Nolwenn Brard Kestens EA Segona Ensenyança de Santa Coloma
Eren les 7 del matí, sortíem de casa, agafem el cotxe i amb ambient dins del cotxe baixàvem cap a Lleida. Arribem al pavelló atresorades, anem de pressa a escalfar, tornem al vestidor, ens fiquem el mallot i a correcuita tornem cap a pista. Dos minuts abans de competir, ja tens els nervis i les papallones dins la panxa. L’angoixa no deixa concentrar-me i, dos segons més tard, sento el meu nom per megafonia. És el meu moment, em repeteixo al cap una i altra vegada. Tornant de Lleida, la meva mare cansada conduïa i jo i la meva amiga adormides del cansament, va ser una distracció de ma mare quan em vaig despertar dins d’un hospital.