NIL BERNABÉ_4t C Col·legi Mare Janer
Em vaig aixecar com cada dia al matí per anar al col·legi. Em vaig rentar la cara i vaig preparar la motxilla. Vaig esmorzar llet amb xocolata i galetes. Per acabar, em vaig raspallar les dents. A les 7.35 mirava per la finestra de casa mentre esperava que passés l’autobús per davant com cada dia. Però aquell matí d’hivern no va arribar. Que estrany! L’autobús que veia arribar cada dia a primera hora del matí no passava? La veritat que no ho sabia, però, i si s’ha endarrerit? I si ha tingut un accident? Vaig esperar hores però no va passar. El que jo no sabia és que aquell dia estava començant una pandèmia mundial.
Alguna raó?
Marta Garcia_4t C COl·LEGI MARE JANER
Sota la pluja, penso en tot però a la vegada en res. Noto les gotes d’aigua que corren per tocar-me i observo la gent que fuig del temps. Com tu. Sempre fugint d’aquell qui t’estima i et vol. I estic cansada, cansada de pensar en aquells moments viscuts.
Has trobat algú millor, no m’ho pots negar! L’única cosa és que jo t’estimava, t’adorava i et necessitava, però vas decidir anar-te’n, sense pensar en ningú, només en tu. Dient-me que m’apreciaves. Vas decidir marxar i abandonar la teva filla, sense cap raó que justifiqués un perquè. I segueixo intentant esbrinar per què carai em vas deixar, deixar d’estimar.
Sento que no sento
Jordi Vieira_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Estic sol, o no tan sol, sento llum, i també foscor, fred i al mateix temps calor, un sabor amarg al costat d’una aroma dolça, com la mel. Em tremolen les cames mentre la pell de gallina m’esgarrifa. Amor que m’abraça, mentre l’odi m’agafa del coll, la felicitat em diu que estic volant, mentre la por es manifesta per sentir que estic caient. Sento soroll en el silenci més absolut. Em sento lliure, en un mar de cadenes, sento rialles, que en realitat són llàgrimes… Sento… Sento… Un cúmul de sensacions que no sabria com descriure… Diria que estic al costat d’aquella por que sento des de petit. La mort.
La vida d’en Carles
Aixa Naudi_3r A EA Segona Ensenyança d’Ordino
En Carles sempre es queixava que la seva vida era molt avorrida. Un dia es va despertar amb ànsies que fos dràstica, un dia diferent. Sempre es despertava i es dutxava, aquell dia no ho va fer. Es va vestir molt elegant, cosa que era poc comú. Va anar a l’escola caminant, quan sempre el portava el seu pare amb moto. A l’arribar a l’escola, va arribar tard, tot era com sempre, es va enfadar molt, va fer les activitats extraescolars, piscina, al vespre a l’arribar a casa, va decidir tirar-se a la piscina, feia molt fred, i va agafar angines. Va intentar fer un dia diferent d’una manera que no li va aportar el que desitjava.
El lladre amic
David Francome Padilla_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL
Va mirar l’hora i encara eren les quatre. No podia adormir-se. Va sentir un soroll: pel passadís va veure una ombra que va desaparèixer molt ràpid. Estava espantat.
Va tornar al llit. Va despertar-se per esmorzar. Quan va veure el passadís va tornar a pensar en la nit anterior i va descobrir que aquella ombra li era familiar… Però no sabia a qui li recordava. Per fi hi va caure. Aquella nit no havia tingut un somni, algú que coneixia havia entrat a casa: el seu millor amic, el Gerard. Però encara que li hagués robat, no li ho diria a ningú, perquè en Gerard havia de mantenir una família i estava en una situació econòmica crítica.
Murphy
Jofre Torrellas Barrio_3r B Col·legi Sant Ermengol
5 minuts perquè toqués el timbre. “Pots anar més de pressa si us plau!”, vaig dir cridant al senyor del cotxe del davant. Com que no em sentia vam acabar anant a 20 km/h per una carretera on el límit de velocitat era de 90 km/h. Per a més inri la carretera era de dos carrils i l’individu va decidir ocupar el carril de l’esquerra! No el vam poder avançar tot i els senyals acústics i visuals que mostraven la nostra indignació i que ell va preferir ignorar. Definitivament vam arribar tard a l’escola, no es pot ser puntual de cap manera!
