Un divendres a la nit. Temperatura baixa. Els carrers humits. Ningú: tot buit, tot fosc. Un escenari ideal per a un crim… Sense testimonis, sense rastre… Tot perfectament planificat. Només ens faltava una cosa: la víctima. L’arma ja estava preparada, però no hi havia temps, s’havia d’actuar com més aviat millor. Estava impacient, no trobava res de res i, a més, m’estaven esperant a casa; tota la família. Què els diria ara? Alguna excusa o altra m’hauria d’inventar, però del que n’estava ben segur, és que si no aconseguia res, ja portaríem més d’una setmana sense menjar ni mos. Mira que és dura la feina aquesta de ratolí…
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.