e_640

Kristel Aherne_2nde D_LYCÉE COMTE DE FOIX

Instrument de pau que t’obre les portes de la percepció, et fa escapar de la realitat, fugint d’aquest món anomenat Babilònia. Fumant tranquil·lament, transmetent pau i assossec, la vida ja no sembla tan dura amb aquesta escapatòria. Els teus pensaments volaran tan alt que enfosquiran els teus ideals, fent-te reflexionar sobre el món. La pipa de la pau et farà veure més enllà del que havies vist abans, et donarà el poder de trobar una sortida en aquesta trista vida. Aquesta experiència serà la teva primera purificació espiritual, però no serà l’última. Tu posa els límits, ella t’ensenyarà el camí. Gaudeix del viatge.

Marc Devant_2nde D_LYCÉE COMTE DE FOIX

Fa només dos minuts que ens hem separat i ja et trobo a faltar. Per què? Perquè t’estimo. I en canvi tu m’has clavat un punyal al cor. Sols pensar en el fet que ja no estem junts em fa plorar. Ploro de ràbia, o ploro per amor? El que sí sé és que ploro perquè sé que ens estimem i,  ara ni ens parlem. Tots els llocs que veig em recorden a tu, els moments en què hem estat junts; abraçant-nos, besant-nos… Però ara sé que això s’ha acabat. I toca pensar en positiu, en altres coses que no em facin recordar-te. Sí, ets el meu passat, però espero que algun dia siguis el meu futur, senzillament, perquè et segueixo estimant.

Marta Aguilera_4t ESO B_COL·LEGI JANER

La barrera ja és a dalt. El motor s’escalfa. Llavors és quan l’enemic es transforma en rival; la mandíbula es tensa, les dents pressionen fortament el tiquet. El cap es desplaça cap endavant i entela el vidre. La fúria mou el peu cap a l’accelerador. El cor augmenta la seva pressió quan ens enlluerna l’enemic amb els seus fars a través del retrovisor. Plaça lliure! Ens disposem a atacar abans que el contrari se’ns avanci: el peu fa grunyir l’accelerador, la maniobra és fàcil. Planto la bandera i, amb un sospir alleugerat, apago el motor.

Clàudia Alonso Gonzàlez_4t ESO B_COL·LEGI JANER

Som tan idèntics com oposats. Homes ben iguals els uns als altres, amb els mateixos objectius i maldecaps, per als quals cada avui és igual que ahir i que demà; però cadascú amb el seu propi punt de vista, la seva pròpia manera de veure, entendre i interpretar la vida i el món. Éssers insignificants en un univers immens. Un univers proper i llunyà, gran i diminut que deu la seva existència als colossals, transcendents i prodigiosos éssers insignificants.

José Luis Trastoy_4t C ESO_INSTITUT ESPANYOL

Aquesta matinada, a casa, m’he desvetllat. Eren les set i no he pogut dormir més. M’he llevat i he esmorzat per poder anar a passejar. És agradable sortir sense saber on has d’anar i trobar poca gent a les voreres dels carrers. Només en sortir fora, aquell ofec que no em deixa viure com una persona normal va aparèixer. Me n’he tornat al llit i m’he posat tranquil per recuperar la respiració. Cinc minuts després ja m’he sentit millor, el cor bategava acompassat i ja podia recomençar la jornada

David Rodríguez_4t C ESO_INSTITUT ESPANYOL

Va despertar-se al final de la nit. No portava rellotge. Devien ser dos quarts de set de la matinada. Va llevar-se del llit. Va caminar fins al jardí, un llarg llit de roses a banda i banda, formant un passadís li indicaven el camí. De sobte, va veure una ombra davant seu, i amb un ofec d’agonia, se la va quedar mirant, mirant… Semblava poder veure els ulls penetrants d’aquella silueta negra i amenaçadora. Tot i que començava a clarejar, l’ombra no desapareixia. Va tenir molta por. Va córrer cap a la casa. No sortiria més a la nit, sola

Alberto Estepa_4t ESO_COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Què passa quan trobem un desconegut en un ascensor i, a més, aneu al mateix pis? Què diem? Doncs, és clar, parlem del temps, ja sigui per trencar el gel o per simple avorriment. Segons la meva opinió, crec que no sé què faríem si no parléssim del temps. La gent estaria massa tensa i això suposaria un factor d’estrès en les nostres vides que contribuiria a millorar l’economia dels psicòlegs i psiquiatres. Però això no és bo per a tothom ja que els diners que paguen als psicòlegs i psiquiatres vénen de la nostra cartera, així l’economia no milloraria. Després d’aquesta reflexió és millor continuar parlant del temps.