El camí notori
Mark Talastas_3r B EA Segona Ensenyança de Santa Coloma
Una tarda d’octubre, hi havia un nen caminant per un carrer per tornar a casa seva. Aquest carrer era famós per la seva notorietat, hi havia molts assassinats. El nen continuava, estava sentint la pell de gallina cada pas que feia. De sobte, tots els llums del carrer es van apagar en sincronia. Es feia de nit, de manera que era molt fosc. Va fer tres passos endavant lentament però per alguna raó va sentir un quart pas. Es girà i va veure com s’aproximava una figura a les fosques. El nen va cridar però ningú el va poder sentir. L’endemà, hi havia una dessuadora amb caputxa infantil penjada en un fanal.
Bosc
Lluc Masó_3r B EA Segona Ensenyança de Santa Coloma
Tot va començar allà en aquell bosc, un bosc verd, un bosc viu on se senten els ocells, el so del vent a través de les fulles. Tanco els ulls, respiro profundament, sento com l’aire pur m’entra pel nas i m’inflà els pulmons, el retinc uns quants segons, surt per la boca lentament, noto com cada particular em toca els llavis. Obro els ulls, el bosc verd ja no hi és, no sé quant temps he estat meditant. Torno a agafar aire, ara el trec tot, ja no és pur, és una espècie de fum negre, els ocells ja no se senten, s’han transformat en els motor dels cotxes, i el vent, el vent ara és el soroll de les obres, de gent cridant-se. I el bosc verd?
La foscor
Neus Folch_3ème E Lycée Comte de Foix
Què és la foscor? Molts de nosaltres diríem que és un sentiment trist, sense veu… Quan estàs a les fosques no penses que el paisatge no canvia, l’únic que canvia és la claror. Llavors em plantejo què passaria si no tinguéssim llum, ens hi acostumaríem? Podríem viure sense llum? Uns sí, altres no? I la vegetació? Com ho faríem sense arbres, flors… Quan estàs a les fosques, una esgarrifança circula per tot el teu cos, et sens sol, desprotegit, indefens… La por no juga només amb els més forts o amb els més madurs… Juga amb tots, des dels més petits fins als més grans. Com una cosa tan senzilla pot canviar tant per a tothom?
Doble vida
Vital Helder_3ème E Lycée Comte de Foix
Dues noies, vivint al barri més antic i ric de tot Roma, un grup de joves, confrontant-se als estereotips i problemes de l’adolescència i del món en general, un gran secret que les dues noies comparteixen, amistats tòxiques, relacions tòxiques, expulsions, conflictes, festes, festes il·legals, xarxes socials, problemes familiars, policies, un secret que si surt a la llum, seria com la fi del món per a les dues noies, no solament per a elles dues, per a tot l’equip que hi ha darrere de tots aquests problemes que envolten tots aquests adolescents. De tots els conflictes que els envolten en aquest món, una vida complicada.
La gran final
Ivo García_4t Col·legi Sagrada família
Em dic Ivo i d’aquí poc tindré un torneig de voleibol i els meus companys i jo ens estem entrenant per poder arribar al partit i donar el màxim de nosaltres. Just el dia del partit, un noi del nostre equip ha tingut un accident. Estàvem nerviosos al saber que ens faltava un jugador i gràcies a déu va aparèixer un amic meu i li vam posar la camiseta i ens van deixar jugar. Havíem arribat a la final, ningú es podia creure el que estava passant, estàvem empatats, qui marqués el punt guanyaria. Es podia veure com tots estàvem nerviosos, la pilota no parava d’una banda a l’altra i en un moment me la col·loquen, la remato però la tiro fora.
La jugada final
Joel Bosma_4t Col·legi Sagrada Família
Juguem l’últim partit de bàsquet a l’ACB, la lliga més exigent. Som l’equip revelació de la temporada 2019-2020. El marcador està a 103-102 al nostre favor. El míster ha demanat temps mort. Tornem a pista. Queden 4 segons. El rival té la possessió de la pilota. Van directes a cistella. Cometo una falta. Merda! Potser els acabo de regalar 3 punts. Dit i fet. Anoten els 3 tirs lliures. L’entrenador em fulmina amb la mirada. Anem perdent. 103 a 105 i queden 2 segons. Saquem i, tal com rebo la pilota, llanço de triple i darrere la trajectòria de la pilota hi va el nostre orgull, les nostres esperances, el nostre esforç. 3… 2… 1…
Un dia a Incles
Pere Gabriel Garcia_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Era un policia! Vam arribar a la borda tots contents, vam fer una barbacoa i vam marxar a buscar gerds. En tornar ens vam trobar molts policies que ens van fer unes preguntes, mentre arribaven més i més cotxes de policia. Ens van dir que uns banders havien trobat, en una petita cova poc coneguda bombes i pistoles. Hi havia un assassí a la muntanya. Finalment, van decidir demanar ajuda als policies francesos, que van enviar un helicòpter. Van continuar buscant fins que l’helicòpter va informar que un home baixava corrents per la muntanya. Tots es van posar en marxa per enxampar-lo. Quan el van agafar, es van quedar de pedra…
Perdre
MARCIO LOPES DE CARVALHO_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
D’un dia per l’altre pots perdre el que més t’importava. Un familiar, com un cosí, un germà, un pare o un fill. Tot pot passar. Qualsevol dia, any i hora. En un segon pots perdre el que més volies. Quan estan amb tu no els valores molt, però quan se’n van és quan els valores més, i cada vegada més. A vegades, per aquestes raons, algunes persones van patir molt per la pèrdua d’un familiar o amic. Així és la vida: neixes per qualsevol motiu i prossegueixes la teva vida passant bons moments i mals moments fins que arriba el dia de la teva mort. Perdre algú és el pitjor que et pot passar, però la vida ha de continuar.
