En Lluís ja era a l’habitació amb la víctima al costat. Ell assegut a la butaca, amb la pistola a la mà i la víctima al terra, sagnant sense moure un sol múscul. Només pensava en què seria de la seva vida a partir d’aquell moment; com fer desaparèixer l’instant tan horrible que havia passat en aquella habitació?; com tornar enrere i canviar el que havia fet? I la seva família, què pensarien d’ell? Llavors, sense pensar-s’ho més, va endarrerir les busques del rellotge: la lluna va desaparèixer, el sol il·luminava un altre cop l’habitació, la víctima s’aixecà i marxà sense dir ni una paraula.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.