Martina Domingo Romero_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL
Sento com la por em puja per les venes, el cap em retruny com un timbal per tots els sorolls escoltats a la casa amb temor que es fessin realitat. El meu cor s’accelera, veig amb els meus ulls ombres desplaçant-se que porten una suau brisa, que em fa basarda. Hi ha un buit al meu interior que està omplert pels nervis que quelcom pot passar. Noto com una gota de suor cau pel meu rostre lentament. Sento com breument el llençol es recolza sobre mi, em giro i veig la meva mare, em fa un petó i noto com tota la tranquil·litat i seguretat s’estenen pel meu cos i finalment aconsegueixo tancar els ulls i dormir sense témer res.
Caracteres: 700 | Palabras: 131 | Párrafos: 5 | Líneas: 15 /11 | Columnas: 1