No t’oblido. No te’n vas de la meva ment i cada línia que escric fa que et tingui aquí mateix. No et vull veure en aquest paper si no sento la teva mà en la meva pell. Em condemnes a mort, perquè no escoltes el meu cor. No el vols agafar. Em mires constantment i el teu esguard destorba la meva ment amb el seu encant. Escric una cançó per expressar la fractura del meu cor. Fa mal la distància. Parlo d’amors, del camí de margarides i de roses; del carreró costerut que ens duu a la foscor. Les ferides d’un passat fan que el futur sigui massa dur. És la queixa per la mort que em porta el teu record.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.