Diumenge, 22 de novembre del 2026 Relat núm. 3.980 de 6.624
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.980

Què veig?

Anna Martín Garí 4t B COL·LEGI MARE JANER 28 de febrer del 2021 Lectura: 1 min · 640 caràcters

Què veig? Veig una noia que passeja pels carrers sense sortida, els carrerons de la inseguretat. Veig uns ulls apagats, tristos i empesos per una bogeria que m’està asfixiant lentament. Què veig? Veig desesperació, falta d’autoestima, crits ofegats que busquen ajuda i alhora la rebutgen. Rebre-la, suposaria la fi de tot l’esforç de mesos de constant patiment i dolor.
Però, què veig? Veig un mirall fred, brut, gairebé trencat pel que ha de reflectir. Què veig? Em veig a mi. Però ara, en tancar i obrir els ulls, ja no em veig. No. Només puc observar les parets nues d’un  hospital silenciós que m’ha acollit per ingressar-me d’anorèxia.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats