Foix
Ja semblava tot decidit, la diferència era important, ningú hauria apostat per mi, m’havia costat molt arribar fins allí… No podia abandonar, havia de lluitar fins al final, necessitava guanyar punts i ho vaig aconseguir. Estàvem empatats i venia el punt decisiu. El meu adversari estava decidit a guanyar i em va fer perdre confiança en mi mateix. Ara, les cames em tremolaven, perdia forces, fluixejava. Va començar servint ell, passaven els minuts i estàvem esgotats. El moment perfecte arribà, vaig preparar-me i vaig picar la bola amb una potència i velocitat espectaculars, mai vista!.. Llavors, em sonà l’alarma del despertador.

Bruna Luisa Veloso_3ème B Lycée Comte de Foix
A l’escola va arribar un noi de l’estranger, es deia Martí, tenia 14 anys i no parlava gens la llengua catalana. El dia que va entrar a l’escola estava nerviós perquè pressentia que no cauria bé als altres nens de l’escola pel fet de ser estranger i no parlar bé la llengua. Cert! Ningú va acceptar en Martí en el seu grup d’amics. Van passar mesos i mesos fins que un dia, una noia va arribar de l’estranger, es deia Laura i tenia 14 anys. A ella sí que la van acceptar. En Martí va decidir apropar-se a parlar-hi. Van explicar-se les seves vides, van congeniar i es van fer amics. Llavors es va anar introduint en el grup d’amics d’ella.