L’home de negre
Pedro Afonso_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX
Estàvem tots els meus amics i jo al pàrquing jugant a fet i amagar. El pàrquing de l’edifici tenia cinc plantes subterrànies, no es podia accedir a la cinquena, perquè no hi havia llum. Estava a la quarta planta amb unes amigues, quan de sobte, vam començar a córrer molt espantats i ens vam separar. Després em vaig quedar sol, estava tot fosc i vaig sentir una veu que em deia: “Vine amb mi.” Vaig sortir corrent, em vaig creuar amb tots els meus amics i vaig avisar-los que sortissin perquè hi havia algú al pàrquing. Quina por! A la nit vaig somiar que em matava i també als meus amics i em vaig despertar suant i molt espantat.
L’amor no existeix
Núria Gomes_3ème I Lycée Comte de Foix
Quan vaig arribar al col·legi, a 6ème, vaig conèixer algú molt interessant i em va agradar. La setmana següent vaig parlar amb el noi i em vaig enamorar d’ell. Vam parlar cada dia i també durant les vacances però menys. A 5ème vam seguir parlant fins que un dia li vaig demanar per sortir i em va dir que sí. Tenia molta vergonya, però vaig donar-li una abraçada i un petó. Cada dia, ens trucàvem i parlàvem una estona. També fèiem videotrucada des de casa i no sabíem de què parlar. Vam durar només un mes i una setmana. Va ser molt curt, però intens. M’agradaria que es tornés a repetir, i que fóssim molt feliços i que ens estiméssim molt.
Xarxes socials
Aitana Colobrans Sanjuan_3r B Col·legi MAre Janer
Tota aquesta gent que viuen a costa de les persones que les miren dia i nit, ens enganyen. Ens prenen el pèl com si fóssim babaus. Ens bombardegen amb informació falsa. Quan penges una fotografia teva, deixa de ser-ho. Cada cop que comparteixes les dades personals en alguna xarxa, ja no et pertanyen. Una persona o un grup de persones se n’apoderen i governen l’aplicació segons els seus interessos. Potser, si no te n’has adonat, et vigilen i et tenen del tot controlat. La càmera. Hackers informàtics que certes xarxes contracten, et pirategen l’ordinador o el mòbil i s’endinsen en la teva vida. Compte! Vigila el que fas públic!
Consells
Antonio Mata Castro_3r B Col·legi Mare Janer
El vell li dona consells a l’adolescent diàriament, li diu que senti el que fa dia a dia, que ho visqui des del cor, que no oblidi el seu passat, que això l’ajudarà a comprendre. El noi, com sempre, no li fa cas i se’n riu.
Un dia, després de la xerrada del dia, el nen li pregunta per què és tan important recordar tot el que s’ha fet. L’avi, sàviament, li respon amb la calma i la serenor que donen els anys: “Perquè quan arriba la mort, quan ja has viscut una vida plena, te n’adones i sents molt endins del cor que l’únic important són els petits moments compartits amb la gent que has estimat. Ho entens? Tot ha valgut la pena.”
Un bon plat d'espaguetis
Pol Gili Bonet_3rB EA 2A Ensenyança d’Ordino
La vida és com un plat d’espaguetis, sembla que n’hi hagi molts, però en realitat n’hi ha pocs, de seguida te’ls acabes i no hi ha res a fer; però com a mínim els has gaudit, ben condimentats amb salsa de tomàquet i formatge ratllat. Amb això t’estic dient que gaudeixis de la vida al màxim i que hi posis bona salsa, tal com fas amb un bon plat d’espaguetis, perquè algun dia se t’acabarà el temps.