MARIA PIMIENTA DUSAUTOR_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX
No podia més. Vaig decidir muntar el cavall que havia heretat del meu pare. En anar-lo a buscar, el Fúria va renillar i saltar, però no li vaig fer cas. Vam anar cap a la muntanya. Em sentia feliç, més a prop del meu pare. Vam sentir un tro. El Fúria va sortir galopant i es va endinsar al bosc. Li vaig cridar que parés, però no em feia cas. Ens vam perdre. Tot era fosc i no sabia com tornar. El Fúria no parava quiet. Teníem por. Una imatge del meu pare em va venir al cap: “Quan et perdis, no perdis la calma i escolta el teu entorn.” Vaig parar atenció i vaig sentir un moviment d’aigua. Era el riu que arribava darrere casa meva.