Núria Colell Moreno_4t ESO_COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

El meu cap no para de fer-se preguntes absurdes: Per què quan trepitjo una merda de gos dic: Merda!? Per què l’espai és infinit? Per què existim en un món amb tant d’egoisme i desigualtats? Per què quan miro cap al cel només penso en les persones que he perdut? Per què hi ha persones que no són civilitzades? Per què quan dormim somiem i quan ens despertem ho seguim fent? Per què cada vegada que conto fins a sis ja han mort milions de nens? Desperta! Perquè “mai et podràs banyar dues vegades al mateix riu”. L’única resposta que he trobat és que així és la vida amic, mai saps el que et podràs trobar. I per què així i no d’una altra manera?

Tamara Dacal_3r B_EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Et mires al mirall un dia més i et dius: “Avui puc”. Tots tenim els nostres propis objectius i els nostres somnis. Vés a buscar-los, i si caus aixeca’t, perquè ningú no et podrà aturar. Comença el teu viatge sense por del que hi hagi fora. Enfronta els perills. Oblida’t del passat, comença des del present i creu en el futur. Supera’t més i més, sense trepitjar mai ningú. Tots tenim el nostre Everest particular, i hem vingut a aquest món per escalar-lo. Descobreix, aventura’t i gaudeix sempre del teu viatge fins a l’últim minut. I al final, recorda que el que importen no són els anys de vida sinó la vida dels anys.

Meritxell González_3r B_EA SEGONA ENSENYANÇA SANTA COLOMA

M’envolta la foscor, intento estirar-me però veig que el lloc és molt estret. Que incòmode és tot això! Estigues quieta! No facis moviments bruscos, no veus que al final em faràs mal! I aquest soroll? Tan continu, persistent… vols parar de fer cops? No em deixes dormir… canviaré de posició a veure si aquests maleïts cops em deixen descansar. Sense voler faig una puntada de peu, Ai…! Em sap greu. De sobte veig una llum clara. Em fan mal els ulls, tot m’enlluerna. Sento veus, crits.     M’arrossego per un forat, veig ombres que es mouen… i… per fi surto! Començo a plorar. És el començament de la meva vida.

Fanny Paredes_3r A_E. A. Segona Ensenyança d’Encamp

Ring! Ring! El despertador sona, les 7.28. M’aixeco ràpidament del llit i vaig a la cuina per esmorzar. No hi ha res preparat. Vaig a l’habitació de la meva mare i no hi és. Estic sola a casa amb el gat. No perdo més temps i em vesteixo, em pentino… Són les 7.46. Començo malament el dia, tot em surt malament: estic sola, m’he aixecat tard, tinc son, no sé què menjar… Són les vuit del matí, agafo qualsevol cosa per esmorzar i surto de casa. Són les 10.30, vaig al pati amb el record d’haver-me adormit durant les dues primeres hores de classe. De cop, veig la meva mare parlant amb la directora. Tinc por. Em criden, vaig al despatx i…

Diogo Regalo_3r A_E. A. Segona Ensenyança d’Encamp

Estic en un lloc semblant a un túnel. Tot em fa pensar en aquells llargs viatges que feia amb la família. Com m’agradava passar pels túnels! La diferència és que aquí és tot fosc i intrigant. Només uns llums il·luminen les meves sabates i m’ajuden a avançar. Començo a caminar i el cor em batega de manera extraordinària. Més endavant, començo a   córrer per no arribar enlloc. De cop, davant meu, apareix una porta de color gris. L’obro i em trobo davant d’un passadís. Al final d’aquest, veig una explosiva llum blanca que em cega completament. M’acosto lentament cap a ella i sobtadament un senyor exclama: “Benvingut al paradís”.